Mogán no pagarà ni "un enterrament més" dels migrants que arriben a Arguineguín

L'alcaldessa de Mogán (Gran Canària), Onalia Bueno, ha dit que no pagarà ni "un enterrament més" de les persones migrades que arriben sense vida al port d'Arguineguín o a la resta de la costa del municipi.

En tot cas, exigeix que sigui el govern espanyol qui en sufragui els costos. "Jo cedeixo els nínxols perquè es pugui fer l'enterrament, però no abonarem la despesa que suposa, perquè no estem parlant ni d'un, ni de dos, ni de tres", ha dit Bueno.

D'acord amb les dades de l'alcaldessa, la factura de cada enterrament és de 800 euros. I afirma haver-ne assumit 16 des de l'estiu del 2019.

Segons el reglament de Política Sanitària Mortuòria, són els municipis els qui han d'enterrar, "per beneficència", totes aquelles persones que moren al seu àmbit territorial. Per contra, l'Ajuntament de Mogán al·lega que la majoria dels migrants que han d'enterrar van morir a alta mar, encara que la defunció es certifiqui un cop desembarquen a Arguineguín.

En aquest sentit, la delegació del govern a les Illes Canàries ha recordat a Bueno que l'Estat no té competències en matèria d'enterraments. També assegura que no hi ha cap norma específica sobre les persones que moren a alta mar.

I s'acull a un informe de l'Advocacia de l'Estat del 2008, que en un cas anàleg a l'illa d'El Hierro, va dictaminar que ha de ser l'àmbit competencial més proper qui es faci càrrec dels entrenaments, en aquest cas, el municipi d'arribada.

Al municipi de Mogán hi ha el moll d'Arguineguín, el port de referència de Salvament Marítim al sud de Gran Canària. Des que es va reactivar l'anomenat "ruta canària", milers de persones rescatades de l'Atlàntic i desenes de cadàvers dels qui no van suportar la travessa han arribat en aquest enclavament.  

Segons els darrers registres del passat 14 de setembre, enguany a les illes Canàries han arribat 14.400 persones amb 'cayucos'. És un 25% més que l'any passat. Només durant la primera meitat de setembre van desembarcar 2.900 persones.

El port d'Arguineguín, a Mogán, va col·lapsar el novembre de 2020. Més de dos mil persones que van arribar amb pastera es van amuntegar en campaments improvisats al moll, a l'espera que s'habilitessin recursos d'acollida i els poguessin traslladar.

Durant aquest episodi, l'ajuntament de Mogán va contractar una flota d'autobusos i va transportar dues-centes persones a les portes de la Delegació del Govern a Las Palmas de Gran Canària. També va liderar manifestacions al poble com a mesura de pressió cap a Madrid.  

Onalia Bueno, de Coalició Canària, ha criticat diverses vegades l'esforç del seu municipi en matèria migratòria, i ha demanat al govern espanyol que se'n responsabilitzi.

Entre d'altres coses, exigeix a Salvament Marítim que traslladi les seves operacions a un altre port perquè els rescats, afirma, condicionen l'activitat pesquera i turística del municipi.