Mor als 103 anys Ben Ferencz, l'últim fiscal dels judicis de Nuremberg

Ben Ferencz tenia només 27 anys quan va exercir com a fiscal en els judicis de Nuremberg pels crims contra la humanitat comesos pel règim nazi, on va aconseguir condemnes per a una vintena d'oficials de les SS.

Més tard va promoure la creació d'un tribunal internacional, que s'acabaria concretant amb la posada en funcionament, el 2002, del Tribunal Penal Internacional (TPI) amb seu a la Haia.

De nacionalitat nord-americana, Ferencz també va ser una veu molt crítica amb determinades intervencions internacionals dels Estats Units.

Va morir divendres a l'edat de 103 anys a Florida, on residia, segons ha confirmat el seu fill a la cadena NBC. La causa concreta de la mort no s'ha fet pública.

"Avui el món ha perdut un líder en la recerca de justícia per a les víctimes del genocidi i crims relacionats", ha lamentat el Museu de l'Holocaust dels Estats Units en un missatge a Twitter.

22 condemnes a nazis

A Nuremberg, i malgrat no tenir experiència judicial prèvia, Ferencz va aconseguir condemnes per a 22 oficials responsables d'esquadrons de la mort itinerants coneguts com a "Einsatzgruppen", unitats paramilitars de les SS que van assassinar més d'un milió de persones, la majoria de les quals civils, a l'Europa ocupada durant la Segona Guerra Mundial.

L'objectiu d'aquests grups eren, sobretot, persones jueves i gitanes, i també integrants d'altres minories ètniques, religioses o d'altra mena.

"És amb pena i amb esperança que revelem aquí la matança deliberada de més d'un milió d'homes, dones i nens innocents i indefensos", va dir Ferencz en la seva declaració inicial a Nuremberg, on va parlar del "tràgic compliment d'un programa d'intolerància i arrogància".

Nascut l'11 de març de 1920 a Transsilvània, Romania, va arribar als Estats Units 10 mesos més tard, quan la seva família va emigrar-hi. Crescut en la pobresa en la "Hell's Kitchen" de Manhattan, el 1943 Ferencz va graduar-se a la facultat de Dret de la Universitat de Harvard.

De seguida va allistar-se a l'exèrcit per lluitar a Europa i més tard va passar a la secció de crims de guerra, de nova creació.

Va ser així que va recollir documentació i altres proves en els camps d'extermini nazis com Buchenbald quan van ser alliberats per l'exèrcit dels Estats Units. Ferencz va veure amb els propis ulls les piles de cadàvers amuntegats i els forns crematoris.

El 2018, en una entrevista a l'Associació de l'Advocacia dels Estats Units, Ferencz deia que "el més significatiu de Nuremberg va ser que ens va donar i em va donar una visió de la mentalitat dels assassins en massa".

Després dels judicis, Ferencz va treballar per assegurar-se que els supervivents i les víctimes de l'Holocaust rebien les compensacions.

Acusació en el primer cas del TPI

Amb 91 anys, Ferencz va participar en el primer cas del TPI, la creació del qual havia promogut, fent la declaració final de l'acusació contra el senyor de la guerra congolès Thomas Lubanga Dyilo, que va ser condemnat per crims de guerra.

Veu crítica als Estats Units

L'experiència de la Segona Guerra Mundial i la defensa del dret internacional van portar Ferencz a ser molt crític amb intervencions a l'estranger del govern dels Estats Units.

Durant la guerra del Vietnam, per exemple. I encara el 2020, amb 100 anys, quan va publicar un article a The New York Times denunciant que l'assassinat d'un alt càrrec militar iranià amb un dron de l'exèrcit nord-americà havia estat una "acció immoral" i una "violació clara de la llei nacional i internacional".

"Llei, no guerra"

"La raó per la qual he continuat dedicant la major part de la meva vida a evitar la guerra és el temor que la pròxima guerra farà que l'última sembli un joc de nens", va dir també en l'entrevista de 2018.

I va reblar la qüestió d'aquesta manera: "'Llei, no guerra' continua sent el meu eslògan i la meva esperança."