Mor als 97 anys Sebastià Piera, militant històric del PSUC
Redacció
El militant històric del PSUC Sebastià Piera moria dissabte als 97 anys a Ajaccio, a l'illa de Còrsega. Allà hi va arribar el 1947, deportat des de França després de ser detingut i torturat per la dictadura franquista.
Nascut a Santa Maria de Meià, a Lleida, el 1917, Sebastià Piera era fill del mestre de l'escola. Es va casar amb la també militant del PSUC Trinitat Revoltó, de qui quedaria vidu després de 62 anys de matrimoni. Van tenir tres fills, cinc néts i un besnét.
El 1941, Piera es va allistar a l'Exèrcit Roig per combatre Hitler des del front soviètic durant la II Guerra Mundial. Per combatre el franquisme, va tornar sis anys després a Catalunya, on va ser detingut juntament amb Joaquim Puig Pidemunt i sotmès a un mes d'interrogatoris i tortures per obtenir informació sobre la lluita clandestina. Les tortures van arribar a desfigurar-li la cara.
Després va ingressar a la presó Model a l'espera de ser jutjat en un consell de guerra col·lectiu, en què va ser condemnat a tres anys de presó, i va aconseguir sortir-ne el juliol del 1948, però poc després el van tornar a detenir per interrogar-lo.
Tot i això, després que la policia el cités per a un altre dia, Piera va poder despistar-los i fugir a Andorra, on es va trobar amb la seva germana i la seva dona, i van obtenir documentació per treballar i viure a França, on van començar així el seu segon exili. Des de França, el matrimoni va ser deportats a Còrsega, on ell va subsistir fent diverses tasques i la seva dona va estar en un taller de confecció, una situació que va acabar el 1965 quan van poder sortir de l'illa per veure els seus parents i amics residents a França.
El 1975, després de la mort de Franco, tots dos van demanar el passaport espanyol i van tornar a Catalunya per visitar els seus familiars i amics, tot i que Còrsega ha estat on Piera ha viscut fins ara.
Membre de la comissió d'honor del PSUC, va ser guardonat amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat el 2004 i ICV li va rendir un homenatge el 2010, coincidint amb el 74è aniversari del PSUC.
L'historiador Ricard Vinyes va publicar el 1984 la història de la seva vida, 'El soldat de Pandora. Biografia d'un comunista del segle XX', que va editar Proa.