Cerdán cas Koldo
Nick Reiner cadena perpètua
Desallotjament Institut B9 Badalona
Trump petroli Veneçuela
Europa cotxe elèctric
Pla habitatge CE
Illa pesta porcina
Sumar PSOE
Sirat
Tractorada Barcelona
Anna Guitart Institut Ramon Llull
BCN Gastronomic Society
The Best
Guadalajara Barça
Alcaraz

Mor Barbara Probst, referent de la resistència intel·lectual contra el franquisme

L'escriptora, periodista i editora va inspirar la pel·lícula "Los años bárbaros" amb un dels seus llibres i va col·laborar en la fuga de dos estudiants antifranquistes

03/09/2019 - 10.45 Actualitzat 03/09/2019 - 10.54

Ha mort a Nova York, als 90 anys, l'escriptora i assagista dels Estats Units Barbara Probst Solomon.

Filla d'una família jueva ben situada, de ben jove es va comprometre amb la lluita per la democràcia a Espanya, que va visitar diversos cops i que va documentar en diversos llibres.

Va viure a Alemanya i a França; a París va entrar en contacte amb els intel·lectuals i exiliats espanyols, reunits al voltant de la revista "El ruedo ibérico". Fruit del seu interès pels vençuts en la Guerra Civil, va viatjar a Espanya i va participar amb la resistència al franquisme.

Receptora de l'Orde de les Arts i les Lletres d'Espanya, va col·laborar en la fuga de dos estudiants antifranquistes condemnats a treballs forçats al Valle de los Caídos, que va narrar en el llibre "Los felices cuarenta" i que va inspirar la pel·lícula "Los años bárbaros", de Fernando Colomo. Aquest llibre va guanyar a Barcelona el premi Pablo Olavide (1979) a la memòria literària més fidedigna sobre la resistència intel·lectual al franquisme i va servir a l'autora per escriure i dirigir el documental "Cuando acabó la guerra", estrenat a Nova York l'abril de 1997.

L'any 1993 va publicar la novel·la "Vuelos cortos", un llibre de memòries on repassa les relacions amb personalitats de les lletres, la política i el periodisme espanyol durant la Transició.  

Probst també va ser periodista i editora de la revista "Península", publicada a París als anys 80 i distribuïda clandestinament a Espanya. També va ser col·laboradora habitual del New York Times, The New Yorker i de la New York Review of Books, i també a Cambio 16, Diario 16 i El País.

L'ONU la va guardonar l'any 2007 amb el Women Together Award per una vida dedicada a la defensa de les llibertats i els drets humans, pel suport a homes i dones empresonats a tot el món i per la seva valuosa aportació teòrica als debats socials i polítics del nostre temps.