Mor Conxita Grangé, l'última supervivent catalana del camp de Ravensbrück

Conxita Grangé, l'última supervivent catalana del camp de concentració nazi de Ravensbrück, ha mort a Tolosa quan tot just fa un mes que la Vall Fosca li va fer un homenatge. Grangé, que va néixer a Espui, al Pallars Jussà, acabava de fer 94 anys.

La resistent antifeixista va fer d'enllaç amb els maquis i va ser deportada l'any 1944 al camp per a dones de Ravensbrück. Actualment vivia a Tolosa de Llenguadoc i era l'última supervivent catalana dels camps de concentració i extermini nazis.

La consellera de Justícia, Ester Capella, que ha trucat a la família de Grangé per traslladar-li el condol en nom del govern, ha fet una piulada recordant l'antifeixista:

L'associació Amical de Mauthausen també ha reaccionat a la mort de Grangé destacant que era l'última espanyola supervivent al camp de Ravesbrück. El mes d'abril passat va morir Neus Català als 103 anys, també supervivent de Ravensbrück.

 

Una vida marcada per la llluita antifeixista

Conxita Grangé Beleta va néixer el 6 d'agost del 1925 a Espui en una família de vuit germans. Quan només tenia dos anys, va anar a viure amb uns oncles a Tolosa de Llenguadoc a causa d'una malaltia de la seva mare.

Va viure allà fins a la Guerra Civil, quan la família es va traslladar a Catalunya per lluitar al costat de la República.

Acabada la guerra, va tornar a França amb els seus oncles i la seva cosina Maria Castelló i va lluitar amb la Resistència contra els nazis. Grangé i Castelló van fer d'enllaç amb els guerrillers i els maquis.

Les dues cosines i la tieta de Grangé van ser detingudes a Peny, al departament francès de l'Arieja, el 24 de maig del 1944. Les van lliurar a la Gestapo, que les va empresonar i torturar a Tolosa de Llenguadoc abans de deportar-les a Alemanya.

Un tren fantasma amb set-cents detinguts va travessar França durant dos mesos sota els bombardejos aliats i els atacs del maquis. El 9 de setembre van ser internades al camp de concentració de dones de Ravensbrück.

Quan el camp va ser bombardejat per l'aviació aliada abans de l'alliberament, van caminar durant setmanes fins que van aconseguir trobar les tropes aliades. Més tard van retornar a França.

La Conxita es va establir a Tolosa i es va casar amb Josep Ramos Bosch, un antic guerriller català.

Homenatge a la Vall Fosca

El 6 de juliol passat, la Vall Fosca va retre un homenatge a l'última supervivent catalana de l'Holocaust. Davant de la casa on va néixer, a Espui, es va col·locar un plafó dels Espais de Memòria Democràtica de Catalunya.

L'acte va comptar amb la presència de la consellera de Justícia, Ester Capella, familiars de Grangé, entre ells el seu fill, i membres de l'Amical de Ravensbrück.

Placa commemorativa que es va descobrir davant de la casa on va néixer Grangé, a Espui (ACN)

Familiars de la supervivent van destacar la contribució de la veïna de la Vall Fosca a la recuperació de la memòria històrica. Van lloar que Grangé va dedicar bona part de la seva vida a explicar la seva experiència a les escoles i a mantenir viva la memòria de les dones deportades.

L'antifeixista catalana va rebre també destacades condecoracions a França, com la Legió d'Honor i la Medalla de la Resistència.