Barcelona
Mor el poeta, pedagog i impulsor cultural Joan Triadú als 89 anys
Ha mort a l'Hospital de Barcelona el poeta, pedagog, crític literari i impulsor cultural Joan Triadú, als 89 anys. De la seva llarga carrera, destaquen la creació del Premi de Poesia de Cantonigròs, l'impuls del Premi Sant Jordi i el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, així com la fundació de l'Escola Thau.
30/09/2010 - 12.21 Actualitzat 01/10/2010 - 13.15
Nascut a Ribes de Freser en una família obrera, Joan Triadú va estudiar Primària i Batxillerat a Barcelona. Amb l'esclat de la Guerra Civil el van habilitar com a mestre substitut dels mobilitzats al front, i el van destinar a Granollers, on va viure el terrible bombardeig del 1938. Amb la victòria franquista, va haver d'examinar-se de nou de Batxillerat i va estudiar Filologia Clàssica a la Universitat de Barcelona.
En acabar la carrera, una tuberculosi el va dur a una llarga convalescència, durant la qual va fundar el Concurs de Poesia de Cantonigròs. De la pedagogia va passar a la crítica literària, que va exercir des de la il·legal revista "Ariel", i va ser lector de català a la Universitat de Liverpool de l'any 48 al 50. Un cop va tornar d'Anglaterra, va publicar l'"Antologia de la poesia catalana 1900-1950" i una antologia de contistes catalans, que va crear polèmica per la selecció d'autors i els comentaris crítics.
Tot i que va conrear la poesia, es va dedicar sobretot a la formació de professors de llengua i literatura catalana, entre altres llocs des d'Òmnium Cultural, on va impulsar també el Premi Sant Jordi de novel·la i el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, que se li va concedir el 1992. Com a pedagog, va col·laborar amb l'Escola Betània i va fundar la coneguda Escola Thau. També va fundar el Consell Català d'Ensenyament i la Societat Catalana de Pedagogia, filial de l'Institut d'Estudis Catalans. Sobre les seves vivències, va escriure "Dies de memòria. 1938-1940" i també "Memòries d'un segle d'or".
Va ser Creu de Sant Jordi el 1982 i Medalla d'Or de la Generalitat el 2001, i era membre del PEN Club i de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.
En acabar la carrera, una tuberculosi el va dur a una llarga convalescència, durant la qual va fundar el Concurs de Poesia de Cantonigròs. De la pedagogia va passar a la crítica literària, que va exercir des de la il·legal revista "Ariel", i va ser lector de català a la Universitat de Liverpool de l'any 48 al 50. Un cop va tornar d'Anglaterra, va publicar l'"Antologia de la poesia catalana 1900-1950" i una antologia de contistes catalans, que va crear polèmica per la selecció d'autors i els comentaris crítics.
Tot i que va conrear la poesia, es va dedicar sobretot a la formació de professors de llengua i literatura catalana, entre altres llocs des d'Òmnium Cultural, on va impulsar també el Premi Sant Jordi de novel·la i el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, que se li va concedir el 1992. Com a pedagog, va col·laborar amb l'Escola Betània i va fundar la coneguda Escola Thau. També va fundar el Consell Català d'Ensenyament i la Societat Catalana de Pedagogia, filial de l'Institut d'Estudis Catalans. Sobre les seves vivències, va escriure "Dies de memòria. 1938-1940" i també "Memòries d'un segle d'or".
Va ser Creu de Sant Jordi el 1982 i Medalla d'Or de la Generalitat el 2001, i era membre del PEN Club i de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.
Avui és notícia
El món entra al 2026: de l'illa de Kiritimati a les illes Hawaii, més d'un dia de celebracions
El 01379, primer premi de la Grossa de Cap d'Any 2025: consulta'n tots els resultats
Gran dispositiu de seguretat per Cap d'Any i servei de metro i FGC al Vallès tota la nit
El Vinalopó, la vall d'Alacant on cultiven 2 milions de quilos del raïm de la sort de Cap d'Any
Finlàndia reté un vaixell rus per sabotatge d'un cable d'alta tensió al Bàltic