Mor el rei Harald V de Noruega als 89 anys, el més longeu d'Europa

Ha mort als 89 anys el rei Harald de Noruega, el monarca més ancià d'Europa. Hospitalitzat des de mitjans del mes d'agost per les complicacions derivades d'una anèmia, l'estat del rei Harald V s'havia tornat extremadament greu. El decés s'ha produït a les 6.35 h de la matinada d'aquest divendres, segons ha anunciat el Palau Reial noruec.

És amb una profunda tristesa que anunciem que Sa Majestat el rei Harald ens ha deixat avui. El rei Harald s'ha apagat tranquil·lament a l'hospital nacional.

Tal com estableix la llei del país, el seu fill, el príncep Haakon, que ja ha estat regent durant les absències per hospitalització del seu pare, assumeix el tron de manera automàtica. El nou rei està casat amb la plebea -i controvertida- Mette-Marit.

Fins que no es produeixi el funeral a la Catedral d'Oslo, s'han decretat diversos dies de dol al país. Les restes del monarca, reposaran amb les dels seus antecessors en el mausoleu reial de la fortalesa d'Akershus.

Harald cinquè va néixer a Noruega el 1937. Amb l'ocupació nazi, es va traslladar amb la seva família als Estats Units i, acabada la Segona Guerra Mundial, va tornar al seu país. 

El 1968 es va casar amb Sònia Haraldsen, però no ho va tenir fàcil. Li va costar deu anys obtenir els permisos del seu pare, el rei Olav V, i del Parlament noruec, que no aprovaven l'elecció perquè ella era plebea. 

Fins i tot van intentar fer-lo desistir, sense èxit, amb Sofia de Grècia, que més tard es convertiria en reina d'Espanya. 

Era el monarca viu més longeu d'Europa

Mantinc el que he dit sempre: vaig fer un jurament davant del Parlament i és per a tota la vida.

Ho va dir Harald V al gener del 2024, arran de la inesperada abdicació de la reina Margarida II de Dinamarca. I ha complert la promesa de continuar al tron fins a la seva mort.

S'havia convertit en el monarca viu més longeu d'Europa: era el cap d'Estat de Noruega des de 1991. 

Això sí, l'abril del 2024 va anunciar que reduiria les seves activitats oficials tenint en compte la seva avançada edat. 

Un llarg historial de problemes de salut els últims anys

Harald V va ser ingressat el 17 d'agost passat a causa d'una acumulació de líquid al cos després d'haver estat tractat amb cortisona per una anèmia hemolítica. És una afecció que fa que es redueixi el nombre de glòbuls vermells al cos i que li provoca fatiga i dificultat per respirar

La Casa Reial va informar sis dies més tard que el seu estat havia empitjorat arran d'una infecció a la sang, però que el monarca havia respost al tractament i es trobava "estable".

Durant els darrers dies, s'han succeït les visites a l'hospital de diversos membres de la família, entre els quals la princesa Marta Lluïsa, primogènita dels reis.

En els últims anys havia tingut diversos problemes de salut: el febrer del 2024 li van implantar un marcapassos en un hospital de Malàisia, després de caure malalt mentre hi estava de vacances.

Un mes abans ja havia estat ingressat, en aquell cas per una infecció respiratòria.

Però el reguitzell de problemes de salut per al monarca noruec ha estat molt més ampli en les darreres dècades. 

Ja fa més temps, el 2003, li van diagnosticar un càncer. I el 2005 en va patir un altre, motiu pel qual es va sotmetre a una intervenció quirúrgica. Es va recuperar de tots dos. 

Al 2020 li van substituir la vàlvula cardíaca que li havien implantat el 2005.

L'última vegada que va ser operat va ser el 2021, quan va ser intervingut d'un lligament del genoll. 

Al febrer d'enguany, el rei Harald va ser traslladat a un hospital de Tenerife per una infecció i deshidratació, mentre es trobava de vacances a l'illa canària.

Allau de condolences per la mort del monarca

 Des d'aquest divendres oneja a mig pal la bandera al Palau d'Oslo com a mostra de dol del país cap a la figura del rei Harald V.

La seva mort ha provocat un seguit de reaccions a través de les xarxes socials. A escala local, el Parlament del país ha destacat "la proximitat del monarca amb la ciutadania" al llarg del seu regnat. El president de la institució, Masud Gharahkhani, ha elogiat la seva capacitat per haver "unit el país".

Els missatges també han arribat de representants polítics d'arreu del continent. El president de Finlàndia, Alexander Stubb; el primer ministre dels Països Baixos, Rob Jetten; el president d'Àustria, Alexander Van der Bellen; el president d'Estònia, Alar Karis; o la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, en són alguns exemples.

Altres cases reials s'han sumat a les mostres de condol. Un exemple ha estat la dels Països Baixos.