Mor Marjane Satrapi als 56 anys, l'autora francoiraniana de "Persèpolis": "Ha mort de tristesa"
Redacció
La dibuixant i directora francoiraniana Marjane Satrapi, autora de "Persèpolis", ha mort als 56 anys, a París. En un comunicat, la família ha explicat que ha mort de tristesa després de perdre ara fa un any el seu marit, el productor, actor i guionista Mattias Ripa, que va morir el 8 d'abril del 2025.
Marjane Satrapiha mort de tristesa poc més d'un any després de la mort de Mattias Ripa, el seu marit i l'amor de la seva vida.
Satrapi va aconseguir reconeixement internacional amb la seva novel·la gràfica "Persèpolis", que més endavant va convertir en una pel·lícula amb el director de cinema Vincent Paronnaud.
Tota la seva obra, on destaquen títols com "Brodats" (2003) o "Pollastre amb prunes"(2009) i " El sospir" (2011), està marcada per la situació de les dones al seu país.
"Persèpolis", novel·la gràfica d'una autobiografia
"Persèpolis" és un còmic autobiogràfic que narrava la seva infància i joventut a l'Iran durant la Revolució Islàmica.
Filla d'una família benestant iraniana de tradició política i favorable a la revolució comunista, estudiava al Liceu Francès de Teheran quan el 1979, quan tenia 10 anys, va esclatar la Revolució Islàmica iraniana, que va posar fi al règim del xa de Pèrsia.
Satrapi va viure aquests esdeveniments de forma traumàtica: el Liceu va tancar i la van obligar a portar el vel. Els seus pares la van enviar a Viena a fer la secundària i més tard es va traslladar a París.
Exiliada a França des del 1994, es va naturalitzar com a ciutadana francesa el 2006. Des del 1996 va ser parella de Mattias Ripa, fins que ell va morir, l'any passat.
A París, Satrapi va entrar a treballar en un estudi on es va iniciar com a dibuixant de còmic fins a l'any 2000, quan va publicar "Persèpolis". Aquesta obra és una saga autobiogràfica en forma de novel·la gràfica on l'autora narra les experiències que va viure de nena i adolescent, durant els anys 80 a l'Iran, la repressió que va viure el poble iranià i la seva dolorosa partida cap a Europa.
Amb "Persèpolis", Marjane Satrapi es va donar a conèixer arreu del món amb un èxit inesperat per a un llibre de còmic que va vendre més de 300.000 exemplars, a més de rebre diferents guardons internacionals −com el Festival Internacional de Còmics d'Angulema el 2001, i ser considerada una de les novel·les gràfiques més importants.
El 2007, Satrapi en va fer una adaptació per al cinema, en una pel·lícula d'animació amb el director Vincent Paronnaud, amb el qual més endavant adaptaria altres dels seus títols, com "Pollastre amb prunes", el 2011.
Feminista i contrària el règim islàmic a l'Iran
El film, que es va presentar al Festival de Canes, va guanyar el Premi del Jurat. "Tot i que aquesta pel·lícula és universal, la vull dedicar a tots els iranians", va declarar en aquell moment Marjane Satrapi, que, en els últims anys, ha continuat denunciant les accions de la República Islàmica de l'Iran.
"Pollastre amb prunes", el seu segon èxit de novel·la gràfica també ambientada a l'Iran, va guanyar el premi al millor àlbum a Angulema, el 2005, i és una crítica ferotge a les autoritats de Teheran. Marjane Satrapi va rebutjar la Legió d'Honor francesa el 2025 per denunciar "l'actitud hipòcrita de França envers l'Iran", que en aquell moment estava experimentant una nova onada de repressió.
El 2024, va ser guardonada amb el Premi Princesa d'Astúries de comunicació i humanitats per la seva defensa dels drets humans.