Mor Robert Durst, l'assassí milionari que es va delatar en deixar-se el micròfon obert

La cadena perpètua a què van condemnar Robert Durst al novembre no ha durat ni tres mesos: segons ha explicat aquest dilluns el seu advocat, ha mort a l'hospital.

L'advocat, Chip Lewis, ha atribuït la mort de Durst, de 78 anys, "a causes naturals relacionades amb la llarga llista de problemes mèdics" que tenia des de feia anys.

De fet, dos dies després de la sentència, i segons el mateix advocat, van haver d'intubar-lo a l'UCI perquè havia emmalaltit de covid.

A Durst el van condemnar per haver assassinat l'any 2000 una amiga seva, Susan Berman, d'un tret al cap, però el van gravar admetent que també havia mort la seva exdona i un veí.

Gravació accidental

La gravació va ser accidental: durant el rodatge d'una sèrie sobre el cas, es va deixar el micròfon obert quan es pensava que estava sol, i va confessar els crims.

L'estaven entrevistant perquè feia anys que era sospitós d'haver-los mort, i en un moment que va anar al lavabo, va dir-se, responent a les preguntes que li acabaven de fer: "Que què vaig fer? Els vaig matar a tots, és clar".

En el vídeo d'aquest tuit, que és el fragment del capítol de la sèrie en què es delata, es pot sentir Durst parlant sol mentre és al lavabo, fins a fer-se la pregunta i respondre-se-la ell mateix:

 

El rodatge va ser el 2015, i llavors ja el van detenir, però el judici no s'ha fet fins aquest any: al setembre un tribunal el va trobar culpable, i al novembre la sentència el va condemnar a cadena perpètua.

Durant el judici es va revelar que els responsables de la sèrie havien muntat les paraules de Durst, i en realitat va pronunciar la resposta abans de la pregunta, enmig d'altres frases més o menys clares.

De tota manera John Lewin, el fiscal de Los Angeles que l'havia perseguit durant anys, va assegurar que la gravació va ser crucial per poder-lo condemnar.

The Durst Organization

Robert Durst era l'hereu d'una de les principals immobiliàries de Nova York, The Durst Organization, responsable d'alguns dels gratacels més emblemàtics de Manhattan.

La seva dona, Kathleen McCormack, va desaparèixer a Nova York el 1982 i malgrat que va ser considerat sospitós, mai van poder jutjar-lo per aquest fet.

Durst hauria mort Susan Berman 18 anys després per evitar que aquesta confessés que l'havia ajudat a organitzar una coartada per eludir la justícia.

Mata i esquartera el veí

Fugint d'aquest crim, l'home es va refugiar a Galveston, a Texas, a tocar de Houston, on sovint es disfressava de dona muda per passar desapercebut.

Però un veí seu, Morris Black, de 71 anys, va sospitar d'ell, i Durst el va matar el 2001, va esquarterar el cos i el va llançar al mar.

El van descobrir i detenir i el van jutjar, però va al·legar haver actuat en defensa pròpia, i un jurat el va exculpar, malgrat haver esquarterat la seva víctima.

Una pel·lícula i una minisèrie

La seva història va inspirar una pel·lícula del 2010, "All the good things", "Tot coses bones" en versió catalana, protagonitzada per Ryan Gosling i Kirsten Dunst.

Precisament el director d'aquesta pel·lícula, Andrew Jarecki, va ser el que 5 anys més tard va convèncer Durst per entrevistar-lo per a "The Jinx", la minisèrie d'HBO sobre el seu cas, rodatge que va servir per condemnar-lo.

Sembla que a Durst li va agradar molt la pel·lícula del 2010 i per això es va prestar a deixar-se entrevistar diverses vegades per Jarecki per convertir-ho en una sèrie documental.

La companyia immobiliària la gestiona el seu germà Douglas Durst, que va testificar al judici del setembre, i va afirmar que està convençut que a Robert també li hauria agradat matar-lo a ell.