Mr. Wonderful perd la batalla judicial contra Ale-Hop en la competència del bon rotllo
El Tribunal Suprem ha rebutjat la demanda que Mr. Wonderful va interposar contra Ale-Hop per competència deslleial per imitació. Reclamava una indemnització per danys i perjudicis i la retirada de productes que considerava un plagi.
El tribunal creu que no té raó. Considera que no hi ha risc de confusió ni parasitisme de costos en un mercat amb múltiples competidors i tendències estètiques.
L'empresa Mr. Wonderful va ser creada per una parella catalana que ha fet servir el bon rotllo com a reclam, amb missatges positius a tasses, objectes de papereria i regals. Fa cinc anys van començar la guerra legal contra la valenciana Ale-Hop.
Cinc anys de litigis
L'any 2021, Mr. Wonderful va interposar una demanda contra Ale-Hop en un jutjat de València en què acusava l'empresa d'haver comès "actes de competència deslleial, en particular d'imitació deslleial". El jutjat va desestimar la demanda i es va pronunciar a favor de l'empresa matriu d'Ale-Hop, Clave Denia.
Després del recurs corresponent, l'Audiència Provincial de València va ratificar la sentència i, encara que va reconèixer la singularitat de l'"estil Mr. Wonderful", va determinar que la regla general és la lliure imitació i que no concorrien les circumstàncies excepcionals de deslleialtat.
Mr. Wonderful va sol·licitar un aclariment al·legant, entre altres qüestions, que la sentència no entrava en "els actes d'imitació al·legats sobre la base de l'aprofitament indegut de la reputació o l'esforç aliè".
L'empresa demandant va presentar un recurs extraordinari d'infracció processal al Suprem. No invocava drets d'exclusiva derivats de dissenys industrials registrats i limitava la qüestió a l'àmbit del dret contra la competència deslleial.
El Suprem ha confirmat la decisió de l'Audiència de València.
Els arguments del Suprem
Els magistrats del Suprem admeten que Mr. Wonderful té "un estil singular i innovador, que ha ha estat imitat per Ale-Hop de forma continuada i recurrent", però no veu risc de confusió per part del client, perquè tenen diferents formes de presentació.
S'assenyala a la sentència que Ale-Hop té la seva pròpia marca distintiva i comercialitza els productes a botigues físiques amb una presentació i identitat gràfica singulars i molt reconeixibles, "com la presència de la figura de la vaca a l'entrada i aparadors característics".
També es diu a l'escrit que tota imitació "suposa cert aprofitament", però perquè sigui deslleial s'ha de provar un parasitisme de costos o un estalvi significatiu i injustificat en despeses de desenvolupament, cosa que Mr. Wonderful no ha pogut acreditar.
Tampoc no s'ha provat que existís una estratègia dirigida a obstaculitzar o expulsar Mr. Wonderful del mercat, ja que Ale-Hop ja utilitzava elements i combinacions de text i imatge anteriors a la creació de Mr. Wonderful.
El Suprem rebutja, a més, la pretensió de Mr. Wonderful de plantejar una qüestió prejudicial al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), en relació amb la directiva aplicable sobre "accions enganyoses" en la competència deslleial.