Narcís Bardalet: "La mort en una persona jove és un naufragi, en una persona gran és arribar a port"

El forense i pediatre Narcís Bardalet ha narrat la primera vegada que va veure un cadàver: "El meu primer contacte amb la mort va ser nefast. Em van obligar a veure l'àvia d'un amic, que ens preparava el berenar quan tornàvem de l'escola. Allò em va impressionar moltíssim negativament. Tenia por i buscava morts a sota el llit, buscava aquella dona."

Per trencar amb allò, Bardalet va demanar al seu avi, jutge de pau, que el deixés assistir a una autòpsia: "Em va impressionar, però aquest cop, favorablement. El primer cop jo no estava preparat, però en el segon era desig meu. Llavors vaig començar a pensar a ser forense."

El convidat també ha declarat: "Jo els meus fills els he portat a fer algun aixecament de cadàver. De petits. Tinc la convicció inequívoca que és bo parlar de la mort amb persones joves, que s'hi familiaritzin. La mort és un fet normal, quotidià de cada dia. La vida és molt fràgil." I ha afegit: "Tenim l'obligació, tots els que som aquí, de viure intensament, sanament, ser feliços, i endavant."

 

 

Manel Alías ha reconegut que ell té una relació amb la mort diferent: "Els morts que m'he trobat, habitualment, són contra natura, cobrint conflictes. A diferència d'en Narcís, jo passo de llarg i començo a pensar en altres coses. Segueixo arrossegant el tabú. Ell s'hi ha encarat tantes vegades que, d'alguna manera, ha superat el tabú de la mort. Sempre amb respecte, però l'ha superat."

 

Narcís Bardalet ha volgut afegir: "Les persones de 70 anys ens queixem sempre: 'Si no fos per l'artrosi, si no fos pel colesterol...' Per què ens queixem? Hem arribat als 70 anys! Si vols et puc fer una llista de gent que no ha arribat ni als quinze." El forense ha tancat l'observació amb la seva definició de la mort preferida: "La mort en una persona jove és un naufragi; en una persona gran és arribar a port."