Natura o polígon? L'ampliació d'una zona industrial a Tona posa en perill un indret natural singular

Encaixonada entre la C-17 i un polígon industrial hi ha una zona de cultius que, al mig, conserva un hàbitat únic a tota la Catalunya Central i molt escàs a Catalunya: una zona humida perpètuament inundada anomenada canyissar de Tona. 

El camí cap al canyissar recorda constantment la pressió humana sobre els territoris, perquè que hi hagi un entorn natural tan peculiar, tan a prop d'una carretera tan transitada i un polígon industrial, sembla increïble.

Es diu "canyissar" perquè hi abunda una planta anomenada canyís, que és autòctona i aquàtica. I gràcies a això les seves característiques són excepcionals. Tres hectàrees i mitja que ara mateix són l'única zona inundable permanent de tota la comarca d'Osona. 

"Durant els més de tres anys de sequera no es va assecar, estava igual que el veieu ara, inundat." Qui ho descriu és en Carles Martorell, del Grup de Naturalistes d'Osona, que s'ha proposat defensar el canyissar de Tona costi el que costi. 

I és que, malgrat la seva riquesa, està amenaçat per l'ampliació del Polígon de les Goules; si es duu a terme, tot el canyissar sencer desapareixerà. 

El pla urbanístic no va tenir en compte que aquest espai tenia un valor natural, perquè quan es va redactar no es coneixia. Fins que Genís Cunill, que aleshores era estudiant d'institut a Vic, va decidir fer el seu treball de recerca sobre aquest petit terreny que ell coneixia lleugerament. El que hi va descobrir va ser tota una revelació.  

Espècies protegides en perill per l'ampliació d'un polígon

Cunill hi va col·locar càmeres ocultes per seguir els passos dels possibles inquilins del canyissar. I quina va ser la seva sorpresa quan va comprovar –dies després– el que s'amagava en les targetes de memòria de les càmeres. 

Hi va trobar 147 espècies diferents, entre les quals moltíssimes aus i algunes incloses al Catàleg de Fauna Protegida de Catalunya, com l'agró roig –que està amenaçat, igual que la mustela– o fins i tot la musaranya d'aigua, escassíssima a tot Catalunya i protegida.  

El seu gran valor ha cridat l'atenció de multitud de científics que s'hi acosten per fer-hi estudis, com l'Institut Català d'Ornitologia o el projecte Semice, dedicat a seguir les poblacions de petits mamífers de Catalunya i que ja ha convertit el canyissar en una de les seves estacions de seguiment. 

Caminar pel canyissar no és fàcil. Les canyes, atapeïdes, fan gairebé dos metres d'alt i no permeten veure on ets. És com un laberint on l'aigua arriba fins a mitja cama i els passos sovint s'enfonsen i et fan caure. Però, tot i així, en Genís, va decidir estudiar a fons aquest espai i ara, defensar-lo. 

Per sort, no està sol. Hi té al costat els científics que, gràcies a ell, han descobert que aquest és l'últim refugi de molts animals que desapareixeran de la comarca si el canyissar es converteix en un polígon. 

"És dels últims llocs d'aquestes característiques de Catalunya, i amb la crisi climàtica... són una joia." En Genís és un apassionat de la natura i es coneix tots els valors ecològics de la seva comarca, Osona. 

Antigament hi havia llocs com aquest a moltes comarques, però cada cop n'hi ha menys. Volen construir i urbanitzar, i això sembla la prioritat. I avui dia, amb la crisi ecològica, hauríem d'haver vist que no és així, que llocs com aquest s'han de conservar per la nostra pròpia supervivència i benestar.

Els problemes d'un nucli petit per créixer

L'Ajuntament ara ja coneix el valor del canyissar. Però argumenta que no té cap a on créixer. 

"Hi ha molt poc espai industrial a Tona. Si ho compares amb altres municipis, el terreny disponible que tenim és ínfim. I ara tenim indústries que volen sortir del poble, per no molestar els veïns, i no podem donar-los naus! No en tenim més ni en podem fer més", explica l'exalcalde i actual regidor d'Urbanisme, Lluís Ges Parés. Assegura que la situació de Tona fa que ja no els quedin més terrenys. "És que no n'hi ha. El polígon ha d'anar allà o allà".

Mentrestant, els defensors del canyissar de Tona tenen un informe de la Generalitat que els dona la raó. Signat pel cap del Servei de Fauna i Flora, diu textualment: 

A la zona dels fets es dona una elevada biodiversitat faunística i una elevada diversitat de mamífers per a un espai tant petit.

I detalla: "Al canyissar s'ha detectat la presència permanent de dues espècies protegides i catalogades, la mostela "Mustela nivalis" (vulnerable) i la musaranya d'aigua europea "Neomys milleri" (vulnerable). 

I acaba concloent: "Per tot això, la zona humida hauria de ser conservada".

Però, tot i això, el projecte d'ampliació continua endavant. "Tenim esperança perquè aquestes espècies que hem trobat aquí tenen totes protecció legal, tant en l'àmbit europeu com en l'àmbit estatal i també en l'àmbit català." 

Quan marxem del canyissar hi trobem milers de diminutes cries de gripau corredor –de la mida d'un gra d'arròs– que acaben de fer la metamorfosi i s'amaguen al fang inundat per suportar millor les condicions de calor de l'estiu, aliens a la polèmica que afecta casa seva i que pot transformar-la i acabar amb totes aquestes espècies.