dilluns, a les 22.40
"Navalni", desemmascarant els autors d'un enverinament, a "60 minuts"
"Enverinat? No m'ho puc creure... Putin no pot ser tan estúpid... Si vols matar algú, dispara-li un tret." Aquesta va ser la reacció del líder opositor rus Aleksei Navalni quan va saber que la causa de la malaltia sobtada que el va deixar en coma l'havia provocat un agent químic rus.
L'agost del 2020, l'avió en què viatjava Navalni de Sibèria a Moscou va haver de fer un aterratge d'emergència a Omsk a causa del seu malestar creixent.
La seva dona i els seus col·laboradors, convençuts que Navalni havia estat enverinat i aterrits pel que li podia passar en un hospital siberià, van córrer cap a Omsk i van lluitar per evacuar-lo a Alemanya. Allà, les autoritats alemanyes van confirmar que Navalni havia rebut dosis de l'agent nerviós de l'època soviètica Novitxok.
Però, com es va enverinar Navalni? I qui? Aquestes preguntes són el nucli del documental, recent guanyador del premi BAFTA 2023 al Millor Documental i nominat als Oscar en aquesta mateixa categoria. Mostra com el periodista d'investigació Christo Grozev, de Bellingcat, un portal d'investigació digital, aconsegueix saber la identitat dels agents russos i els químics involucrats en l'enverinament del crític més ferotge de Vladímir Putin: "Vam trobar una màquina d'assassinar local a escala industrial. Em vaig quedar sorprès", recorda Grozev.
"Hola, soc Navalni. Ja sé qui em volia matar. Sé on viuen i on treballen. I tinc les seves fotos." Això els dirà l'opositor rus als mitjans de comunicació internacionals als quals proposa que publiquin el resultat de la investigació de Bellingcat. El desembre del 2020, la notícia salta als titulars de ràdios, diaris i televisions, i a les xarxes socials que tant fa servir Navalni.
Rodat en temps real en una petita ciutat alemanya mentre Navalni es recupera i es desenvolupa la investigació de l'assassinat, "Navalny", del director Daniel Roher, també és un estudi de l'home, un retrat d'un líder amb un passat que el vincula a la ultradreta que té la intenció de reformar-se i que no es deixarà intimidar per res, inclòs el seu mateix enverinament: "No tinc por. Si em maten, el meu missatge és que ningú es rendeixi, voldrà dir que som molt forts".
Els autors del documental acompanyen Aleksei Navalni quan, un cop recuperat, torna a Rússia el 17 de gener del 2021 i és detingut a l'aeroport.
Ara, compleix condemna a una presó d'alta seguretat, en un règim molt estricte, i amoïna la seva salut.
Premis
Premi del Públic, Festival de Sundance, 2022
Premi BAFTA a Millor Documental, 2023
Oscar: nominat a Millor Documental, 2023
Fitxa tècnica
Direcció: Daniel Roher
Producció Executiva: Amy Entelis, Courtney Sexton i Maria Pevchikh
Producció: Odessa Rae, Diane Becker, Melanie Miller i Shane Boris
Muntatge: Langdon Page i Maya Daisy Hawke
Música: Marius De Vries i Matt Robertson
Fotografia: Felix Angermaier, Nikita Pavlov i Niki Waltl
"Navalni" ("Navalny", 2022) és una producció de RaeFilm Studios, Fishbowl Films, Cottage M i CNN Films