Neoreaccionaris, els últims gurus de Donald Trump
El pensament neoreaccionari agafa força en el segon mandat de Donald Trump. És un nou corrent dins de l'extrema dreta nord-americana, gestat en blogs i xarxes socials a finals dels anys 2000, i que té el suport d'alguns empresaris tecnològics.
Els partidaris d'aquest moviment odien la democràcia actual i proposen dirigir l'estat com una companyia amb un CEO al capdavant, i comparteixen la fascinació per la tecnologia.
És una nova contracultura política que ha estudiat a fons el doctor en Ciències Polítiques de la Universitat Sciences Po de París Arnaud Miranda, autor del llibre "La Il·lustració fosca", que ara publica Edicions 62.
"Els neoreaccionaris es revolten contra la democràcia; volen posar-hi fi. El règim que volen defensar és protecnologia i d'inspiració llibertària, que concep l'Estat com una empresa", assegura en una entrevista a 3CatInfo. Aquests pensadors llibertaris, destaca, tampoc creuen en la igualtat.
"Es basen en la creença que existeixen jerarquies naturals que s'han de reflectir en l'ordre social: els que tenen el quocient intel·lectual més alt són els més intel·ligents, els més eficients i, per tant, han d'ocupar posicions importants en la societat", apunta Miranda.
De l'inici anònim en blogs al suport explícit de multimilionaris
Hi ha dos noms que sobresurten en el moviment neoreaccionari: el pensador provocador nord-americà Curtis Yarvin i el filòsof britànic Nick Land.
Hi ha també grans noms de Silicon Valley que hi han donat suport: el més important, Peter Thiel, cofundador de PayPal, i de Palantir, la controvertida tecnològica de defensa i intel·ligència als EUA.
El moviment es va gestar en blogs i xarxes socials fa uns 15 anys. "Potser és el primer cas d'una ideologia d'aquesta mena que sorgeix a internet de manera descentralitzada, s'estructura ella mateixa i després se l'apropien políticament actors més tradicionals", assegura l'autor del llibre.
Els neoreaccionaris han guanyat influència en l'òrbita de Donald Trump i del seu vicepresident J. D. Vance. Al primer mandat del líder republicà va ser més determinant el corrent nacionalpopulista tradicional de Steve Bannon, però ara guanya pes aquesta nova facció.
"No orienta la política en el sentit d'algú que murmura a Trump el que cal fer", apunta el politòleg Arnaud Miranda, negant que els neoreaccionaris facin de spin doctors al president dels EUA.
Aquest expert sí que veu la influència d'aquest pensament en iniciatives com el departament d'eficiència dirigit per l'empresari Elon Musk o la idea de convertir Gaza en una mena de Riviera del Pròxim Orient.
La incògnita de la influència dels neoreaccionaris a Europa
El corrent s'ha estès clarament a l'Argentina de Milei, però el seu pes en l'extrema dreta d'Itàlia, França o Alemanya és encara una incògnita. Hi ha dubtes pel fet de si adoptar el model de la dreta tecnològica americana pot entrar en conflicte amb el sobiranisme europeu.
"Tot just fa un any i mig que aquestes idees van arribar al gran públic; caldrà esperar una mica més per veure si es tradueixen en política de partits o si, potser, el moviment fracassa completament. El temps ho dirà", apunta Miranda.