Netanyahu visita Trump amb la intenció de mantenir els fronts del Pròxim Orient oberts

El president israelià, Benjamin Netanyahu, s'entrevista aquest dilluns amb el seu homòleg i aliat dels Estats Units, Donald Trump. La trobada, la sisena que els dos dirigents hauran mantingut aquest any 2025, definirà la situació al Pròxim Orient per a l'any que està a punt de començar.

Netanyahu arriba a Mar-a-Lago amb la vocació d'intervenir en quatre grans fronts a la regió. El verb "intervenir" l'interpreten nombrosos analistes -i fins i tot assessors de la Casa Blanca- com un accelerador de la inestabilitat al Pròxim Orient.

Gaza

El primer front és Gaza. El pla de pau per a la Franja hauria d'entrar en la segona fase, que comporta la retirada de l'exèrcit israelià i el procés de desarmament de Hamas. Les dues parts s'acusen d'incomplir els acords ja de la primera fase. I amb la segona a l'horitzó, Israel ha indicat que no té cap intenció de retirar-se de més de la meitat de Gaza que ara mateix controla. I Hamas no s'ha compromès explícitament amb el desarmament. 

Trump té pressa per anunciar l'avenç cap a la segona fase, i Netanyahu mirarà de, si més no, posposar-la.

L'Iran

El segon dossier que serà damunt la taula és l'Iran. Israel sosté que el règim de Teheran continua treballant per obtenir l'arma atòmica i que cal mantenir en el temps els atacs contra la seva infraestructura. 

Tel-Aviv i Washington ja van atacar de forma conjunta instal·lacions nuclears iranianes mesos enrere. L'espionatge israelià sosté ara que cal atacar també la capacitat balística de Teheran. 

A l'Iran, el president del país, Masoud Pezeshkian, ha dit que la república islàmica està en guerra oberta amb els Estats Units, Israel i Europa. 

Netanyahu demanarà a Trump el plàcet per mantenir oberta l'opció d'atacar l'Iran, amb col·laboració directa (operacions militars o cessió de munició específica) dels Estats Units.

El Líban i Síria

Netanyahu porta a la cartera dos dossiers més, determinants també per a l'estabilitat-inestabilitat de la regió. Tel-Aviv vol mantenir la presència militar al territori sirià que ocupa des de fa un any, quan va travessar la frontera aprofitant la caiguda del règim d'Al-Assad. 

El nou govern sirià exigeix la retirada abans de parlar de cap acord en matèria de seguretat. Israel assegura que la seva presència obeeix a motius de seguretat fronterera, però les seves tropes estan estacionades a 50 quilòmetres de Damasc.

I pel que fa al Líban, Netanyahu vol autorització per expandir els atacs contra Hezbollah més enllà -vulnerant- dels termes de l'acord d'alto el foc establert el novembre de l'any passat. La guerrilla xiïta i Israel s'acusen mútuament d'incomplir-ne les condicions. 

Israel no s'ha retirat completament del sud del Líban, al·legant que Hezbollah hi manté armament pesant i activitat. I la guerrilla assegura que el Tsahal -les forces d'Israel- ni recula totalment ni mostra intenció de fer-ho.

Netanyahu es presentarà a Mar-a-Lago amb aquest ventall de peticions. Israel és, ara mateix, el dominador militar del Pròxim Orient, amb el suport i el beneplàcit dels EUA. 

Aquesta posició de superioritat es tradueix en la voluntat de mantenir fronts oberts. El primer ministre israelià encara també unes eleccions d'aquí deu mesos. Un fet que pot influir -decisivament- en els moviments militars israelians.