Neu empastifada al sector de la Maladeta per la pols sahariana

Neu amb aspecte de merengue i paisatge similar a un pastis amb capes cromades segons l'alçada a causa del contacte de la massa d'aire carregada de pols sahariana en suspensió amb la muntanya nevada. Una neu bruta que accelera la fosa primaveral i ajuda a reduir les glaceres. La pols queda sobre el gel, un cop la neu es fon, i la seva gran capacitat absorbir calor ajuda a afeblir el gel de les glaceres.

No cal precipitació per tenir el terra tenyit de fang. La mateixa pols en suspensió quan en vent que el trasllada des del nord d'Àfrica minva de força, les partícules de pols en suspensió comencen a caure. El resultat, en el cas del Pirineu, és aquest que veieu en les fotografies que ens ha fet arribar Pau Pujol des de la zona del refugi de la Renclusa, al peu del massís de la Maladeta.

Neu amb fang sense nevar

La pols cau sobre la neu, la tenyeix de tonalitat vermellosa o marronosa. L'aspecte de la neu blanca, neta i freda, es converteix en una imatge bruta i densa, poc agradable sense que hi hagi nevada. A més, a l'anar acompanyada de temperatures altes, converteix la capa superficial de neu en una capa humida i densa on esquiar per sobre sol ser desagradable i costós. S'identifica clarament perquè en fer la traça de l'esquí o la petjada de la raqueta de neu es veuen les dues capes amb dos colors ben diferents, com si tinguéssim la merengue flamejada i n'agaféssim un tros amb una cullera. A més, per la densitat de l'aire amb pols sahariana, el límit superior és molt clar a l'entorn dels 2.600 metres. Una línia molt ben definida que mostra la neu terrosa per sota i ben blanca per sobre fins als cims de més de 3.000 metres.

Per sobre del límit superior de color terròs, no és blanc perquè hagi nevat, sinó que és blanc perquè la pols sahariana no ha arribat a més alçada. L'aire per sobre d'aquest límit estava net de pols en suspensió. Les adveccions de pols sahariana no viatgen de manera uniforme en tota la columna d'aire de l'atmosfera, sinó que normalment viatgen entre els 1.500 i els 2.400 metres. Si bé, puntualment poden arribar a totes les cotes del Pirineu.

Aquest cop, la massa d'aire carregada de pols va arribar al sud-est peninsular procedent del nord d'Àfrica, va travessar el centre peninsular i, en bifurcar-se, un dels braços va arribar al Pirineu aragonès i francès passant primer pel País Basc. D'aquí que no hagi tingut gaire influència sobre el Pirineu català.

Un cas molt destacat que va passar a casa nostra es va viure el gener del 2021, quan la neu del Pirineu català va quedar coberta de pols sahariana.