Ni doctorat amb un QI de 160, ni idèntic a Tom Cruise: les mentides d'un donant d'esperma

El seu identificador al llistat de donants del banc d'esperma Xytex era Donor 9623 i la descripció que s'adjuntava a la seva fitxa resultava d'allò més engrescadora: un quocient intel·lectual de 160, un doctorat en neurociència, quatre idiomes i una semblança física a Tom Cruise.

Amb aquesta descripció, Donor 9623 es va convertir en un dels proveïdors més demandats al banc d'esperma entre els anys 2000 i 2014. En aquests anys, el seu esperma va servir per a la concepció de 36 criatures en diversos estats nord-americans i en tres altres països.

Però el perfil del donant ideal es va començar a enfonsar quan el 2014 la seva identitat es va destapar de forma accidental i el nom real del donant, Chris Aggeles, va arribar en un correu electrònic a un grup de mares.

Quan aquestes dones van buscar informació del seu donant van veure que cap de les coses que explicava al seu currículum era certa. Havia abandonat la universitat abans de graduar-se, havia estat empresonat per robatori, no parlava altres idiomes i estava en tractament per dues malalties mentals. Tret del color de pell i dels cabells, compartia pocs trets físics més amb el protagonista de "Missió impossible".

Com van comprovar les afectades, el banc d'esperma Xytex sabia ben poca cosa del seu donant més prolífic i no s'havia molestat a verificar cap de les dades d'una biografia tan atractiva.

També van poder comprovar que als Estats Units els bancs d'esperma no estan regulats i no hi ha cap llei que els obligui que les dades que faciliten sobre la identitat del donant siguin reals.

L'empresa s'escuda en el fet que Chris Aggeles va marcar "no" a la pregunta de si tenia o havia tingut alguna malaltia mental o si havia estat mai hospitalitzat per aquesta raó.

El 2016, les mares afectades van presentar la primera demanda contra Xytex. Fins ara ja porten més d'una dotzena de demandes.

Actualment, el cas encara està pendent de judici al Tribunal Suprem de Geòrgia. Els pares d'un noi concebut amb l'esperma de Donor 9623 i que té una malaltia mental acusen Xytex d'haver amagat intencionadament la informació sobre el donant i volen que el banc d'esperma es faci càrrec de les despeses del tractament del seu fill.

Fins ara, els tribunals s'han posicionat a favor del banc d'esperma i ara serà el Tribunal Suprem l'encarregat de dilucidar si l'empresa és responsable o no de garantir la veracitat de la identitat dels seus donants.

Chris Aggeles (Donor 9623), que ara té 48 anys, ha demanat disculpes als pares afectats per les seves mentides i també als nens que van néixer gràcies a les seves donacions. Tot i que en un primer moment es va sentir aclaparat quan la seva identitat es va fer pública, el cert és que ara fins i tot ha accedit a donar la seva visió de la història en un podcast titulat "Donor 9623".

Les peculiaritats d'aquest cas l'han convertit en un dels més mediàtics als Estats Units. Dov Fox, professor de Dret Sanitari de la Universitat de San Diego, s'ha entrevistat diverses vegades amb els pares afectats i també amb Chris Aggeles per documentar-se per escriure un llibre sobre demandes sanitàries als Estats Units. Per a Fox, el cas planteja dubtes ètics fonamentals sobre la donació i reproducció artificial i sobre el que poden esperar o desitjar els futurs pares de la seva criatura i la realitat amb què s'enfronten.