Nit especial de "30 minuts", "Impactes del coronavirus"

Després de dedicar una nit a la crisi del coronavirus a Catalunya i a la Xina, el 29 de març passat, el "30 minuts" torna amb un nou programa especial que aprofundirà en l'impacte que ha tingut la Covid-19 a les residències d'ancians, on hi ha hagut gairebé la meitat de les morts que s'han comptabilitzat en els dos mesos de crisi sanitària. En contrast amb alguns centres que han hagut de ser intervinguts pel Departament de Salut perquè la situació era extremadament greu, altres residències no han tingut ni un sol cas positiu i continuen extremant les mesures per evitar que la pandèmia entri a les seves instal·lacions.

"Residències, els grans oblidats" ha estat en algunes d'aquestes residències i en contacte amb unes altres, i ha permès a l'equip del programa veure de prop com han viscut els dies més difícils i acostar-nos a una realitat que teníem oblidada fins que va esclatar amb tota la seva cruesa.

El programa també es fixa en com han viscut les famílies confinades a casa des de l'inici de l'estat d'alarma, el 14 de març, i quines estratègies han desenvolupat per passar uns dies inesperats en què han hagut de reinventar la quotidianitat. Com els ha anat fins ara? Com ha estat capaç una població nascuda en llibertat d'estar-se tancada a casa?

Aquest és el retrat social i íntim que fa el documental "55 dies a casa", de la productora Minoria Absoluta, de grups, famílies, amics, parelles i persones que viuen soles durant els gairebé dos mesos sense poder sortir de casa pràcticament per a res.

 

Residències, els grans oblidats

Una de les pàgines més negres de l'actual crisi sanitària és l'impacte devastador que ha tingut el coronavirus a les residències geriàtriques. En paraules de l'Organització Mundial de la Salut, el que ha passat és "una tragèdia humana inimaginable".

Un episodi que continua i que s'ha viscut a porta tancada des que el 12 de març la Generalitat n'impedeix l'accés a familiars i visitants.

"Residències, els grans oblidats" entra dins dels centres i recull l'angoixa de treballadors, residents i familiars.

Les residències han estat una trampa mortal i això malgrat que una de les poques certeses que es tenia d'aquest virus era que justament els més grans són el col·lectiu més vulnerable a la pandèmia.

El reportatge de "30 minuts" recull testimonis de sis residències que han afrontat de forma diferent la crisi. En totes s'hi repeteix el mateix esquema: falta de proves davant d'un virus amb un alt índex d'asimptomàtics, falta de material de protecció, falta de formació, desorientació i enyorament dels residents. Molts han hagut de passar setmanes tancats en habitacions en compliment dels protocols. I amb sensació d'abandó.

Només en una la Covid-19 no hi ha entrat. La gran majoria s'han vist desbordades per moltes baixes entre el personal, contagis descontrolats, negativa de derivació dels més crítics als hospitals i una mortalitat molt alta. Viscuda en solitud.

En una, qui agafa el comandament mèdic del geriàtric és una estudiant de quart d'infermeria.

I en el cas més extrem, la mort d'una dona ni tan sols es comunica a la família, que rep una trucada directament dels serveis funeraris. Per situacions com aquesta última, la Fiscalia té oberts desenes d'expedients que s'hauran d'investigar els pròxims mesos.

Però a la letalitat pròpia del virus, s'hi han afegit altres factors. D'entrada, una gestió erràtica des de l'administració que queda en evidència quan a mitja crisi es traspassa la competència del Departament d'Afers Socials al de Salut. Però també les mancances d'un model residencial que fa anys que està en qüestió. L'atenció a la gent gran atrau, cada vegada més, els grans grups econòmics, però té una de les plantilles més precaritzades. La majoria dels que treballen aquests dies per impedir el col·lapse total dels geriàtrics tenen sous de nou-cents euros i convenis que fa anys que no es revisen. Ara lluiten contra la pandèmia, però ja fa anys que se'ls demana més formació per atendre uns residents amb patologies que requereixen cada vegada més atenció.

Del que ha passat dins les residències durant aquestes setmanes, se'n saben sobretot les xifres: el 60% de centres amb malalts, més de tres mil persones mortes en una residència, el 8% de la plantilla infectada. I unes conseqüències per a la salut que encara no sabem.

Però el que s'entreveu en l'escletxa on s'ha pogut endinsar la càmera de "30 minuts" és la necessitat de revisar el model assistencial i de trobar respostes a la sensació d'abandó i de pèrdua de drets de centenars de milers de persones en l'últim tram de la seva vida.

Un reportatge de l'equip del "30 minuts" de TV3

 

55 dies a casa

"55 dies a casa" és el retrat social de diferents grups, famílies, amics, parelles o persones que viuen soles i que durant aquest espai de temps, 55 dies, han hagut de fer un canvi radical a les seves vides per adaptar-se al fet de no poder sortir de casa.

Gravats per ells mateixos, sense la presència de professionals i des de la perspectiva de la seva intimitat i de l'interior de les seves cases i de les seves vides, totes aquestes persones han compartit aquesta situació reflexionat sobre la por, l'enyorança, la soledat, però també sobre la solidaritat, l'amistat i l'amor.

"55 dies a casa" és un retrat íntim i molt personal del confinament de la població provocat per la Covid-19, la pandèmia més perillosa viscuda en dècades i que ha deixat centenars de milers de morts a tot el món. I a la vegada és un retrat dels estats d'ànims que el confinament ha provocat, no només sobre els protagonistes, sinó també sobre la resta de la població que, ben segur, se sentirà identificada amb tot el que vegin al llarg de l'hora de durada d'aquesta documental.

La Paloma viu a Barcelona amb la seva parella i els seus dos fills, en Nico i la Paula. Acaba de complir quaranta anys. I excepcionalment ho ha fet connectada a una tauleta per celebrar aquesta data amb els seus amics. Ella no s'ho espera però el seu marit li ha preparat una sorpresa.

L'Amanda viu a Llorenç del Penedès i és una gran mestre iogui seguida per milers de persones. Per a ella, les noves tecnologies no eren gens importants fins que confinada a casa ha vist com gràcies a elles ha pogut connectar-se i seguir fent allò que més li agrada: repartir pau.

El Toni és un consultor motivacional, és a dir, un "coach", i ha passat de donar eines d'ajuda a grups i empreses a estar sol a casa. Sense parella, família o companys de pis, ha explotat la seva imaginació per poder fer passar les hores i els dies.

La Marta és una dona entregada a la seva filla. L'Ariadna, de 12 anys, té trastorn de l'espectre autista i reclama una atenció total davant la por de quedar-se sola, de no ser cuidada, de no ser estimada. Com a nena autista té dret a sortir una hora al carrer cada dia, però la Marta no pot descuidar el Roger, el seu altre fill, el Marc, el seu marit, la casa i la feina.

Marta Pérez és fotògrafa i treballa per a l'agència EFE. Té acreditació de premsa i això li permet sortir cada dia a fer la seva feina. I fer la seva feina significa poder contagiar-se i portar el virus a casa. A través d'ella veiem com Barcelona segueix sense nosaltres, i com de sobte emergeix una cruel bellesa no vista fins ara en una de les ciutats més turístiques del món.

 

"55 dies a casa" és el retrat de tots ells i el de més de vint-i-cinc grups de persones, famílies, companys de pis o parelles que viuen en entorns i en condicions diferents. Des de Barcelona, Girona, Llorenç del Penedès, Cambrils, Sabadell, la Garriga, Benavent de Segrià, Espinavell, Palau de Santa Eulàlia, Madrid o Fuerteventura.

Tots ells tenen un comú denominador: estan tancats a casa. I tots ells han volgut mostrar la seva vida per dins en una situació que, com a societat, no havíem experimentat mai.

La falta de llibertat per poder sortir al carrer ens ha fet treure el millor i el pitjor de nosaltres, però, en definitiva, ens ha permès fer profundes reflexions sobre el que som, el que ens passa i sobre com podem millorar en el futur.

Allò que s'ha volgut explicar també li ha passat al mateix equip que ha fet possible aquest documental. Això vol dir que sense conèixer directament tota aquesta gent, descarregant els centenars de vídeos rebuts diàriament, l'equip ha compartit el confinament amb tots ells, els riures, els patiments, les llàgrimes i les emocions.

Un documental de l'equip de Minoria Absoluta.

 

tv3.cat/30minuts

facebook.com/30minuts

twitter.com/30minuts