Nit musical al "Sense ficció", que estrena "Liverpool català. Boira, sants & rock'n'roll" i "Siudy: Entre dos mons"

"Liverpool català. Boira, sants & rock'n'roll"

A partir dels anys seixanta i setanta, a l'estat espanyol va començar una transformació protagonitzada pels joves de l'època, que rebien moltes influències culturals i musicals arribades des del Regne Unit, França o els Estats Units. A Catalunya, això va agafar cos en forma de Nova Cançó, Ona Laietana i Canet Rock, entre d'altres.

Una onada musical que a finals dels anys vuitanta va tenir una especial repercussió a la comarca d'Osona, que aleshores algú va batejar com el "Liverpool català", amb el naixement de bandes com Duble Buble, El Último de la Fila, Loquillo y los Trogloditas o Sau. I avui, després de quaranta anys, aquell esperit torna a sonar amb força, amb una nova onada de joves músics sortits de la comarca, com Núria Graham, Oques Grasses, Txarango, Joana Serrat, Els Catarres, Nyandú o La Iaia.

El documental "Liverpool català. Boira, sants & rock'n'roll", dirigit per Dani Feixas, explora les causes d'aquest fenomen cultural que ha convertit Vic i la comarca d'Osona en un dels indrets de referència de Catalunya culturalment i musicalment parlant. A partir d'aquesta premissa, el documental convida músics de les dues etapes a reflexionar sobre l'ofici de músic i l'evolució de la música durant aquests últims 40 anys.

En donen testimoni músics com Pep Sala; Loquillo; Quimi Portet; Manolo García; Ramon Ferrer i Mari Martínez, de Duble Buble; Josep Simon i Jordi Vila, de Los Trogloditas; Joan Godayol "Gudi", de Karda Fàstik i professor de música; Núria Graham; Guillem Solé, de Buhos; Èric Vergés, Jan Riera i Roser Cruells, d'Els Catarres; Josep Montero, d'Oques Grasses; Joana Serrat; Ferran Orriols, Rubèn Pujol i Roger Orriols, de Nyandú; Andreu Ribas i Luca Masseroni, de Germà Aire; Ernest Crusats, de La Iaia; Alguer Miquel, de Txarango; Ferran Riera; Dani Rifà, "Tremendu"; Guillem Ramisa, o Edu Vila i Aleix Vila, de Ferguson, entre d'altres.

Els periodistes especialitzats com Lluís Gendrau, director de la revista Enderrock; Jordi Bianciotto, d'El Periódico; Josep Martín, del programa "Independents" d'iCat, o el ja desaparegut Toni Coromina, de La Vanguardia, i Jordi Gratacós, cofundador del Mercat de Música Viva de Vic, analitzen aquest fenomen musical osonenc anomenat "Liverpool català" amb perspectiva històrica i també com un dels centres més vius del mercat musical català.

Fitxa tècnica

Direcció i guió: Dani Feixas
Direcció executiva TV3: Montse Armengou
Producció executiva TV3: Sílvia Pairó
Realització TV3: Ricard Belis
Productor executiu: Dani Feixas
Producció: Isis López, Ariadna Seuba i Anna Alemany
Documentalista: Mar Llanas
Documentalistes TV3: Àngels Serres i Lídia Sotés
Direcció de fotografia: Frederic Comí
Operadors de càmera i llum: Frederic Comí, Miquel Grandio i Dani Feixas
Tècnic de so: Angelo Vernuccio
Edició: Dani Feixas i Juliana Montañés

Una producció de TV3 amb coproducció amb Astronaut Films i amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Podeu descarregar-vos les fotos en aquest enllaç.

"Siudy: Entre dos mons"

Siudy Garrido, "bailaora" i coreògrafa veneçolana, s'emporta la seva companyia a Nova York per presentar-hi l'espectacle "Entre mons" ("Between Worlds"), que fusiona el flamenc, el hip-hop i el teatre. Fa més de cinc anys que la seva companyia treballa en aquest espectacle, tres des que es va estrenar a Veneçuela. La primavera del 2011, aterren tots a Nova York disposats a fer realitat el seu somni.

El seu marit, Pablo Croce, productor de l'espectacle i director del documental "Siudy: entre dos mons", ha de fer equilibris amb la delicada situació econòmica de la companyia a Nova York: "Nosaltres volíem estrenar l'espectacle, teníem els diners per estrenar-lo, però necessitàvem vendre entrades per mantenir-lo i arrossegàvem moltes pèrdues. Érem el Titanic."

Per tal de donar a conèixer l'espectacle i omplir el teatre durant les dues setmanes de preestrenes, estan disposats a fer qualsevol cosa. "No tenien por de res", afirma Jamie Cesa, director general i productor que van contractar a Nova York. Així que es van plantar al mig de Times Square amb música de percussió i ballant en una flashmob, sense cap permís per realitzar-la, ja que no disposaven dels 50.000 dòlars que costava el permís.

Tot i que la resposta del públic havia estat molt positiva durant les preestrenes, la veritable prova de foc que determinaria si l'espectacle triomfaria a Nova York seria la crítica després de l'estrena, en especial la del The New York Times. "El The New York Times és el crític més important de Nova York. És un fet –sentencia Grant W. Yeager, dissenyador d'il·luminació–. (...) Una bona crítica al The New York Times és capaç de crear un gran èxit per si mateixa. I una mala crítica pot enfonsar un espectacle."

La mateixa nit de l'estrena, The New York Times publica una crítica molt negativa de l'espectacle. El pitjor malson s'ha fet realitat. Jamie Cesa, director general i productor, els aconsella cancel·lar l'espectacle immediatament perquè, amb aquesta crítica, la venda d'entrades s'ensorrarà: "La meva situació era molt difícil, perquè havia de dir al productor que, si fèiem cas dels números, havien de cancel·lar l'espectacle per minimitzar els riscos econòmics. No em va fer cas, cosa que trobo molt lloable. Ell creia en l'espectacle." Malgrat la recomanació del productor, la Siudy i el seu marit decideixen tirar-lo endavant. Però la decisió és força arriscada. Encara arrosseguen moltes pèrdues i han deixat tots els seus estalvis en el projecte. "La fe sempre al davant, si havíem arribat fins aquí era per alguna cosa", recorda la Siudy.

Poc després, amb la nominació als premis Drama Desk, comença a funcionar el boca-orella i "Entre mons" triomfa a Nova York. I arriben també les bones crítiques dels diaris.

"De vegades pensem que l'èxit es basa en les grans fites, en el reconeixement, quan realment està en cada entrebanc, el qual ens permet aixecar-nos i seguir endavant, fidels a la nostra veritable essència, cada vegada més a prop del que realment somiem ser, disfrutant de cada detall de la vida, perquè el camí tot just comença", Siudy Garrido.

Premis

Millor documental i millor muntatge, Oklahoma Cine Latin Wards, 2020
Millor documental, New York Latin Film Market, 2020
Millor documental, Angeles Documentarries Film Festival, 2020

Festivals

Miami Film Festival, 2020
Borrego Springs Film Festival, 2020
Madrid International Film Festival, 2020
Buenos Aires International Documentary Film Festival, 2020
Sebastopol Documentary Film Festival, 2020
Houston Latino Film Festival, 2020
San Diego Latino Film Festival, 2020
Latino Film Market New York, 2020
South Texas International Film Festival, 2020
Boston Latino Film Festival, 2020
Seattle Latino Film Festival, 2020
Angeles Documentary Film Festival, 2020
FIDBA International Film Festival, 2020
Docs Without Borders Film Festival, 2020
Chelsea Film Festival, 2020
Georgia International Film Festival, 2020
Cine Miami Fest, 2020
San Francisco Latino Film Festival, 2020

Fitxa tècnica

Direcció i muntatge: Pablo Croce
Producció executiva: Gregory Elias, Pablo Croce, Siudy Garrido, Veronica Di Polo i Diana Feo de Tamayo
Producció: Pablo Croce, Siudy Garrido, Jared Freedman i Jorge Lozada
Direcció de fotografia: Pablo Croce i Jorge Lozada
Operadors de càmera: Scott Beardslee, Javier Lambertini, Kay Yeng, Carlos Croce, Anali Alcantara, Isabel Croce, Luis Miguel Baeza, Luis Alberto Silva i Alexander Christofoli

"Siudy: Entre dos mons" és una producció de Croce Films i Siudy Flamenco Dance Theater.

Us en podeu descarregar-vos les fotos des d'aquest enllaç.

tv3.cat/senseficcio
facebook.com/senseficcio
twitter.com/senseficcio