No n'hi ha prou amb fer llegir més les criatures: com ensenyar a comprendre
La comprensió lectora ha tornat al centre del debat educatiu. Els últims resultats PISA constaten una forta caiguda en aquest àmbit a Espanya: 23 punts menys que en l'edició anterior, l'equivalent a més d'un curs escolar, segons l'OCDE.
Catalunya, que arrossega des de fa anys resultats preocupants, ha quedat fora de la comparació en aquesta edició per problemes amb la mostra.
En aquest context, Educació ha anunciat noves mesures per reforçar la lectura: plans lectors progressius als centres, lectures comunes durant l'educació obligatòria i el retorn de les lectures obligatòries a batxillerat.
Però saber llegir no sempre vol dir entendre el que llegim. Què està fallant? Fent llegir més n'hi ha prou? La culpa és de les pantalles? De la complexitat de les aules? Hem rebaixat l'exigència?
N'hem parlat amb mestres, professors i altres experts al programa "L'ofici d'educar", de Catalunya Ràdio.
Saber llegir no vol dir entendre
Oriol González, professor i autor d'"Un incís. Educació i llenguatge", explica que li arriben alumnes capaços de descodificar un text, però que no entenen el que llegeixen i, sovint, es pensen que sí. Aquí, diu, comença la feina del docent: ajudar-los a captar el sentit del text.
Per Daniel Cassany, professor i investigador d'Anàlisi del Discurs a la Universitat Pompeu Fabra, comprendre és un procés complex.
Després de processar les lletres, el lector ha de construir inferències i significats que no apareixen explícitament al text, relacionar-los i donar coherència al conjunt.
L'èxit acadèmic en risc
Els experts afegeixen que les conseqüències de no entendre el que es llegeix van molt més enllà de l'assignatura de llengua.
La comprensió lectora també condiciona l'èxit acadèmic, perquè si un alumne no entén prou bé els textos, té més dificultats per aprendre en la resta de matèries.
Anna Llauradó, doctora en Lingüística i professora de secundària, alerta que alguns alumnes tenen un nivell de competència lectora que no els permet accedir als textos que necessiten per fer els aprenentatges del curs que estan fent.
A més, recorda que la comprensió comença abans de saber llegir: conversar amb els infants, explicar-los històries i exposar-los a un llenguatge ric posa les bases de la futura comprensió lectora.
A l'aula, Lluís Vidal, professor de secundària, observa dificultats per mantenir una lectura sostinguda i profunda, relacionar les diferents parts d'un text, fer inferències i seguir arguments complexos, davant d'una tendència creixent cap a una lectura més superficial i fragmentada.
I aquí apareix una altra peça clau: el vocabulari. La Maria, professora de secundària, alerta que el bagatge lèxic d'una part dels alumnes és cada vegada més reduït:
Quan perdem vocabulari, no només perdem paraules, perdem eines per pensar.
I adverteix: "Quan no comprenem la lectura, vol dir que no estem comprenent el nostre món. I això és extremadament perillós."
Entrenar l'atenció
La base de la comprensió lectora s'ha de construir des de la primària, quan els infants han de consolidar les habilitats que després els permetran passar d'aprendre a llegir, a llegir per aprendre i afrontar textos cada vegada més complexos.
Les dades ja mostren dificultats en aquesta etapa: un 30% de l'alumnat català de 4t de primària presenta una baixa comprensió lectora, enfront del 23% de la mitjana europea. Però comprendre també exigeix temps i atenció sostinguda.
La Mercè, professora de secundària, explica que cada vegada costa més que els alumnes mantinguin la concentració en tasques de més de deu minuts. L'Anna, professora de llengua i literatura castellanes, també ho relaciona amb l'accés precoç a les pantalles i la immediatesa.
Al seu torn, Lalo Salmerón, catedràtic de Psicologia de l'Educació de la Universitat de València, recorda que la recerca constata que comprenem una mica millor en paper que en pantalla, on tendim a llegir de manera més superficial.
La clau, però, no és només retirar les pantalles, sinó recuperar una lectura pausada, de textos llargs i complexos i sense distraccions.
No rebaixar l'exigència
La Duna reconeix que no ha trobat llibres que l'enganxin; el Biel s'hi implica quan un text li desperta curiositat o el fa riure, i el Jan diu que els llibres llargs l'avorreixen.
En canvi, la Nina i la Mariona, lectores habituals des de petites, poden sostenir més bé textos llargs, tot i que també els costen més quan el tema no els interessa o el vocabulari és complex.
La Mercè, professora de secundària, adverteix que insistir constantment als adolescents sobre la necessitat de llegir pot alimentar el rebuig i convertir el "jo no llegeixo" gairebé en una afirmació identitària. Però adaptar-se als interessos dels alumnes no significa simplificar sempre les lectures.
El professor Oriol González defensa que còmics, novel·la gràfica o literatura juvenil poden ser bones portes d'entrada, però l'escola els ha d'acompanyar progressivament cap a textos més exigents.
I aquí la literatura té un valor especial. González defensa que és aquí on els alumnes troben la màxima expressió d'un vocabulari ric, divers i variat, amb dobles sentits i imprescindible per desenvolupar una lectura profunda:
No és obligatori que els agradi llegir. El que és obligatori és que sàpiguen llegir.
L'objectiu, doncs, no és triar entre plaer o exigència, sinó trobar l'equilibri: despertar les ganes de llegir i, alhora, donar-los les eines per afrontar textos que, sense ajuda, encara no podrien comprendre.
Comprendre també s'ensenya
La Maria, professora de secundària, proposa començar pels fonaments –vocabulari, descodificació i significat de les paraules– abans d'exigir inferències i lectures profundes, i obrir diferents portes d'entrada a la lectura sense renunciar als textos exigents.
Daniel Cassany defensa que la comprensió s'ha de treballar des de totes les matèries: "Saber matemàtiques és llegir matemàtiques." La lectura no és només una activitat individual, el docent ha de modelar i guiar la comprensió.
La lectura en veu alta i compartida, conversar sobre els textos i reforçar les biblioteques escolars són algunes de les propostes dels experts.
Anna Llauradó, autora de l'informe "Comprensió lectora", diu que cal diagnosticar bé què falla en cada alumne, perquè dificultats diferents necessiten intervencions també diferents.
Les noves mesures anunciades per Educació són un pas, però els experts veuen difícil desplegar un pla lector de qualitat a tots els centres en un sol curs i adverteixen que recuperar les lectures obligatòries no garanteix, per si sol, una millor comprensió.
La feina continua a casa
La lectura tampoc comença i s'acaba a l'escola. Un entorn familiar ric en converses, històries i lectures ajuda a construir les bases de la comprensió. Però no tots els infants tenen les mateixes oportunitats a casa i una bona instrucció lectora pot compensar aquestes desigualtats de partida.
Els experts també reclamen responsabilitat a l'administració i als càrrecs polítics. Llauradó recorda que els països amb bons resultats comparteixen dues característiques: polítiques educatives estables, que no canviïn amb cada govern, i una bona formació inicial del professorat que connecti la ciència de la lectura amb la pràctica a l'aula.