"No plou prou" i "El temps està boig", programació especial pel Dia Mundial de l'Aigua, a "30 minuts"

Fa gairebé tres anys que no hi ha precipitacions generoses a Catalunya. Vivim en una situació de sequera que ha posat al descobert que "no plou prou" i que falta aigua per abastir el consum que tenim actualment. Un equip del "30 Minuts" ha recorregut Catalunya els últims mesos per mostrar com la sequera està posant en tensió territoris molt diversos. 

Hi ha pobles com l'Espluga de Francolí, a la Conca de Barberà, que reben l'aigua en camions cisterna des de l'estiu i pateixen talls d'aigua perquè els seus pous estan sota mínims. A l'àrea metropolitana, gairebé tota l'aigua que baixa pel riu Besòs prové de les depuradores i hi hauria restriccions més severes si no es fes aigua de dessaladora. Al canal d'Urgell, comença la campanya de reg aquest 19 de març, però, si no plou a la primavera, no hi haurà prou aigua per regar fins al setembre i això posarà en perill les collites. Mentrestant, moltes comarques, com Osona, no poden usar l'aigua de les seves fonts naturals perquè estan contaminades per purins. 

Les necessitats d'aigua també arriben a enfrontar territoris, com al conflicte del riu Siurana, al Priorat. La major part de la seva aigua es transvasa al Baix Camp, per una concessió de principis del segle passat que deixa el riu pràcticament sec. 

Diferents situacions amb un denominador comú: ja no es pot dependre del cel, ni tampoc dels pantans, que costarà que s'arribin a omplir. Què s'haurà de fer per tenir aigua en un entorn de canvi climàtic on els períodes sense pluja cada cop seran més llargs? Si en el seu moment es va confiar en els embassaments, quines són ara les alternatives? 

I si no plou prou, que ens espera?  

Un reportatge d'Ignasi Gallart i Francesc Pou 

Imatge i muntatge: Òscar Roger 

Producció: Hanneke Van Spaandonk i Ot Burgaya  

"El temps està boig" , un reportatge de la BBC 

S'ha arribat a un punt que el canvi climàtic pot arrasar poblacions senceres. Els mateixos incendis forestals acceleren el canvi climàtic. Les inundacions del  juliol del 2021 a Alemanya no van ser un episodi anòmal: es van produir perquè l'escalfament global desestabilitza els nostres patrons climàtics. A tot el món. Aquest perill, que ja no es revertirà encara que s'aconsegueixi aturar les emissions de gasos d'efecte hivernacle, fa que sigui essencial protegir les poblacions amb sistemes d'alarma i d'evacuació eficaços.  

Aquesta crisi a nivell mundial també provoca un altre fenomen terrible: les migracions climàtiques. Les Nacions Unides preveuen que l'any 2050 hi podria haver 200 milions de migrants climàtics arreu del món.  

A les escoles de Seül, la capital de Corea del Sud, cal engegar cada matí els purificadors d'aire.Ho fan per la pols tòxica, una altra de les conseqüències del canvi climàtic: la combinació de tempestes de sorra i contaminació.  

Però si calgués triar el pitjor continent per viure-hi els humans tenint en compte el canvi climàtic, seria Austràlia, que els últims anys ha patit la seva pitjor secada des de fa 50 anys i uns quants incendis forestals que van cremar una extensió com la de Gran Bretanya.   

Si la temperatura de la Terra pugés dos graus, 189 milions de persones, sobretot a l'Àfrica, no tindrien prou menjar per sobreviure. Els països més pobres, que són els que menys han contribuït a la crisi climàtica, són els que més la pateixen.  

Aquests fenòmens climàtics extrems que hem vist en els darrers anys, en els darrers mesos, són l'avís més extrem que no podem seguir ignorant els avisos del planeta. Perquè la crisi climàtica ja no és una especulació, una possibilitat o una sospita: és una realitat que amenaça carregar-se la vida a la Terra tal com la coneixem, i el compte enrere ja està en marxa.  

Un reportatge de Justin Rowlatt 

Productor: Matthew Hill  / Editor: Karen Wightman 

Una producció de Panorama – BBC 

#SequeraTV3 

tv3.cat/30minuts 

twitter.com/30minuts 

facebook.com/30minuts