"No rebem cap suport", denuncien les famílies de persones amb trastorns mentals greus

Un fil de Twitter desesperat de la germana d'un jove amb malalties mentals complexes torna a denunciar les deficiències de l'atenció a la salut mental a Catalunya i la sensació d'abandonament, de no ser escoltats ni acompanyats de pacients i les seves famílies.

El Departament de Salut ha començat una transformació de l'atenció a la salut mental, que pretén que sigui profunda, però els afectats i les famílies es troben amb la dura realitat del dia a dia.

El germà de Cristina Castaño porta dos anys d'intents de suïcidis, ingressos a l'hospital, d'altes, de més intents de suïcidi; i així, sense parar. El noi, de 20 anys, està diagnòstic de dos trastorns mentals greus i d'abús de substàncies. Un cas crític que l'ha portat a voler posar fi a la seva vida, ha explicat la Cristina a TV3:

"El meu germà no veu futur, em deia: 'Cristina, és que jo no vull ser un paràsit, perquè jo, en la situació en què estic, no em veig estudiant, no em veig treballant, no em veig fent res, i no vull parasitar en aquest sistema, em vull morir.'"

La sanitat pública --tampoc la privada-- no donava solució al patiment del seu germà. Males experiències amb alguns professionals, d'altres de bones, però cap sortida, explica Cristina: "I en aquest moment va ser quan vam fer aquesta crida desesperada, perquè no volíem que li donessin l'alta, perquè teníem claríssim que tornaria a les vies del tren, i no podem més."

Al fil relata la situació del seu germà, un més dels que de manera recurrent es poden llegir a Twitter de persones que no senten que la sanitat pública doni resposta a aquests casos tan extrems. I també de l'esgotament i la impotència que viuen ella i la seva mare.

La mobilització a les xarxes ha servit en el seu cas, i segons agraeix la Cristina, el seu germà veu davant seu una mica d'esperança.  

Però la situació de moltes altres famílies, i de casos que ha fet aflorar el confinament per la covid, ha posat sobre la taula la urgència d'una transformació del model d'assistència mental a Catalunya, i de suport a les famílies, com reclama la Cristina.

"Crec que l'estat i el govern han de donar una solució efectiva. No deixar el problema a les famílies, que també denunciem que no els donen cap mena de suport, ni des de l'hospital ni des d'enlloc. Jo m'he hagut de pagar la meva psicòloga privada, perquè no m'han ajudat des de la sanitat pública, i a la meva mare li donen una visita cada mes."

La Cristina afegeix que els pacients com el seu germà necessiten "més enllà d'una teràpia farmacològica --que és evident que la necessita per estabilitzar-se--, una atenció psicològica, que és el que no li estan donant".

Transformació d'un sistema superat

En aquests moments, la salut mental a Catalunya està iniciant una transformació en què el pes de l'atenció es vol que sigui comunitari, fins i tot a domicili, i fugir d'un model que Aina Plaza, directora general Planificació en Salut, explica que ja estava superat.

"En persones molt cronificades, es pensava que la solució era ingressar-les en un centre de llarga durada i, alguns, fins al final de la seva vida. És clar, això actualment va en contra de l'evidència, que demostra que persones que tenen un trastorn greu poden recuperar-se, integrar-se a la societat i tenir una vida normalitzada."

Ja està en marxa el programa de benestar emocional dels CAP, on un 17% de les persones que hi acudeixen tenen un problema de salut mental, dotant l'atenció primària d'eines de detecció precoç i intervencions psicosocials. A més de la implantació dels equips guia, que atenen a domicili joves amb trastorns molt complexos.

I en els pròxims mesos està previst que es posin en marxa els equips de crisi --52 entre aquest any i el que ve--, que faran atenció domiciliària infantojuvenil. Aquests equips actuaran de forma intensiva en el moment de l'aparició del problema, per exemple trastorns alimentaris, autolesions o intents de suïcidi.

Per als adults, es vol enfortir la possibilitat d'hospitalització, que ara es fa molt poc, però també els hospitals de dia, en detriment dels ingressos.

 

Falta de psicòlegs

El dèficit de professionals és un inconvenient clau per afrontar la transformació que està en marxa. Si a Europa hi ha 18 psicòlegs clínics per 100.000 habitants, Catalunya només en té 12. Són menys, però alhora són el doble de la mitjana a Espanya, que en té 6.

Aina Plaza explica com s'està abordant aquesta mancança:

"Fem atracció de psicòlegs d'altres comunitats, i això ens ajuda, però no és suficient. Com ho fem, doncs? Agafant també altres perfils; també hi ha treballadors socials, educadors socials, terapeutes ocupacionals, que ajuden en aquest acompanyament."

Aquesta transformació va en la línia del que es fa en altres països i té un pressupost aprovat de 80 milions euros per a aquesta legislatura --45 milions aquest any.