"No recordo res", el diumenge 5 de març a "30 minuts"
"La submissió química és la utilització de substàncies per intentar d'alguna manera portar a terme una violació a partir d'anular el consentiment o anular d'alguna manera la voluntat d'aquella persona." És la definició d'un dels metges especialistes que apareixen en el reportatge "No recordo res", producció de TV3 amb la col·laboració de Minimal Films.
La preocupació de les instàncies policíaques i sanitàries sobre aquest fenomen criminal poc estudiat va en augment. Les dades són absolutament preocupants: el 29% de les víctimes de violacions que atén l'Hospital Clínic de Barcelona, per exemple, són per submissió química. Però és que més del 85% - gairebé el 90% - dels casos no es denuncien: per por de la resposta de l'entorn, per por que l'entorn culpabilitzi les víctimes, per un sentiment de vergonya davant del que ha succeït.
El testimoni d'una de les víctimes que apareix en el reportatge i que ha volgut conservar l'anonimat - com la resta de dones de qui s'ha abusat - és esfereïdor i paradigmàtic:
"Vaig quedar amb una amiga per sopar i després vam anar a fer una copa a una discoteca que estava força buida, era d'hora, i vam demanar una copa, ens vam posar a la barra. Jo perdo ja la noció de tot, em quedo... no recordo res de la discoteca, la meva sensació és de... negra, no acabo d'entendre gaire el que passa, i tinc flaixos, i el que tinc ja més clar és despertar-me a la casa d'un senyor amb un llit i ell tenia relacions sexuals amb mi. Jo no em podia moure, el veia, notava que em tocava, jo sabia que alguna cosa no funcionava, que aquella persona m'estava fent mal, però el teu cos no reacciona. I al dia següent em desperto molt desorientada i molt adolorida, molt. Tens por, no saps el que vols, no saps com sortir d'allà, és un horror."
Es parla de la "burundanga" com la substància química més utilitzada internacionalment per anular la voluntat d'una persona. Però, almenys a Catalunya i a Espanya, no és així. La resposta és molt més senzilla i preocupant: s'utilitzen productes farmacèutics que es comercialitzen habitualment i que, combinats, poden tenir els mateixos efectes. L'ambient nocturn de bars i discoteques és el preferit pels abusadors habitualment "de coll blanc". També es donen casos de robatoris i els prostíbuls han estat terreny abonat.
L'alcohol juga un paper determinant en l'abús de les dones. L' excés d'alcohol pot tenir efectes idèntics que els de determinades substàncies, com ara amnèsia o un estat de seminconsciència- i és sinònim, per a molts abusadors, de llum verda per a accedir al cos de les dones, independentment del seu consentiment
Moltes de les denúncies sobre submissió química acaben en un no-res. Sovint el cas es redueix, malauradament per a la víctima, en la paraula de l'agredida contra la paraula de l'agressor que sempre addueix que es va tractar de relacions sexuals consentides.
"No recordo res", amb el testimoni de les víctimes, Mossos, juristes, psicòlegs, advocades criminalistes i toxicòlegs, vol contribuir a la imprescindible prevenció, habitual a diversos països europeus, però gairebé inexistent a casa nostra.
Direcció i guió: Amanda Sans Pantling
Producció executiva: Albert Solé
Imatge: Ignasi Pastori
So: Eric Arajol
Producció: Gemma Rodríguez, Maria Adillón, Didier Montoya
Muntatge "30 minuts" : Carles Señalada
Producció "30 minuts": Carles Fernández
Una producció de Televisió de Catalunya amb la col·laboració de Minimal Films
facebook.com/30minuts
twitter.com/30minuts
Sant Joan Despí, 3 de març del 2017