Noies que han comès delictes aprenen a identificar conductes masclistes i relacions tòxiques

Totes se saben de principi a final la cançó "4 babys", de Maluma. Canten a la vegada "siempre me dan lo que quiero, chingan cuando yo les digo, ninguna me pone pero".

La cançó ja té set anys, però darrerament s'ha popularitzat a TikTok i torna a triomfar. "Perquè és molt enganxosa. Encara que la lletra sigui una merda, el ritme fa moure la gent."

Ho apunta la Hanafia. Té 16 anys, i en fa una mica més d'un que viu al centre de justícia juvenil Els Til·lers, del Departament de Justícia, per complir amb la mesura que un jutge li va imposar després de cometre un delicte.

En la vigília del 8M, en Gerard Blanch, educador social al centre, les acompanya a ella i a un grup de noies més en l'anàlisi de les lletres de diverses cançons. D'aquesta manera poden parlar de conductes masclistes que han pogut viure en el seu dia a dia.

"Partim de la base que són nenes que tenen una realitat complicada a casa i uns referents que fan que trencar amb aquesta perspectiva de gènere els costi una mica", diu l'educador.

La Hanafia explica que, a casa, la mare va deixar de treballar quan la van fer fora de la feina embarassada. Des d'aleshores sempre l'ha vist fer les feines domèstiques i diu que això l'ha condicionat fins fa ben poc en la manera de veure el món.

"Jo, sent dona, també era masclista. I homòfoba. Ara he madurat i m'he adonat que tots dos, homes i dones, valem per igual, que cap dels dos és millor que l'altre."

Un 55% de les noies, víctimes de maltractament infantil

En el cas de les noies internades en el centre de justícia juvenil, les motxilles que carreguen pesen especialment. Més de la meitat, un 55%, han estat víctimes de maltractament infantil. Un 45%, a més, han fet intents de suïcidi.

Amb el taller que fan aquesta setmana, la idea és que les 16 noies que ara mateix viuen a Els Til·lers puguin analitzar les seves relacions amb la família, els amics o la parella.

"Algunes vegades aquests delictes estan comesos perquè hi ha una dependència afectiva de la parella", explica Elisenda Camps, directora del centre Els Til·lers. "Vull que m'estimis, vull tenir-te contenta, vull estar al teu costat, no vull que em deixis..."

Un 56% de les menors han comès delictes contra el patrimoni, un 37% han comès violència filioparental, i un 32%, lesions.

La directora del centre apunta també que no és només la influència de nois que les han pogut condicionar, sinó també els referents culturals que les envolten. I fan que reprodueixin conductes fins i tot també quan se les ha internat.

"A vegades em sorprèn que, quan una noia arriba, li fan el buit. La miren de dalt a baix. No l'acompanyen. És una cosa que ens preguntem per què passa. I sovint és perquè a les dones se'ns empeny a rivalitzar entre nosaltres", diu Camps.

Per això, no deixen passar l'oportunitat de parlar de pel·lícules o, fins i tot, d'experiències pròpies. "Els comentem coses de nosaltres mateixes: poden veure una educadora de 40 anys i que és soltera. O una altra que en té 30 i ja té dos fills... Intentem donar-los altres maneres de fer diferents del que estan acostumades."

La Hanafia sent que fins fa poc la relació amb el seu nòvio no era bona.

"Si em fumava la seva cigarreta s'enfadava. I jo també era una persona molt tòxica. Ara hem madurat. Em respecta en moltes coses. Algunes amigues, però, tenen nòvios que s'enfaden si elles es posen un top."

A poc a poc, però, el context al centre va canviant de la mateixa manera que ho fa la societat. Ara mateix, en el mòdul de noies hi ha dues joves trans, que expressen la seva identitat amb normalitat. També la realitat LGTBIQ+ es va fent més present.