Només el 6,5% de les criatures que neixen a l'Estat porten primer el cognom de la mare

La llei ho permet des de fa anys, però encara hi ha molt poques parelles que opten per inscriure els seus nadons amb el cognom de la mare per davant del cognom del pare. Segons dades a les quals ha tingut accés 3catinfo, només el 6,5% de les criatures que van néixer l'any passat a Espanya porten primer el cognom de la dona. 

És a dir, que una gran majoria de famílies, el 93,5%, van optar per seguir amb la fórmula tradicional. Els experts ho atribueixen, sobretot, a costums patriarcals que venen de lluny. 

A Espanya, l'any 2017, el cognom patern va deixar de ser el preferent per defecte, i des de llavors, quan s'inscriu un nadó al registre civil, cal especificar l'ordre dels cognoms.

Tot i així, a hores d'ara la gran majoria de parelles, 9 de cada 10, encara opten per mantenir primer el cognom del pare. 

De les 321.000 criatures que van néixer durant el 2025 a l'estat espanyol, només 21.000 es van inscriure amb el cognom de la mare en primer lloc. Un 6,5 per cent del total.

I aquí cal tenir en compte que la xifra real és més baixa, perquè aquestes dades del Ministeri de Justícia inclouen les mares monoparentals i les parelles lesbianes, dos casos en què sempre va per davant el cognom de les dones. 

El pes de la tradició

La professora d'antropologia social de la Universitat Autònoma de Barcelona Bruna Álvarez creu que encara cal fer molta pedagogia sobre aquesta qüestió: "Que un dret estigui garantit no vol dir que immediatament s'apliqui o se'n faci ús. És una mesura que està molt bé que s'hagi fet, però no ha sigut una demanda social."

"Penso que hi ha hagut una manca de pedagogia del perquè és important a nivell social poder alternar l'ordre dels cognoms. Aquesta idea del 'm'és igual' crec que hi té un pes bastant important", assegura l'antropòloga. 

I explica per què creu que és important avançar cap a la igualtat en aquest àmbit: "Deixaria de tenir preponderància la família paterna i es faria un reconeixement de la família materna des d'una perspectiva equitativa."

"Així l'ordre dels cognoms no implicaria un reconeixement implícit de l'ordre patriarcal o del predomini de la família paterna", remarca Bruna Álvarez. 

 Ara, a l'hora de decidir l'ordre dels cognoms, Álvarez creu que el pes de la tradició encara és molt important: "La dona és la que pareix i el vincle es genera automàticament. El fet de parir ja et converteix en mare. Llavors, una manera de legitimar aquest fill en un context de família patriarcal és incloure'l en la família del pare a través del cognom."

I aquesta tradició és antiga. Estem parlant d'època romana, si no abans.

Font de conflicte familiar

De fet, assegura que les parelles que opten per posar primer el cognom de la mare sovint han de donar moltes explicacions. 

I a vegades, la decisió suposa una revolució familiar: "Hi ha casos de parelles que han decidit posar el cognom de la mare primer, i la família paterna s'ho ha pres molt malament. A vegades no és només una decisió de la parella, sinó que s'ha de tenir en compte tot el que implica i les explicacions que s'han de donar."

I encara un altre argument que pesa en algunes famílies: "Una pregunta bastant interessant que a vegades sorgeix és com reconstruirem els arbres genealògics, aquesta idea d'història, de relació amb els avantpassats i sobretot, amb els que vindran. Si s'intercanvien els cognoms, com se sabrà quina família és quina? 

Tot i que són molt poques les famílies que opten per posar abans el cognom de la mare, sí que els últims anys és cada vegada més habitual que algú es presenti o signi amb els seus dos cognoms per reivindicar i per visibilitzar, també, la família materna.

Als països on fa més anys que es pot triar, com a França, que es pot des del 2002, la gran majoria de parelles, un 81%, posen per davant el cognom del pare.  

A Bèlgica també són un 81% mentre que als Estats Units la xifra s'acosta més a l'espanyola, amb un 96% de famílies que opten per la línia paterna primer.