La crisi d'habitatge i la inflació alimenten una vaga general que irromp en les eleccions del 29N
Catalunya afronta una vaga general aquest dimecres amb la crisi d'accés a l'habitatge en el punt de mira. Els sindicats majoritaris que la convoquen, CCOO i UGT, ho han fet de la mà del Sindicat de Llogateres, i han volgut deixar clar que l'aturada neix de veure com l'encariment del preu dels pisos ofega cada cop més les llars catalanes.
Tant els sindicats com les entitats que impulsen l'aturada, amb el Sindicat de Llogateres al capdavant, denuncien que l'alça dels preus de l'habitatge i l'estancament del poder adquisitiu a causa de la inflació són dues cares de la mateixa moneda per a aquelles famílies que no arriben a final de mes. Per això, apujar sous i abaixar el cost dels pisos s'han convertit en les dues principals reivindicacions de la mobilització.
De fet, el detonant de la vaga es remunta a l'esclat social després del desnonament de l'octogenària Maricarmen Abascal a Madrid, a finals de setembre, i la seva posterior mort a l'hospital. Aquell episodi va impulsar mobilitzacions multitudinàries, l'acampada a la Puerta del Sol i a plaça de Catalunya, i també va propiciar que els sindicats i les entitats pel dret a l'habitatge anunciessin la vaga d'aquest dimecres.
Amb tot, la data triada, a dos dies de l'inici de la campanya electoral per a les eleccions generals del 29N, no ha estalviat als organitzadors les crítiques d'alguns partits polítics de l'oposició, com PP i Vox, que acusen els organitzadors d'haver preparat una aturada en sintonia amb el govern de Pedro Sánchez, que s'hi ha mostrat favorable.
Els pisos pugen més que els salaris
Els problemes d'accés a l'habitatge s'han convertit en la principal preocupació dels catalans. Des de fa dos anys, el Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) detecta en el seu baròmetre trimestral com creix aquesta tendència. Actualment, un de cada tres enquestats, el 30%, creuen que aquest és el principal problema de Catalunya.
Darrere d'aquest malestar s'hi amaga la pujada dels preus, així com les dificultats per trobar pisos de lloguer en ciutats com Barcelona, amb poca oferta disponible per als qui en busquen.
El que mostren les dades és que el preu tant de compravenda com de lloguer s'ha incrementat en l'última dècada per sobre dels salaris.
L'increment dels preus de l'habitatge dels últims deu anys és similar tant pel que fa a la compra com al lloguer. En la compra, si el 2015 el preu de compra mitjà per metre quadrat era de 1.721 euros, el 2025 ascendia a 2.641 euros, un 53% més.
Pel que fa al lloguer, segons les dades de fiances de l'Incasòl, el salt és dels 557,5 euros al mes que costava de mitjana el 2015, quan els preus feia poc que havien tocat fons, a 860,6 euros el 2025. L'encariment en una dècada, en aquest cas, és del 54,3%.
El que denuncien sindicats i entitats pel dret a l'habitatge és que l'augment dels salaris, que també ha existit en els darrers anys, no ha sigut tan pronunciat. Això ha fet que les llars destinin cada cop més percentatge dels seus ingressos al lloguer o a la hipoteca.
Aquest fenomen s'explica amb la taxa de sobrecàrrega de les llars, fixat per alguns organismes internacionals, i segons el qual les famílies no haurien de destinar més del 40% dels seus ingressos a l'habitatge. Segons l'Observatori de l'Habitatge de Barcelona, un 25% de les llars catalanes ja superaven el 2024 aquest llindar.
Els salaris creixen un 30%
El creixement de l'economia i l'ocupació s'ha traduït a Catalunya en un increment dels salaris, però lluny de la corba ascendent que ha experimentat l'habitatge. La pujada dels sous en els últims deu anys és del 30%, dels 24.321 euros de salari mitjà brut, segons Idescat, als 31.730 euros (en aquest cas fins al 2024, últimes dades disponibles).
El que denuncien els sindicats és que aquesta millora salarial no s'ha traduït en un augment equivalent del poder adquisitiu ni de la capacitat d'estalvi de les llars, a causa d'una inflació que ha encarit els principals béns de consum a un ritme molt similar. En el mateix període, l'índex de preus de consum (IPC) ha augmentat un 26,6%, segons les dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE).
A més, els aliments es compten entre els béns de primera necessitat que més s'han apujat en els últims anys, per sobre de la mitjana de la inflació. Segons dades recollides per l'OCU, la cistella de la compra d'aliments s'ha encarit un 39,5% en els últims cinc anys.
Tot i que l'encariment s'ha moderat en els darrers anys, l'acumulat des del 2021 segueix sent notable per a molts dels productes. Els frescos han pujat de preu un 44%, mentre que, concretament, la carn ha pujat un 46,8%.
