Nou parcs naturals catalans, sense un pla antiincendis, que és obligatori des de fa 40 anys
Catalunya afronta una nova campanya forestal amb una assignatura pendent que s'arrossega des de fa dècades. De la vintena d'espais naturals protegits del país, nou continuen sense disposar d'un pla de prevenció d'incendis aprovat, malgrat que la normativa obliga a tenir-lo des de l'any 1986.
Segons dades facilitades pel govern en una resposta parlamentària fa uns mesos, els espais que encara no disposen d'aquest instrument són:
- Parc natural de l'Alt Pirineu
- Parc natural del Cadí-Moixeró
- Parc natural de les Capçaleres del Ter i del Freser
- Parc natural dels Aiguamolls de l'Empordà
- Parc natural del Delta de l'Ebre
- Reserva natural de Mas de Melons
- Paratge natural d'interès nacional de l'Albera
La situació és especialment significativa perquè aquests documents són considerats una de les principals eines de prevenció davant dels grans incendis forestals.
No es tracta només de definir tallafocs o punts d'aigua, sinó de planificar quines actuacions s'han de fer al territori abans que arribi el foc.
El Pirineu, en el punt de mira
Al Pirineu, la qüestió pren una dimensió especial. El parc natural de l'Alt Pirineu és l'espai protegit més gran de Catalunya. El Cadí-Moixeró, per la seva banda, constitueix una de les grans masses forestals contínues del país.
Tots dos comparteixen problemàtiques similars: expansió dels boscos, abandonament de pastures i una acumulació creixent de combustible vegetal. Els Bombers fa anys que alerten que el Prepirineu és una de les àrees amb més potencial per patir grans incendis forestals.
A això s'hi suma l'impacte del canvi climàtic, amb episodis de sequera més freqüents, temperatures més elevades i boscos cada vegada més estressats.
A més del context estructural, Joan Josep Bellostes, cap d'emergències de la regió de Lleida alerta de la situació conjuntural:
Som en plena època de la sega i la maquinària és un risc. També hi ha festes, baixades de falles... Per això reforçarem els nostres dispositius.
La situació afecta i preocupa especialment en un context d'emergència climàtica i d'augment del risc de grans focs forestals.
Per què encara no en tenen?
Els motius varien segons cada parc. En alguns casos, com l'Alt Pirineu, el document encara s'està redactant.
Els responsables del parc asseguren que han optat per elaborar una eina més ambiciosa que integri la prevenció d'incendis amb la gestió forestal, la biodiversitat i l'activitat ramadera.
El seu director, Marc Garriga, explica que s'aposta per un document participatiu, que inclou més sensibilitats, però triga més a aprovar-se. L'objectiu és disposar d'un pla que ho integri tot plegat durant el 2027.
Ja és una cosa que tenim programada de fa molts anys, però buscàvem finançament extra per poder fer una cosa modèlica.
Per exemple, hi ha projectes al Pirineu que comencen a integrar les cremes controlades: això afavoreix recuperar zones de pastura, i fins i tot estalviar esforços als bombers en cas que es cremi una àrea destinada als ramats.
En altres casos, com el Cadí-Moixeró, el problema no és la redacció sinó la tramitació. El document ja està elaborat, però continua pendent de validació administrativa.
La directora d'aquest espai, Queralt Tor, assegura que la intenció és aprovar-lo aquest any:
Ja en tenim una primera versió i durant aquest 2026 en farem la tramitació ambiental per aprovar-lo. De manera paral·lela, i des de ja fa uns quants anys, fem altres actuacions i tasques que tenen relació amb la prevenció incendis.
Unes actuacions com, per exemple, la revisió dels punts d'aigua disponibles, la creació de tallafocs o la reducció del sotabosc per crear paisatges mosaic que dificultin l'avanç del foc.
Altres espais es troben en fases diferents del procés, des de la contractació dels estudis previs fins a la revisió tècnica dels documents.
Fonts del Departament de Territori argumenten que es tracta de processos llargs i complexos perquè impliquen múltiples administracions, propietaris forestals, ajuntaments, Bombers, Agents Rurals i organismes de conservació.
Què implica no tenir un pla?
La manca d'aquests documents, com asseguren des dels espais protegits, no significa que els parcs no facin prevenció. De fet, molts dels espais afectats executen treballs forestals, però el problema és que aquestes actuacions no estan integrades dins d'una planificació global específica aprovada per a cada parc.
Els experts assenyalen que els grans incendis del futur no es combatran únicament amb més avions o més bombers. La clau passa per transformar el paisatge abans que arribi el foc.
Els plans serveixen precisament per identificar quines zones poden actuar com a tallafocs naturals, quines àrees necessiten una gestió urgent o quins espais poden ser estratègics per a les feines d'extinció.
Un estiu amb més combustible que fa uns anys
La qüestió arriba en un context especialment delicat. Les pluges dels últims mesos han afavorit un creixement notable de la vegetació arreu del país.
Els Bombers adverteixen que, si les altes temperatures previstes durant l'estiu s'allarguen, aquest excés de vegetació pot convertir-se en combustible disponible.
Per això, gairebé quaranta anys després que la legislació els fes obligatoris, diversos espais naturals protegits continuaran afrontant una nova campanya forestal sense disposar encara del principal document de planificació preventiva contra els incendis.