Nous exoesquelets ajuden els treballadors de l'automòbil a fer menys esforç

Els exoesquelets són estructures externes que s'adapten a l'anatomia humana i ajuden a l'hora fer un esforç físic.

N'hi ha amb finalitats mèdiques, per a persones amb mobilitat reduïda, però cada cop són més presents també en la indústria, sobretot en la de l'automòbil.

A la factoria de Nissan a Barcelona encara estan en fase de proves, però alguns fabricants ja preveuen incorporar-los a ple rendiment en els pròxims mesos.

A Nissan, aquests dies han acabat la segona fase de proves d'un projecte del Clúster de la Indústria d'Automoció per introduir els exoesquelets. Tècnics de la UPC i d'Eurecat, mitjançant 16 sensors.

 

 

Han comprovat que aquesta tecnologia pot arribar a reduir fins a un 60% l'esforç muscular dels operaris. Una forma de prevenir lesions que aviat es pot introduir a la línia de muntatge, segons explica Lluís Sellarès, director d'enginyeria de producció de muntatge de Nissan.

"La nostra intenció és que puguem tenir exoesquelets utilitzats de forma contínua a partir de finals d'aquest any. Ens estem focalitzant en els de braços, perquè l'operari fa muntatges en posició elevada. De moment, utilitzaríem els exoesquelets per a dotze llocs de treball."

No només la planta de Nissan a la Zona Franca vol incorporar exoesquelets. La firma Seat a la seva factoria de Martorell també en tenen en fase de proves.

 

 

A més, una quarantena d'empreses del sector estan interessades en el projecte, malgrat el buit legal que hi ha, tal com reconeix Josep Nadal, gerent del Clúster de la Indústria d'Automoció de Catalunya.

"No existeix a dia d'avui una normativa europea, tampoc espanyola ni catalana. Per tant, hem hagut de treballar amb l'Institut Català de Seguretat i Salut Laboral molt de la mà per entendre quins són els requisits que hauríem de complir, què hauríem de tenir en compte. No només dels beneficis dels exoesquelets, també de les possibles contrapartides."

Les proves es fan amb exoesquelets passius –és a dir, sense motor–, de tres tipus: de cames, lumbar i d'espatlla. En aquest últim cas, quan es treballa per damunt del cap, l'aparell redueix l'esforç muscular del tronc superior un 15% de mitjana. Tot i que, en alguns músculs, pot arribar a ser de fins el 40%.