Desapareguts naufragi Indonèsia
Descarrilament tren Mèxic
Finançament singular
Carles Vilarrubí
B9 Badalona
Llevantada Inuncat
Brigitte Bardot
Trump Zelenski
Balises trànsit v16
Perry Bamonte The Cure
Despeses Nadal
Mourinho
Kyrgios Sabalenka
Dakar 2026

Observada una galàxia que és a 14.000 milions d'anys llum amb una "lent gravitatòria"

Pot donar claus sobre la matèria fosca

02/04/2018 - 18.00 Actualitzat 04/04/2018 - 01.54

Una mena de "lupa gravitatòria" ha permès observar una galàxia que és a 14.000 milions d'anys llum. Els investigadors han aprofitat un fet predit per Einstein per obtenir-ne les imatges.

Un equip internacional encapçalat per Patrick Kelly, de la Universitat de Califòrnia, publica l'estudi a la revista "Nature Astronomy". En el mateix número es publica un estudi semblant d'un equip liderat per Steven Rodney, de la Universitat de Carolina del Sud.

Aquestes galàxies són massa llunyanes per observades des de la Terra. Però les imatges obtingudes amb el telescopi espacial Hubble s'han beneficiat del fenomen de lent gravitatòria. Això es produeix quan un objecte massiu, com una galàxia o un cúmul de galàxies, produeix, degut a la seva gran força gravitatòria, una curvatura local de l'espaitemps. Això fa que els raigs lluminosos que procedeixen de cossos encara més allunyats es desviïn.

La curvatura de la llum a causa d'un camp gravitatori va ser predita per Einstein a la seva teoria de la relativitat general. L'any 1919 es va poder comprovar experimentalment durant un eclipsi solar.

A la pràctica, això es tradueix en un augment de la imatge, com si hi poséssim una gran lupa. D'aquesta forma, la galàxia que es troba a 14.000 milions d'anys llum ha quedat augmentada 2.000 vegades. La distància significa que la llum observada va sortir de la galàxia fa 14.000 milions d'anys, en les primeres etapes de l'univers.

Els cossos observats tenen una altra característica: la llum no és fixa, sinó que s'observa com espurnegen. En un dels casos és degut a explosions que tenen lloc a la superfície dels estels. En l'altre, al moviment relatiu entre la galàxia que fa de lent gravitatòria.

Estudiant aquest espurneig, els astrofísics no obtindran només dades d'aquests cossos, sinó també sobre la distribució de la matèria fosca. Es tracta de matèria hipotètica que no es pot observar directament, sinó pels efectes que la seva gran massa provoca en altres cossos. Es creu que hi ha sis vegades més matèria fosca que no matèria visible.