Omplir el dipòsit costarà més a l'agost: el petroli arriba als 100 dòlars i encareix la gasolina

La revifada del conflicte a l'Orient Mitjà i la reducció de les bonificacions a l'Estat pressionaran els preus a l'alça

Marc Bleda

El preu del barril de petroli s'ha disparat fins als 100 dòlars per primera vegada des del maig, impulsat per l'escalada de la tensió a l'Orient Mitjà. Aquest augment amenaça d'encarir encara més la gasolina i el dièsel, que ja acumulen una tendència a l'alça durant el mes de juliol.

El director de compres de la petroliera Meroil, Frédéric Dubos, lamenta que "no sembla que hi hagi una solució a curt termini":

Si la crisi a l'Iran continua, segurament els preus es dispararan a l'agost.

L'escalada bèl·lica a la regió no és l'única causa d'aquest previsible augment. Segons els analistes, també hi ha la rebaixa de cinc cèntims per litre en la bonificació del combustible, que passarà de 15 cèntims a 10 cèntims a partir de l'1 d'agost.

"Aquest tipus de rebaixes les companyies les tradueixen immediatament als sortidors", avisa el professor agregat del Departament d'Economia Aplicada de la UAB, Jordi Perdiguero:

Si els consumidors se'n van de vacances, que posin benzina abans de l'1 d'agost, perquè després serà més cara a tot arreu.

La teoria del coet i la ploma, una realitat?

Alguns consumidors tenen la percepció que quan el preu del barril de petroli augmenta, la pujada es plasma ràpidament a les benzineres, però que quan baixa, triga més temps a traduir-se als sortidors.

És el que es coneix com la teoria del coet i la ploma, que segons el professor Perdiguero ha estat molt estudiada en el context espanyol: "Les companyies traslladen ràpidament qualsevol increment dels costos, tant si té a veure amb el petroli com amb els impostos", però assegura que no passa el mateix quan baixa el preu o quan s'aprova alguna rebaixa fiscal.

Les companyies traslladen les baixades de forma molt més lenta per obtenir un benefici extra.

Davant d'això, el director de compres de Meroil defensa que el decalatge en la plasmació del preu als sortidors és "d'entre una setmana i deu dies" tant si el preu puja com si baixa.

"El problema és que, quan puja moltíssim, tothom té el costum d'anar a omplir el cotxe, perquè sap que l'endemà serà més car. En canvi, quan baixa, tothom s'espera que baixi encara més per anar a omplir els cotxes, cosa que pot provocar que les benzineres tinguin més o menys estoc, i que això repercuteixi en un dia o dos de diferència", assegura.

Dubos afegeix que les petrolieres "no poden fer res" en la modulació dels preus "perquè tenen poc marge", i assegura que "els únics" que poden actuar són els governs dels estats.