Operació pressupostos, aparador electoral en l'estrena del nou ministre d'Hisenda
L'ombra de l'exministra Montero és allargada, però, a poc a poc, el seu relleu va cremant etapes, i una d'important és avui. El nou ministre d'Hisenda, Arcadi España, participarà i presidirà per primera vegada un òrgan clau, el Consell de Política Fiscal i Financera.
És la reunió on s'apleguen tots els consellers autonòmics d'Hisenda i, de fet, el ministre cremarà dues etapes de cop en poques setmanes. Aquest dilluns se celebra la primera reunió amb el pas previ als pressupostos com a primera pedra de toc, però abans no acabi el mes, n'hi haurà una altra on s'abordarà una de les patates calentes de la legislatura: la reforma del model de finançament.
Per tant, la d'avui serà una primera presa de contacte entre Arcadi España i la resta de barons autonòmics del PP, que són majoria, per abordar dos temes cabdals: pressupostos i finançament.
Uns comptes tocats de mort, per ara
El camí dels pressupostos comença ara, i ho fa amb el pas previ i imprescindible per poder-los tramitar. Tot i que l'anterior ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, va dir per activa i per passiva que presentarien els comptes d'aquest any, la falta d'acords al Congrés va impossibilitar-ho i Pedro Sánchez ha acabat apostant-ho tot als del que ve.
Però la possibilitat que aquests comptes vegin la llum segueix sent pràcticament impossible, perquè Junts i PNB ja han fet evident que la legislatura està esgotada.
El govern espanyol vol utilitzar aquests comptes com a aparador electoral, un document on lluirà amb números, punts i comes les seves promeses d'obra de govern si revaliden la confiança en unes noves eleccions previstes per al 2027.
Es preveu un pressupost on la despesa augmenti molt considerablement, gràcies a una recaptació d'impostos rècord. Matèries com habitatge o despesa social seran clau. Però abans que tot això passi, el Consell de Política Fiscal és imprescindible.
Primer pas per als pressupostos
Per poder iniciar el procés, el govern espanyol té l'obligació de presentar als consellers autonòmics dos elements.
D'una banda, el sostre de despesa, és a dir, el màxim que pot gastar el govern i on es veurà com serà d'expansiu el nou pressupost.
De l'altra, l'anomenada senda d'estabilitat, el full de ruta econòmic que fixa quants diners poden gastar de més les administracions i com es reparteixen aquest esforç (objectius de dèficit), a més de quant poden endeutar-se.
El ministre d'Hisenda va a la reunió amb la partida guanyada a priori, perquè, tot i la majoria de barons populars, només necessita el seu vot de qualitat i el d'una autonomia afí, en aquest cas té Catalunya, Astúries, Cantàbria i Castella i la Manxa.
España té un primer pas fàcil, ja que, una vegada ho tiri endavant, l'endemà s'aprovarà en Consell de Ministres perquè passi directament al Congrés.
La batalla del dèficit
Al Congrés, però, serà on vindran els problemes. Abans de presentar cap mena de projecte de pressupostos, el govern espanyol ha de tenir una majoria parlamentària que ara mateix no té. Allà haurà d'aprovar la senda d'estabilitat, però l'última vegada que ho va portar, Junts l'hi va tombar denunciant que el marge que tenien per gastar de més les autonomies era ínfim i havia de multiplicar-se per vuit. Una petició que converteix aquesta votació en un atzucac.
En aquesta ocasió, el ministre d'Hisenda portarà els objectius de dèficit al Congrés el 14 de juliol. Si cauen, com és previsible, hi tornarien el 23 de juliol. Si el govern espanyol no aconsegueix tirar-ho endavant seria un déjà-vu del que va passar el 2024 amb Junts. En aquell moment, Montero va decidir que legalment podia continuar el tràmit pressupostari amb els que ja tenia aprovats (molt més restrictius i amb menys marge per a les autonomies).
Amb els actuals objectius de dèficit, les comunitats autònomes no poden gastar ni un euro més del que ingressen i, per tant, quadrar el 0,0% de dèficit. La proposta que ja va tombar Junts i que previsiblement tornarà a ser l'actual permetia un marge del 0,1% per als tres anys següents i, per tant, gastar una mica més del que ingressen (en concret, una dècima del PIB).
La realitat és que el govern espanyol no multiplicarà per vuit aquest marge perquè passi a ser del 0,8% com demana Junts, ja que això suposaria haver d'assumir aquest esforç, o traspassar-lo a altres subsectors com Seguretat Social o ajuntaments.
Tot el nou full de ruta pressupostari haurà d'ajustar-se als límits que imposa Brussel·les, que fixa un límit del dèficit del 1,8% del PIB en 2027, un 1,6% en 2028 i un 1,5% en 2029. Tampoc es podrà augmentar la despesa primària neta per sobre del 3,2%, el 3% i el 3% els tres pròxims anys respectivament.
La despesa primària neta és tot allò que gasta l'Estat a excepció del que destina a interessos del deute, fons europeus o els diners que es destinen a les prestacions d'atur.
La patata del finançament
Al consell, però, no només hi haurà espai per als pressupostos. Tot i que no figuri a l'ordre del dia perquè el govern espanyol vol abordar el debat del finançament en un altre Consell de Política Fiscal, els barons del PP volen parlar-ne i faran peticions, si cal extraoficialment, abans no comenci la reunió.
El cert és que des que Montero va presentar fa mig any la reforma del sistema de finançament, amb un tema espinós com és l'ordinalitat per a Catalunya, s'han volgut celebrar reunions bilaterals entre Hisenda i les diferents comunitats, però els barons populars ho han rebutjat. Diuen que l'espai per fer-ho és el Consell de Política Fiscal de forma col·legiada amb tots, i no d'un en un.
Hisenda, però, argumenta que no totes les comunitats tenen les mateixes competències, ja que el nou model proposa fer una mena d'autopista a diverses velocitats on el finançament s'adeqüi a les responsabilitats que s'assumeixen. Dit d'una altra manera, qui tingui més competències, com Catalunya, en sortirà més afavorida.