"Paisatges perduts": transformar Barcelona no sempre hauria de ser enderrocar

"Paisatges perduts" és el títol d'una exposició al Centre Cívic Pati Llimona de Barcelona que denuncia la desaparició d'espais i edificis de la ciutat, substituïts per noves construccions, i l'impacte i el sentiment de pèrdua que això genera als barcelonins.

A través d'una setantena d'imatges, l'objectiu de la mostra és fer veure com la pressió urbanística transforma barris sencers i fa desaparèixer els paisatges originals. 

I com més lluny del centre anem, més freqüent és la destrucció silenciosa d'aquest patrimoni popular que, segons els comissaris de l'exposició, és menys valorat que les arquitectures nobles, tot i que representa la història i la vida de més persones.

Segons la comissària Dolors Canudas, qui visiti la mostra es trobarà "un recull d'edificis que s'han perdut, que s'han enderrocat o que estan en perill de ser enderrocats".  

Entre els exemples de la mostra hi ha l'edici de "La Papelera Española" que estava a la Via Laietana, cantonada amb el carrer Princesa, i el 1977 va quedar substituït per un modern edifici d'oficines.

Amb aquestes imatges el que es busca és posar de manifest "la pèrdua de la imatge, de l'espai públic, i també del paisatge que identifica els barris".  

No és tant el fet que se substitueixin, sinó el com se substitueixen.

I per explicar que no sempre cal enderrocar un edifici, cita una afirmació de l'arquitecte Oriol Bohigas a la revista Serra d'Or: "Els edificis no tenen obsolescència i sempre es poden reutilitzar".

Per la comissària, l'ambició i l'especulació acaben fent que un edifici s'enderroqui; el fet que de l'edifici nou se'n pugui treure més benefici. Per tant, "és una necessitat qüestionable, no és 100% necessari enderrocar els edificis".

Els barris de la perifèria, els que més reben

I qui s'endú la pitjor part d'aquesta d'aquest procés són els barris de la perifèria de Barcelona, els "pobles històrics, que també són centres amb història, i que també s'haurien de respectar". 

I és que, segons explica, a la perifèria de Barcelona no hi ha cap regulació que limiti la forma en què s'actua sobre un edifici existent. Per crear-ne consciència, mentre duri l'exposició s'han organitzat un seguit de passejades pes diferents barris, 

Les entitats del barri ensenyaran les parts més vulnerables i els elements que han desaparegut.

S'altera la memòria dels veïns

Canudas considera que en la majoria de casos, amb el canvi, el barri hi ha sortit perdent. "La pèrdua d'elements que formen el paisatge urbà ens afecten, perquè l'espai perd la coherència i l'harmonia que tenia i apareixen coses diferents que alteren aquesta imatge, i que formava part de la memòria de les persones". 

I assegura que "ens hem de plantejar la substitució (d'un edifici), si realment val la pena. Perquè hi ha hagut cases que han acabat tenint el mateix ús que l'edifici que hi havia abans, i n'hi ha a les que es dona un ús que era compatible amb preservar l'edifici anterior". 

Un altre exemple de la mostra el trobem al barri de Sants. Allà, al carrer Sant Crist 17, una antiga casa pairal reformada a principis del segle XIX va ser enderrocada per aixecar un edifici d'habitatges el 1977.

Gran part de la informació de l'exposició surt de l'Inventari de Patrimoni Cultural Europeu, que es va fer entre els anys 76 i 80, promogut pel Col·legi d'Arquitectes.

"Paisatges perduts" es pot visitar al Centre Cívic Pati Llimona fins al 31 d'octubre, i l'ha organitzat la Comissió de Patrimoni de la Federació d'Associacions Veïnals de Barcelona (FAVB).