Pare Manyanet, obligat a demanar perdó per abusos sexuals a Colòmbia: la història de lluita de dos germans
És un divendres de maig. El cel és gris i cau un plugim a Bogotà. Aquí diuen que cada dia tenen les quatre estacions, i a aquesta hora del matí es veu que toca la tardor.
La poca acollida que ens brinda el temps contraresta amb l'escalfor amb què ens reben en un despatx d'advocats del centre de la ciutat.
Un despatx d'advocats que ha fet història
La vida professional del grup Galvis Giraldo Legal Group els va canviar fa dos anys amb un cas que va suposar una fita en la història judicial del país: per primer cop els tribunals van obligar una congregació religiosa a demanar disculpes públiques pels abusos sexuals comesos per un capellà.
I l'orde condemnat eren els Fills de la Sagrada Família Jesús, Maria i Josep --fundada al segle XIX per Sant Josep Manyanet--, també conegut com a Pare Manyanet.
"La Fugida" aixeca catifes
Precisament Pare Manyanet és una de les congregacions que assenyala el documental "La Fugida, veritats ocultes", sobre abusos sexuals infantils a l'entorn religiós, que es va poder veure al març per TV3 a "Nits sense ficció" i a la plataforma 3Cat.
I és arran de l'emissió d'aquest treball –coproducció de 3Cat, El Periódico i Otokkar– que hem pogut conèixer aquesta sentència històrica a l'Amèrica Llatina, on l'orde català va ser acusat per aquest grup d'advocats que ens atén d'intentar eludir responsabilitats.
Supervivents d'un pederasta confés
A la mateixa porta que ens obren van arribar fa cinc anys dos germans supervivents d'un sacerdot pederasta, Freddy Orlando Rodríguez Cuéllar, que havia estat portat als tribunals colombians el 2015.
Durant el procés judicial, el capellà va reconèixer les acusacions de violacions i abusos físics i psicològics que els denunciants havien patit durant anys quan eren petits i joves, des que en tenien 9 i 10.
Sense indemnització ni perdó
Sentenciat a més de nou anys de presó, Rodríguez Cuéllar va morir el 2019 quan complia condemna. Arribats a aquest punt, els germans es van quedar sense el perdó ni la indemnització a què també havia estat condemnat el sacerdot.
Però recordem que aquí no només respon el sacerdot: respon també l'Església a la qual pertanyia.
Qui ho diu és Paola Giraldo, l'advocada de Bogotà que va tornar a portar el cas dels germans víctimes de Freddy Orlando Rodríguez Cuéllar als tribunals.
Aquest cop, per reclamar responsabilitats a Pare Manyanet i al bisbat castrense de Colòmbia. I ho va fer de manera altruista, sense cobrar honoraris. Com s'anomena normalment, va ser un cas pro bono.
El pederasta, vinculat a l'orde català
Pare Manyanet era la congregació a la qual pertanyia el sacerdot condemnat per abusos greus. Posteriorment, va estar adscrit al Bisbat Castrense de Colòmbia.
Segons la lletrada Giraldo, de Galvis Giraldo Legal Group, Rodríguez Cuéllar va poder cometre els abusos per la seva condició de sacerdot:
Va actuar per la confiança que van posar en ell la mare i els dos nens d'aquesta família, per ser pare i per ser professor d'aquest col·legi.
Segons la sentència, els abusos perpetrats per Rodríguez Cuéllar van començar en entorns vinculats al Col·legi Parroquial Santa Catalina de Siena i a la parròquia del mateix nom, al barri de Kennedy de la capital colombiana, on exercia com a sacerdot.
A totes dues instal·lacions la congregació catalana dels Fills de la Sagrada Família –coneguts com a Pare Manyanet– hi tenien direcció educativa i pastoral en el moment dels fets.
L'intent fallit de reparació
Abans d'arribar al despatx d'aquesta advocada, els germans ja havien demanat ajuda al superior general de Pare Manyanet en aquell moment, el català Lluís Picazo, que en un viatge a l'altre costat de l'Atlàntic es reuneix amb ells.
Paola Giraldo explica què esperaven els supervivents d'aquella trobada:
Ells el que buscaven era veritat, justícia i reparació.
Res més lluny de la realitat, sembla ser. Quan aconseguim contactar amb els germans s'estimen més evitar les càmeres, però ens descriuen com es van sentir tractats en aquella reunió pel superior de l'orde religiós català –que també ho era durant els anys que es van produir els abusos–.
D'alguna manera ens va fer sentir responsables del que havia passat.
Dues hores de conversa gravada
L'advocada Giraldo recorda perfectament el contingut d'aquella reunió. Són dues hores de conversa, que es va gravar amb autorització de les parts i a la qual han tingut accés 3Cat i El Periódico de Catalunya.
L'acusació va fer servir la gravació com a prova en el judici: diuen que Lluís Picazo es va equivocar a l'hora d'afrontar aquella trobada:
Quan una víctima et demana ajuda, el que has de fer és acollir-lo i no menysprear-lo com van fer ells.
Aportant la gravació com a prova volien demostrar que Picazo s'havia desentès de la reparació dels germans i que els havia volgut infondre por "fins al punt d'amenaçar-los amb denunciar-los per extorsió", diu textualment la sentència.
Ells es van sentir molt intimidats, humiliats, com si en demanar reparació demanessin almoina, i no és així.
"Nosaltres no enviarem un pistoler"
Giraldo resumeix així una conversa on la subtilesa de les rèpliques de Picazo als germans van en la línia de qüestionar-los per què seguien anant amb Rodríguez Cuéllar si els feia tot el que deien que els feia.
Picazo també els recordava que el sacerdot els havia trobat feina o que la mare els va portar amb ell voluntàriament. Aquest és només un exemple de com els parlava el superior general de Pare Manyanet a les víctimes i la seva mare:
Jo tinc entès que a vostès els va apadrinar el Pare Freddy a la confirmació, que ell anava sovint a casa seva, que li van donar confiança... Esclar, tot això a la vista de la resta de la gent, què diu?
La mare i els fills es mostren indignats davant aquests comentaris. També li parlen a Picazo de les greus seqüeles psicològiques que arrosseguen i li expliquen la por amb què viuen.
Li arriben a demanar al màxim responsable de Pare Manyanet que l'orde es retiri del seu barri perquè se senten assenyalats com a traïdors per alguns veïns per haver denunciat el mossèn i que temen per la seva vida.
Uns comentaris que han de justificar explicant que Colòmbia és un país violent i als quals Picazo respon amb escepticisme i frivolitat:
Nosaltres no enviarem un pistoler.
Culpables de no acompanyar
Al final, la sentència definitiva –la inicial, del 2022, va ser recorreguda– no parla d'amenaces estrictament, però destaca la falta de suport i acompanyament de les entitats eclesiàstiques.
També obliga Pare Manyanet i el Bisbat Castrense a pagar una indemnització –que l'acusació considera irrisòria– i a una disculpa pública.
És la primera vegada a Colòmbia que una jutge obliga un orde religiós a demanar perdó. Un perdó, però, que triga a arribar...
Vam haver de dirigir una carta al Vaticà que no ens van contestar mai.
I després de molts requeriments, explica l'advocada Paola Giraldo, van començar a arribar directament als jutjats la informació sobre uns enllaços "amb les suposades disculpes", que no van ser com els supervivents esperaven:
El seu perdó va ser molt generalitzat, per la qual cosa sentim que no va ser un perdó sincer.
De fet, expliquen els germans, en aquelles disculpes Pare Manyanet no va reconèixer mai abusos sexuals, no van dir en veu alta aquests termes i en van negar l'existència, des del punt de vista dels supervivents de Rodríguez Cuéllar.
Què diu Pare Manyanet?
Quan demanem a Pare Manyanet entrevistar Lluís Picazo –que va ser superior de la institució fins al 2024, any de la sentència– o un responsable de la congregació a Catalunya, només accedeixen a contestar per escrit i assessorats per l'equip jurídic de Colòmbia.
En el text insisteixen a defensar l'actuació de l'orde i a negar que intentessin eludir responsabilitats, tot i ser portats als tribunals justament per això:
La nostra institució manté un compromís inequívoc i un sistema protocolaritzat per acollir, escoltar, dialogar, avaluar, demanar perdó...
Davant dels bisbes, sí
I quan preguntem si hi ha més denúncies d'abusos sexuals contra religiosos de Pare Manyanet a l'estranger, es limiten a dir que la congregació ja respon davant la Conferència Episcopal Espanyola.
També recorden que als denunciants del pare Freddy els van demanar perdó a través d'un comunicat en una web. A hores d'ara encara no hem trobat l'enllaç.
Llum verda a més denúncies
La victòria als tribunals d'aquests dos germans davant Pare Manyanet va suposar un abans i un després en la lluita contra els abusos sexuals en l'àmbit de l'Església a tot el país.
Des d'aleshores s'han multiplicat les denúncies contra capellans de diferents ordes i diòcesis. Una de les que ha tingut més repercussió, la de set germans víctimes del mateix sacerdot, fa més de 40 anys, en una escola dels jesuïtes al centre de Bogotà, que també van haver de demanar perdó.
David contra Goliat
Al despatx on ens han atès, del grup Galvis Giraldo Legal Group, ja han arribat més de 30 persones relatant experiències d'abusos sexuals en la infantesa. Ara mateix porten 13 denúncies actives i algunes ja han arribat a la Fiscalia.
A Colòmbia els abusos sexuals contra menors de 14 anys no prescriuen, a diferència d'aquí, on col·lectius de víctimes i supervivents mantenen una campanya activa contra la prescripció que ja ha arribat al Congrés.
Prescripció o no
Després d'una modificació al Codi Penal fa cinc anys, a Colòmbia no hi ha límit de temps perquè l'estat investigui i sancioni els responsables, sense importar quants anys han passat.
Per això, a Galvis Giraldo Legal Group esperen que molts dels processos tirin endavant. De moment ja han arribat a alguna conciliació entre els responsables i els supervivents.
L'advocada Paola Giraldo reconeix que el cas de Pare Manyanet també li ha canviat la vida en l'àmbit personal. Els fonaments de la seva fe han trontollat i la lluita contra el fenomen dels abusos sexuals en l'àmbit de l'Església s'ha convertit per ella en un camp de batalla que no pensa abandonar.
I a l'Audiència de Barcelona...
Precisament, en aquests moments hi ha pendent de sentència a l'Audiència de Barcelona un cas d'agressions contra un religiós de Pare Manyanet, el capellà Joaquim Calvet.
Condemnat fa tres anys per tenir fotos i vídeos pedòfils, ara trepitja els tribunals per agressió sexual a un alumne amb discapacitat quan tenia vuit anys per uns fets que haurien passat el 2016, quan l'acusat feia de rector de la parròquia, un càrrec que, segons la Fiscalia –que li demana sis anys de presó– va utilitzar per actuar amb superioritat. La defensa en demana l'absolució.