Parir a casa: reclamen que es reactivi el pla perquè ho cobreixi la sanitat pública

L'Associació de Llevadores del Part a Casa de Catalunya (ALPACC) fa 10 anys que reclama que les dones que vulguin, puguin parir a casa. I tornen a demanar al Departament de Salut que reactivi el projecte per incloure aquesta opció dins del sistema sanitari públic. 

A Catalunya s'han fet 3.236 parts a casa els últims 10 anys, segons dades de la mateixa entitat, que en defensa els beneficis. 

Per contra, les societats catalanes de pediatria i ginecologia consideren que tenir un fill a casa pot tenir més riscos que si es fa en un centre mèdic. 

Una petició històrica

Les negociacions perquè el part a casa s'integri a la cartera de serveis públics van començar el 2016. 

Des d'ALPACC es van fer reunions amb els governs d'Esquerra Republicana i Junts. Expliquen que es va avançar en el projecte, però amb l'aplicació del 155, l'any 2017, va quedar tot aturat. 

Ara ho han reactivat, però lamenten la falta de resposta a les demandes que han fet al Departament de Salut. 

Per això reclamen la represa de converses per integrar aquesta opció dins la sanitat pública, segons la presidenta d'ALPACC, Inma Marcos:

Al govern d'ara porto un any enviant-los correus i preguntant quan tornem a avançar en les negociacions i no responen.

L'any 2025 es van registrar 235 parts a casa a Catalunya. La xifra va repuntar respecte dels 196 casos del 2024, però encara queda lluny dels 404 parts que es van fer a casa el 2021. 

Segons Inma Marcos, cada vegada hi ha més demanda, i justifica el descens de parts en el domicili dels últims anys perquè falten llevadores: "Amb les poques llevadores que som, seria completament impossible instaurar un sistema d'atenció al part a casa.

Des del Departament de Salut han explicat a 3CatInfo que es treballa per millorar la coordinació entre el Sistema d'Emergències Mèdiques i l'associació ALPACC en els casos que hi hagi complicacions en parts domiciliaris.

Beneficis o riscos? 

Des del col·lectiu sanitari no hi ha una opinió unànime en aquest tema. Ho qüestionen obertament des de la Societat Catalana d'Obstetrícia i Ginecologia. 

Són partidaris que els parts es facin en entorns assistencials, sobretot per si hi ha alguna complicació, argumenta la doctora Anna Suy, presidenta d'aquest col·lectiu de metges: 

Un part a casa no es pot assegurar que és igual de segur que un en un entorn assistencial, que no vol dir hospitalari.

Afegeix que si en un futur s'incorpora l'opció de parir a casa en el sistema públic, "caldrà complir una sèrie de condicions per assegurar que les nostres mares i els nostres nadons estiguin en un entorn segur".

També des de la Societat Catalana de Pediatria consideren que un part domiciliari és "prendre un risc innecessari".  

Campanya a les xarxes

La llevadora Laia Casadevall, vicepresidenta d'ALPACC, fa temps que fa campanya dels parts a casa a través de les xarxes socials. Autora de diverses publicacions, té 154.000 seguidors a Instagram. 

Casadevall defensa "el poder d'una dona a decidir sobre el seu cos en un moment tan transcendent com és el del naixement" i assegura que no es poden comparar els parts a casa actuals amb les condicions que hi havia fa anys:

Abans ho estàvem fent sense recursos, sense higiene, sense salubritat, sense accés a un hospital en cas de necessitat, sense medicaments i sense llevadores qualificades.

Laura Ginesta és una veïna de Vilanant, a l'Alt Empordà, mare de dos nens, tots dos nascuts a casa. Explica que quan es va quedar embarassada, tenia molt clar que volia parir a casa i assegura que tornaria a repetir l'experiència. 

Si fos un part de baix risc, i tant que ho faria una altra vegada!

Ja hi ha països on la sanitat pública contempla la possibilitat de tenir un fill a casa, com són els Països Baixos o el Canadà. 

En d'altres, com Espanya o Finlàndia, és una assistència totalment privada que costa entre 3.000 i 4.000 €.