Sílvia Munt Premi Gaudí d'Honor 2026
Rosalía LUX Tour
Nou atac israelià Gaza
ES-Alert dana
Federica Mogherini
Matthew Perry
Mundial 2026 Trump
Veritats i mentides immigració
Origen pesta porcina
Ajuts cotxe elèctric
Fira de Guadalajara
Manga Barcelona
Copa del Rei
Atlètic Balears Espanyol
Sant Andreu

Penes de presó per a dos exdirectius de Volkswagen pel Dieselgate

La justícia alemanya dicta sentència per estafa en el marc de l'escàndol per la manipulació de les dades d'emissions dels motors dièsel

Redacció

26/05/2025 - 15.21 Actualitzat 25/08/2025 - 13.20

L'Audiència Provincial de Braunschweig ha condemnat aquest dilluns dos exdirectius del consorci automobilístic alemany Grup Volkswagen a penes de presó per estafa en el marc de l'escàndol per la manipulació de les dades d'emissions dels motors dièsel, el cas conegut com a Dieselgate. També ha condemnat dos altres directius a càstigs computables per llibertat condicional.

L'exdirector de Desenvolupament de Motors, Jens Hadler, ha estat condemnat a 4 anys i mig de presó mentre que un altre alt directiu, Hanno Jelden, ha estat sentenciat amb 2 anys i 7 mesos.

Un antic membre del consell directiu del Grup Volkswagen, Heinz-Jakob Neusser, ha estat condemnat a 1 any i 3 mesos, pena que se li ha commutat per llibertat condicional.

Un directiu d'un rang menor, que no ha estat identificat, ha rebut una pena d'1 any i 10 mesos, també commutable. El tribunal ha considerat provat que els acusats estaven al corrent dels milions de casos de manipulació de les dades d'emissions dels motors dièsel.

La defensa havia demanat 3 absolucions i una amonestació, si bé els condemnats encara poden apel·lar.

Un escàndol multimilionari

El cas de les manipulacions és un dels escàndols més grans de la història econòmica d'Alemanya, un cas que encara compta amb quatre processos penals i un total de 31 acusats a la banqueta.

El Dieselgate va sacsejar la indústria de l'automoció el 2015, quan es va descobrir que el Grup Volkswagen havia manipulat les emissions contaminants d'11 milions de vehicles dièsel de les marques Volkswagen, Audi, SEAT, Škoda i Porsche, fabricats entre 2009 i 2015. Mitjançant un programari il·legal, aquests vehicles reduïen artificialment les emissions d'òxids de nitrogen durant les proves oficials, mentre que en condicions reals podien arribar a emetre fins a 40 vegades més del límit legal.

La manipulació va ser descoberta gràcies a un estudi del Consell Internacional per al Transport Net i la Universitat de West Virginia, que van detectar discrepàncies en les emissions de diversos models durant proves en carretera. El cas va ser denunciat a l'Agència de Protecció Ambiental dels EUA, que va fer públic el frau el setembre del 2015.

Les conseqüències per a Volkswagen van ser greus: la companyia va haver de pagar més de 30.000 milions d'euros en multes i compensacions, i el director executiu, Martin Winterkorn, va dimitir. A més, el cas va provocar un canvi significatiu en la percepció dels motors dièsel i va impulsar la transició cap a vehicles més nets i sostenibles.

L'abril de 2019, la Fiscalia de Braunschweig va presentar la primera acusació, que va fer que els quatre condemnats haguessin de respondre davant els tribunals.

Al principi, Winterkorn també havia d'estar entre els acusats, però el procés en contra seu va haver de ser separat per malaltia i actualment el procés contra l'exdirigent de l'empresa està suspès.


Processos a mig món

L'escàndol de les manipulacions ha tingut conseqüències i ramificacions en diversos països on el grup té filials o divisions.

A l'estat espanyol, el grup automobilístic va ser condemnat a pagar 3.000 euros per danys a cadascun dels 5.444 afectats, que van presentar una demanda col·lectiva a través de l'Organització de Consumidors i Usuaris (OCU), i se'ls va reconèixer una indemnització per danys i perjudicis que en total puja a més de 16 milions d'euros.

A Alemanya, Volkswagen va acordar pagar 830 milions d'euros per tancar la via judicial d'aquest escàndol després d'arribar a un pacte amb la Federació d'Organitzacions de Consumidors Alemanyes, que representava 440.000 clients. Al país teutó, el primer condemnat pel cas va ser l'expresident d'Audi, Rupert Stadler, que va rebre una sentència de 21 mesos de presó -que no va complir- i va ser obligat a pagar 1,1 milions d'euros de multa.

Als Estats Units, un tribunal de Detroit va condemnar l'any 2017 a 7 anys de presó i a una multa de 340.000 euros un exresponsable de Volskwagen per aquest cas. La justícia nord-americana també va empresonar durant 3 anys i 4 mesos un enginyer responsable que els motors de Volkswagen complissin les normes dels EUA.