Per als migrants la vida no tornarà a ser igual a Irlanda del Nord

Després de 25 anys a Irlanda del Nord, el doctor Satyavir Singhal, nascut a Nova Delhi, no havia viscut mai una situació tan greu. 

És el president de l'Indian Community Center de Belfast i la setmana passada va aconsellar als seus compatriotes no sortir de casa a la nit mentre joves amb la cara tapada cremaven cases d'immigrants.

Va organitzar algunes mesures bàsiques de seguretat a l'hospital on treballa d'anestesista. "No obriu les portes laterals, només obriu l'entrada principal de l'hospital i aneu i torneu de la feina en taxi", deia a les nombroses infermeres índies que treballen a la sanitat pública nord-irlandesa. 

De fet, si demà pleguessin totes, el sistema sanitari nord-irlandès s'enfonsaria. I a l'àmbit de les residències de gent gran, un 85% dels seus treballadors són nascuts fora.

Explica que tenen un principi en sànscrit que s'anomena Vasudeva: "Tota la terra és una sola família. La raça humana és una sola raça i hem de viure plegats."

La comunitat índia va començar a arribar a Irlanda del Nord la dècada del 1930. Ell hi va arribar el 2001 i quan llavors passejava pel centre de Belfast era dels pocs que no era blanc. "On he anat a parar?", es preguntava. 

Hi va arribar poc després dels Acords de pau de Divendres Sant, firmats el 1998, que van portar esperança a una zona del Regne Unit que havia patit els Troubles, l'eufemisme en anglès del conflicte entre republicans i unionistes britànics que va provocar 3.000 morts.

Irlanda del Nord va ser escenari des de la dècada dels 60 d'una violència que va enfrontar els republicans, majoritàriament catòlics i partidaris de la reunificació amb Irlanda, contra els unionistes protestants que defensaven la pertinença d'Irlanda del Nord a la Corona britànica.

Actualment, aproximadament un 3% de la població nord-irlandesa ha nascut fora. El doctor recorda als violents: "La gent que hem vingut de fora, la majoria som molt treballadors i honestos, i estem contribuint a la societat."

En Halimo porta 15 anys a Irlanda del Nord i va néixer al sud de Somàlia. Treballa en el sector del transport i explica a 3CatInfo que no vol anar a determinades zones de Belfast: "Amb el meu color de pell, allà em podrien caçar." 

Ell s'ho pren bé. "La situació era realment més perillosa a Somàlia", diu, però la setmana passada no va portar els seus fills a l'escola per precaució. 

Violència racista instigada per l'extrema dreta

No hi ha cap partit al Parlament nord-irlandès que advoqui per la violència contra els immigrats. Les crides van venir majoritàriament de fora.

Reform UK, la formació d'extrema dreta de Nigel Farage, o Restore Britain, la formació d'ultradreta del diputat ex-Reform Rupert Lowe, van encoratjar la cacera d'immigrants. Cap dels dos tenen representació al Parlament nord-irlandès.

També han aparegut actors estrangers, com el multimilionari i propietari d'X, Elon Musk. 

El Centre per a la Lluita contra l'Odi Digital (CCDH) ha denunciat el seu paper "principal" en la difusió de narratives antiimmigració. En els últims dies, Musk ha compartit crides de l'activista d'extrema dreta britànic Tommy Robinson, instant els seus 240 milions de seguidors de X a protestar "fortament". 

També ha retuitejat missatges de Rupert Lowe. Segons el CCDH, les publicacions dels tres homes han rebut més de 115 milions de visualitzacions, 64 milions de les quals han estat generades per Elon Musk.

La violència s'ha focalitzat en territoris unionistes 

Als barris unionistes s'ha perdut el tren de la globalització. Els protestants havien dominat històricament les indústries de Belfast, especialment la construcció de vaixells. Cal recordar que de les drassanes de Belfast va sortir el Titanic.

Anys de declivi i una economia en caiguda lliure. Actualment, és una zona amb una elevada xifra d'atur i la gent se sent en desavantatge.

A més, és aquí on l'habitatge és més assequible i, per tant, hi ha més allotjament disponible que en zones republicanes. 

En aquest caldo de cultiu, les crides a fer responsables els migrants fructifiquen.

Molts habitants aquí consideren que cremar cases d'immigrants era una manera de respondre a l'intent salvatge d'apunyalament d'un home blanc dilluns 8 de juny a Belfast. La policia va detenir un refugiat sudanès acusat d'intent d'assassinat.

Alguns veïns creuen que aquell atac és conseqüència de les polítiques del govern laborista a Londres, que ha permès l'entrada massiva i descontrolada d'immigrants.

Adrian Guelke, politòleg de la Queen's University Belfast, explicava a 3CatInfo que "els refugiats i els sol·licitants d'asil solen allotjar-se en zones lleialistes pobres, i això els converteix en un objectiu evident". 

Aquest politòleg té clar que actors paramilitars unionistes, que van estar fortament involucrats en el conflicte sectari d'Irlanda del Nord, ara han fet el mateix amb els aldarulls de la setmana passada: "No està autoritzat des de dalt d'aquestes organitzacions paramilitars, sinó en l'àmbit local."

Riocárd Ó hOddail, professor d'Estudis Catalans i de Castellà a la Universitat Nacional d'Irlanda Maynooth, també defensa que hi ha hagut més aldarulls a zones unionistes perquè hi viuen més immigrants i perquè els paramilitars locals ho han autoritzat.

A més, defensa que a les zones republicanes no hi ha hagut tanta violència perquè el nacionalisme irlandès és inclusiu: "Segurament hi ha casos de gent racista dins de la comunitat republicana, però jo diria que els paramilitars d'aquestes zones republicanes tenen una ideologia més oberta."

Ó hOddail, activista de la llengua gaèlica i del català, creu que 28 anys després dels acords de pau de Divendres Sant, encara hi ha molts obstacles per a una pau i reconciliació veritables i molts joves nord-irlandesos se senten exclosos i ressentits.

Per a alguns dels joves aturats que s'han unit a aquesta croada infernal, una protesta violenta els fa una sensació perversa d'autoritat i poder. 

A Irlanda del Nord segueix latent la tensió sectària entre les comunitats republicanes i unionistes. Totes dues viuen d'esquena i no hi ha hagut una reconciliació de debò. 

Ara ja no hi ha atacs oberts entre comunitats, però en molts casos als joves se'ls educa a no relacionar-se amb els seus veïns, hi ha pocs casaments mixtos i poques escoles que tinguin alumnat catòlic i protestant barrejats. 

Hi ha, però, un Belfast que vol deixar enrere tota mena de violència, sigui sectària o racista. 

Són els milers de persones que aquest dissabte van concentrar-se al centre per alçar la veu i dir que no hi ha res que legitimi la violència contra els immigrants com explicava a 3CatInfo Ivanka Antova, membre d'Units contra el Racisme a Belfast: "Hem vist pogroms racistes i desplaçaments de persones que han fet que les persones de la comunitat se sentin aïllades i intimidades, però sé que Belfast no és així."