Per què algunes olors deixen de ser agradables després de passar la covid?

Molts malalts de covid tenen paròsmia, un trastorn que fa percebre com desagradables olors que abans eren plaents o neutres. I ara investigadors britànics han identificat algunes de les molècules presents en l'aroma del cafè que provoquen aquest efecte.

L'estudi l'han fet Jane Parker i Christine Kelly, de la Universitat de Reading, i Simon Gane, de l'hospital de University College de Londres. Els resultats s'han publicat a Communications Medicine.

La pèrdua d'olfacte és un dels símptomes que presenten moltes persones amb covid. En la majoria dels casos la capacitat d'olorar torna a la normalitat en poques setmanes, però aproximadament en un 10% dels pacients dura mesos o es torna crònic.

La paròsmia es produeix normalment en els primers moments, un cop recuperat l'olfacte. Es tracta d'un problema molt poc estudiat, que amb el SARS-CoV-2 ha tingut més incidència i ha rebut més atenció. L'objectiu dels autors era esbrinar els mecanismes que el provoquen.

Van començar la recerca just abans de la pandèmia, l'octubre del 2019, amb persones que tenien paròsmia i persones sense aquest trastorn. Després hi van afegir pacients amb paròsmia que havien tingut covid. En total, hi van participar 29 persones amb paròsmia i 15 sense.

Sensacions diferents amb paròsmia o sense

El cafè i la xocolata són els productes que més alteren la percepció de l'aroma. Però amb la covid s'hi han afegit carn, ceba, all, ou i fins i tot pasta de dents.

Els investigadors es van centrar en el cafè. Les aromes contenen diverses substàncies que exciten determinats receptors del nas. Hi ha centenars de receptors i quan la molècula encaixa en un de concret transmet el senyal nerviós al cervell, que identifica l'olor o la sensació que li provoca.

Els autors van aïllar diverses molècules que componen l'aroma del cafè i van comprovar quina sensació produïen en els voluntaris sans i en els que tenien paròsmia. En varen identificar més de 30, de les quals la meitat provocaven distorsió en les persones amb paròsmia.

La que ho provocava més sovint, amb molta diferència, era el 2-furanmetanetiol; l'olfacte humà la detecta a concentracions molt baixes. També sol ser una de les primeres que identifiquen les persones que recuperen l'olfacte que havien perdut. La segona substància més citada per les persones amb el trastorn era la 2-etil-3,6-dimetilpirazina.

La conclusió dels investigadors és que la paròsmia després de la covid no és un efecte psicològic, sinó que està provocat per substàncies concretes que el sistema nerviós identifica de manera diferent a l'habitual.

Una altra cosa és esbrinar els mecanismes pels quals la covid provoca aquest trastorn. Se sap que la covid, fins i tot lleu, pot reduir el gruix de la matèria grisa del cervell en regions relacionades amb l'olfacte i la memòria. Segons expliquen els autors britànics, en persones amb paròsmia s'ha observat disminució de volum del bulb olfactori i pèrdua de matèria grisa. També s'ha vist per ressonància magnètica que s'activen patrons diferents en el cervell de persones amb paròsmia i en persones amb hipòsmia, que és una disminució de la capacitat de percebre olors.

De moment, afirmen els investigadors, el seu treball ajuda a comprendre el trastorn i identificar molècules que hi estan involucrades, cosa que pot dur a desenvolupar eines diagnòstiques i, més endavant, a teràpies.

De moment, expliquen que pot permetre elaborar consells sobre dietes a seguir en les persones afectades. Es tracta, conclouen, d'un pas molt significatiu en l'estudi d'aquest trastorn –que amb la covid s'ha estès– i permetrà orientar recerques posteriors i l'estudi de possibles tractaments.