Per què cauen tants arbres pel vent a l'àrea de Barcelona: "És una combinació letal"
Redacció
Una de les imatges que ens ha deixat el temporal de vent d'aquest dijous és la munió d'arbres tombats i arrencats de soca-rel, sobretot en zones urbanes --amb afectacions en edificis, equipaments i cotxes-- però també en zones boscoses.
La ventada va deixar ratxes superiors als 100 quilòmetres per hora a l'àrea metropolitana de Barcelona i al litoral central, zones molt poblades i poc habituades a una força del vent de ponent com el d'aquest dijous.
A tot això s'hi suma un terreny especialment humit, després d'un mes de gener molt plujós, que ha dificultat que les arrels s'agafin bé a la terra. I cal tenir en compte també l'impacte previ de tres anys de sequera.
Des de Parcs i Jardins de l'Ajuntament de Barcelona, Jordi Roy explica que quan hi ha molta aigua acumulada al subsol, "les arrels estan més mòbils".
Per tot plegat, experts consultats per 3CatInfo consideren que hi ha hagut "una combinació letal" de factors que ha afavorit aquesta caiguda d'arbres tan generalitzada amb unes ratxes de vent excepcional.
El pi blanc, l'arbre més vulnerable al vent
A les grans ciutats, a més, la majoria dels arbres no poden desenvolupar les arrels com ho podrien fer en zones boscoses, i això contribueix a fer-los més inestables.
Ho explica a 3CatInfo Elisabeth Martínez, investigadora Ramon y Cajal del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals de la UB.
Martínez assenyala el pi blanc com l'espècie més vulnerable a ser tombada pel fort vent, perquè "la fusta és relativament tova, les capçades són molt grans i les arrels són poc profundes".
Dijous es van veure molts pins arrencats a la trama urbana i en zones boscoses com Collserola. També es van trencar i caure palmeres que, tot i ser més flexibles, han estat sotmeses darrerament a plagues, com recorda Martínez.
La investigadora també posa en el punt de mira els plàtans --a vegades podrits per dins--, els pollancres, els salzes o els eucaliptus, espècies que creixen molt ràpidament, amb molta alçària i molta capçada, cosa que els converteix en un blanc fàcil per les ventades.
En canvi, les alzines o els roures són uns tipus d'arbres molt més resilients al fort vent perquè tenen una fusta més consistent i no són tan alts. A Barcelona, la majoria d'arbres que han caigut són tipuanes, pollancres, salzes i pins.
Per Martínez, cal una bona gestió dels arbres urbans, per poder tallar branques en mal estat i buidar les capçades per evitar que amb temporals de vent les espècies més vulnerables facin "un efecte vela" i acabin tombats.
Arbres poc acostumats a ventades
La caiguda d'arbres s'ha focalitzat, sobretot, en zones poc habituades a vents tan forts com el d'aquest dijous. En canvi, en altres parts de Catalunya on les ventades són freqüents, veure arbres tombats no és tan habitual.
És el cas, per exemple de l'Empordà, on bufa molts dies la tramuntana. Elisabeth Martínez assenyala que en aquesta zona els arbres estan més adaptats a les fortes ventades del nord i orienten les capçades cap al sentit més predominant del vent.
"Allà és una constant, però a l'àrea de Barcelona els arbres no estan preparats", comenta la investigadora.
Més enllà de les zones residencials, la caiguda d'arbres ha afectat també zones boscoses com el parc de Collserola. Entre els arbres que s'han acabat tombant, hi ha molts pins alts que havien resistit altres episodis de vent.
"Entre ventades i nevades havien caigut arbres, però quedaven els més alts, que són els que han acabat caient ara", explica Joan Vilamu Vinyas, cap del servei d'acció territorial del parc.
Vilamú detalla també que la terra de la muntanya estava tan molla, després de setmanes plujoses, que els arbres no s'han trencat, sinó que "s'han arrencat sencers".
Superada l'emergència, els Agents Rurals comencen ara el patrullatge per l'interior dels boscos amb la mirada posada en els efectes que els arbres caiguts puguin tenir en la campanya d'incendis.
El coordinador de l'àrea forestal, Adrià Olivé, explica la importància de retirar-los perquè no impedeixin el pas de vehicles d'emergències. I apunta que aquests arbres caiguts poden ser "combustible a l'estiu" que pot fer augmentar el risc d'incendi.
Alguns experts també apunten la possibilitat que en aquests arbres morts s'hi acumulin insectes o plagues que es puguin estendre a altres exemplars.
L'explicació física de les caigudes d'arbres
El biòleg i divulgador Pere Renom ha explicat aquesta setmana --de forma didàctica-- al "Tot es mou", de TV3, com l'estructura dels arbres afavoreix un efecte palanca quan fa vent.
Com més alt sigui l'arbre, més fort el vent i menys arrels hi hagi al subsol, més gran és la força que la ventada hi exerceix i, per tant, és més fàcil que l'arbre acabi tombat o torçat.
Aquesta és l'exposició del fenomen que va fer al programa: