Per què fem educació física a l'escola?

Ja fa temps que metges i experts alerten del deteriorament dels hàbits saludables entre els infants i joves i l'augment de l'obesitat. El darrer estudi PASOS de la Fundació Gasol xifra el fenomen: només un terç de la població infantil i juvenil fa un bon seguiment de la dieta mediterrània, mentre que un terç assegura que té problemes en relació amb el benestar emocional.

En general, tots dormen menys, fan menys esport i porten una vida més sedentària que abans de la pandèmia.

Josep Maria Piulachs, professor d'Educació física de l'Institut Valèria Haliné i membre de #EFteam, professionals de l'educació física que comparteixen recursos i projectes amb altres docents, justifica que aquesta matèria segueixi formant part de l'ensenyament obligatori:

"Actualment l'educació física està plantejada d'una manera més integral, va més enllà del treball del cos. L'objectiu és millorar els hàbits saludables."

En el seu cas, separa les dues hores setmanals en dues classes diferents perquè així s'assegura que els alumnes no fan esport només un dia a la setmana i perquè si s'ha d'anul·lar una classe no passen 15 dies fins que es tornen a veure. Per Piulachs, encara se n'haurien de fer més hores:

"Cada vegada hi ha més obesitat, menys coneixement del propi cos i de les seves habilitats."

Una part d'aquest discurs el comparteixen els alumnes, que diuen que és una assignatura que els agrada perquè els permet sortir de l'aula i moure's, però, malgrat això, els costa començar la classe i concentrar-se:

"Moltes vegades hem de recordar que això no és temps lliure, que estem fora de l'aula, però que estem aprenent." 

És una assignatura que ha anat evolucionat en el temps. Hi ha un esforç per fer una programació més sòlida i atractiva on també es treballen valors, hàbits saludables i higiènics o anatomia.

"Per exemple, en una situació d'aprenentatge sobre els músculs, els alumnes saben que els criteris per avaluar són si sap identificar els principals músculs, si sap proposar exercicis per millorar-los o estirar-los, o si sap proposar una rutina."

Però malgrat aquesta evolució, en l'imaginari dels alumnes aquesta assignatura continua ocupant un lloc inferior respecte d'altres matèries. Un fenomen que no és nou. "M'importa, però no tant com física o matemàtiques", diu en Bruno, que és alumne de 3r d'ESO

El que sí que tenen clar els alumnes és que, més enllà de ser un bon esportista, la clau per treure bona nota és l'actitud. "A Educació física es treballa molt el caràcter, si tens iniciativa per fer la classe i si estàs atent. I això ajuda molt", afegeix en Bruno

Piulachs lamenta que no són només els alumnes els que a vegades situen educació física com una assignatura de segona, sinó que hi ha altres companys que encara que sigui sense mala intenció l'anomenen simplement gimnàstica. Per això per ell encara és més important tenir el seu objectiu clar:

"A nivell personal el meu gran objectiu és que quan acabin la educació secundària obligatòria tinguin estima cap a l'activitat física. Jo els proporciono eines perquè ho puguin integrar en el seu dia a dia."