Per què hi ha jugadors que es lesionen més que altres: l'epigenètica hi aporta nous detalls
Identificar per què hi ha futbolistes que són més propensos a patir lesions és un dels principals maldecaps dels preparadors físics de la majoria d'equips d'elit. Un estudi científic pioner del Barça Innovation Hub juntament amb l'IDIBAPS aporta nova informació sobre com l'epigenètica pot ajudar a entendre el risc de lesions en el futbol professional.
En concret, la investigació liderada pel doctor Gil Rodas, metge del Futbol Club Barcelona, i Iñaki Martin-Subero, cap del grup de recerca Epigenòmica de l'IDIBAPS, ha analitzat com alguns factors com l'esforç físic, la dieta, l'entorn o l'estil de vida poden alterar com s'expressa l'ADN. És a dir, com determinats gens s'activen o es desactiven, sense que això afecti la seqüència genètica.
Aquest procés de modificació química dels gens es coneix amb el nom de metilació i regula gens relacionats amb processos biològics com ara la inflamació, la cicatrització de teixits o el funcionament del sistema locomotor.
La investigació, publicada a la revista Scientific Reports, ha analitzat per primer cop l'epigenoma de la sang de 74 futbolistes, 37 del primer equip masculí i 47 més del femení, entre els anys 2019 i 2022.
L'estudi explora si hi ha biomarcadors epigenètics, com la metilació, que ajudin a entendre per què alguns esportistes són més propensos a patir lesions i si la pràctica d'esport d'elit pot influir en l'envelliment biològic.
L'epigenoma, clau per identificar risc de lesions
L'epigenoma és el conjunt de compostos químics que determinen l'expressió dels gens. En certa manera, funciona com un interruptor que "activa" o "desactiva" els gens, i pot ser modificat per l'estil de vida.
Per aquest motiu, Raúl Fernández Pérez, un dels autors de l'estudi, explica que l'epigenètica és "una eina molt poderosa" per entendre com l'esport professional pot afectar les cèl·lules a escala molecular.
Amb les dades recollides de forma anònima sobre lesions dels jugadors del FCB, els investigadors van poder identificar dos grups de futbolistes segons si tenien més o menys tendència a lesionar-se. Després van comparar els marcadors epigenètics, com la metilació, i van trobar diferències entre els dos grups.
Tot i que globalment, les diferències eren subtils, l'estudi va poder identificar "més de 1.000 regions de l'ADN" on els patrons de metilació canvien "de manera consistent" entre els dos grups.
El líder de l'estudi, el doctor Gil Rodas, explica que la presència d'aquestes "firmes biològiques", que s'associen al risc de lesions, obren la porta a fer tractaments molt més personalitzats per curar lesions i explica el perquè és important:
Permetrà ajustar aspectes de càrrega física, alimentació i estil de vida per poder-les prevenir i que els jugadors desenvolupin el màxim potencial.
Els de l'equip masculí envelleixen "genèticament" abans
Els investigadors també van fer servir "rellotges epigenètics" per calcular les edats biològiques dels futbolistes, un indicador d'estrès cel·lular, basat en els nivells de metilació trobats en l'ADN, que no sempre coincideix amb l'edat cronològica.
Una troballa rellevant és que els jugadors de l'equip masculí van mostrar més acceleració de l'edat biològica que les jugadores de l'equip femení.
Malgrat que aquest fet coincideix amb observacions prèvies amb la població general, l'investigador Iñaki Martin-Subero puntualitza que, en aquest cas, les diferències es van donar en esportistes "amb molt bona salut" i condicions de vida "altament controlades".
Les diferències en l'edat epigenètica eren especialment cridaneres, i vam pensar que es poden associar als alts nivells de professionalització i estrès associat al futbol masculí.
Els autors de l'estudi asseguren que el treball representa "un pas decisiu" per a integrar la tecnologia genòmica i epigenòmica a l'esport professional, i obre la porta a models predictius de lesions, amb entrenaments més ajustats per prevenir trencaments musculars i optimitzar el rendiment esportiu.
