Per què la ceràmica negra de Verdú està en perill d'extinció: neveres, plàstic i falta de relleu
A Verdú, a l'Urgell, l'ofici de cantirer s'ha transmès de pares a fills. Magí Sambola segueix modelant a mà càntirs d'argila vermella que es torna negra durant el procés de cuita.
Sambola explica per què canvia de color quan l'òxid de ferro, de color vermellós, es transforma en ferro metàl·lic, de color negre:
Com que a l'òxid de ferro li traiem l'oxigen passa a ser ferro metàl·lic, que és de color negre, l'aparença que nosaltres veiem.
Els càntirs negres de Verdú transpiren i refresquen l'aigua, capacitat que els atorga la porositat de l'argila.
Durant l'època d'esplendor d'aquest ofici, entre el 1920 i el 1950, hi havia una trentena de cantirers a Verdú que rebien encàrrecs de diferents punts d'Espanya, com Lleó o Santander i, fins i tot, d'alguns països europeus.
El negoci i l'ofici van entrar en declivi amb l'aparició de les neveres i dels recipients de plàstic.
Sense relleu generacional
El Magí i el seu germà són la tercera generació de ceramistes de la família i, amb tota probabilitat, l'última. Els seus fills no s'hi dedicaran perquè l'ofici ja no resulta rendible.
Ara només produeixen peces al detall que compren veïns i turistes a la botiga que tenen a tocar de la carretera.
El taller està ubicat al carrer de Sant Miquel, on hi havia la majoria de cantirers de Verdú. Avui només queden tres obradors actius i quatre ceramistes, el més jove dels quals té uns quaranta anys.
Preservar la ceràmica negra
Per preservar la ceràmica negra, un dels símbols identitaris de Verdú, l'Ajuntament va comprar i està rehabilitant Cal Berlí, l'obrador més antic del poble.
Vol convertir l'espai, d'uns 900 metres quadrats, en un centre d'interpretació de la ceràmica negra, com explica l'alcaldessa, Georgina Procter Pané:
Quan dius que ets de Verdú tothom coneix la ceràmica i et diuen: 'Jo de petit he anat d'excursió a Verdú a fer ceràmica.'
Procter explica que per això es va comprar, perquè és molt important intentar que no es perdi l'espai i poder explicar tota la història de com es fa un càntir.
L'antic obrador pertanyia al mestre terrissaire Josep Font. L'espai conserva el torn, on es feien els sillons típics de Verdú i altres peces que estan exposades a les lleixes.
S'han començat a senyalitzar zones com la bassa on s'elaborava l'argila o l'antic forn, on els càntirs es tornaven negres.
A banda de preservar la història de la ceràmica negra, l'objectiu de l'Ajuntament és atraure visitants, artesans i artistes com Enric Orobitg, autor de molts dels murals ceràmics que hi ha repartits pels carrers del poble conformant una ruta força singular.