Per què Le Pen?

Aquest component antisistema porta Le Pen a la sorprenent posició on avui es troba. No és un fenomen nou en una Europa que contempla, l'any 2000, l'ascens del neonazi austríac Jorg Haider o l'any passat, a Itàlia, del totpoderós Berlusconi. Le Pen arriba fins aquí després d'una llarga trajectòria de 30 anys pregonant una França sense immigrats, amb productes només francesos, amb més policia i aïllada d'Europa... lluny de les institucions de Brussel·les i fins i tot de l'Organització Mundial del Comerç. Una França que rebutgi l'euro, que ell defineix com a moneda de l'ocupació, i oblidi el model nord-americà. Es defineix socialment d'esquerres i econòmicament de dretes i es presenta així com un cabdill fort, autoritari i intolerant. Durant la campanya ha mostrat el seu rostre més moderat, però sempre sense renunciar a un discurs xenòfob que culpabilitza de la inseguretat els immigrants i ven el somni ranci d'una França imperial i colonialista. Un discurs que s'aprofita de la incertesa d'un món globalitzat després de l'11 de setembre i crea en l'electorat menys polititzat el sentiment de rebuig d'una classe política que considera ineficaç i corrupta. És el vot de la nostalgia, l'odi i la por.