Per què les cançons ens remouen? Parlem de la ciència de la música a "Gemites"

La música té el poder d'emocionar-nos en qüestió de segons. Hi ha cançons que ens les posem després de viure un moment dramàtic i, només sentir-les, fan que ens plorem. N'hi ha altres que ens salven d'un mal dia i ens fan ballar i cantussejar sense voler. Però què passa al teu interior quan escoltes música?  

Amb les orelles i el cor ben oberts, ens preguntem: quin efecte té la música al nostre cervell? Què fa que ens emocioni tant? Arriba el programa més sentimental de "Gemites" per descobrir-nos-en la resposta. 

 

Com afecta la música al cervell? 

Rowsi és la DJ convidada que obre el programa i ens explica la relació entre música i emocions: "M'agrada començar les sessions de forma tranquil·la, per generar expectativa. Quan arriba la part que explota, tens a tothom connectat." 

La música ben construïda (amb veus, filtres, melodies i ritmes diferents) apel·la directament al teu cervell. I nosaltres, que vivim envoltats d'estímuls, necessitem cançons que ens impactin per sentir-les de debò. 

El neurocientífic Saül Pascual explica que distingim dos factors en com la música ens remou: 

• El component social, d'aprenentatge. 
• El component fisiològic, de sensacions.  

Mentre que el component social indica que hem après a associar certs sons a uns sentiments concrets, el fisiològic té a veure amb els records i emocions que evoquem quan escoltem una cançó.  

"Quan evoquem una sensació amb la música, no només pensem en aquell moment, el tornem a sentir."

És per aquest motiu que es pot plorar amb una cançó alegre o riure amb una de trista. Tot depèn de com vas viure aquella situació i de com el teu cervell l'ha processat. Com quan escoltes una cançó feliç que comparties amb algú important que ja no és a la teva vida i et posa trista.  

 

Les cançons que fan riure i plorar Miki Núñez 

Què fa que una cançó soni dramàtica o festiva? Res és casualitat i la resposta està molt lligada a l'aprenentatge i al llegat cultural. A la música occidental, associem determinades harmonies i sons a emocions concretes, explica Saül Pascual. 

Sense anar gaire lluny, Miki Núñez posa com a exemple dues cançons: 

• "Por el camino", de Stay Homas, que li posa la pell de gallina i li transmet melancolia i nostàlgia. 
• "El Niagara en bicicleta", de Juan Luis Guerra, que encara que es trobi en el pitjor dels dies, és un xut d'energia, felicitat i ganes de moure's. 

La sensació de felicitat o tristesa que ens provoca una cançó està relacionada amb els acords que sentim. 

 "Si volem sonar més melancòlics, utilitzem una successió d'acords menors. Els acords majors, en canvi, els associem a l'alegria." 

 

Adolescència + música = còctel emocional 

L'adolescència és una etapa en què tot es viu molt intensament. Que les hormones estiguin disparades no ajuda i, a més, es posen en marxa un seguit de processos.  

Com el que l'expert anomena purga cerebral: "hi ha tota una sèrie d'estructures al teu cervell que s'optimitzen utilitzant menys recursos". És un procés agressiu que provoca que ho visquem tot a flor de pell, i allà hi ha la música per recordar-nos-ho: "Pots evocar els sentiments i l'estat d'ànim del teu jo adolescent amb una cançó que escoltaves aleshores."  

La música ens connecta, ens recorda qui som, on hem estat i com ens hem sentit. Totes tenim aquella cançó que ens toca l'ànima i l'important és poder celebrar aquest gran poder. I, ara, també, explicar d'on ve!