Per què l'Església ha tancat els ulls davant la màfia siciliana?

Al sud d'Itàlia, les màfies han prosperat des de fa més de 150 anys. No obstant això, en aquestes regions històricament molt pietoses, no va ser fins als anys setanta que l'Església finalment va reconèixer la seva existència i va condemnar, de vegades molt tímidament, la forma de vida dels mafiosos. I ha calgut esperar fins al 2014 perquè un papa s'atrevís a manifestar-se clarament en contra, atacar frontalment la màfia i prendre una posició ferma.

Aquest silenci terriblement llarg de l'Església catòlica ha anat de la mà dels fenòmens mafiosos, fins i tot quan aquests han tingut una gran repercussió internacional i la sang ha inundat ciutats com Palerm. Un silenci eixordador i incomprensible durant aquests períodes de violència extrema, des d'una institució que se suposa que predica la pau i la tolerància.

Per què l'Església no ha lluitat contra aquest fenomen, tancant-se en silenci? Per què alguns membres de l'Església han tingut a vegades un paper de còmplice, en comptes de donar suport al grapat de sacerdots i persones valentes que intenten lluitar contra el crim organitzat? I com poden els mafiosos afirmar tenir fe i utilitzar la religió per crear una legitimitat cultural que els permeti establir el seu poder?

El documental "El Déu de la màfia" intenta respondre aquestes preguntes resseguint la història de Sicília des del final de la Segona Guerra Mundial fins als nostres dies a través de les històries de testimonis de l'època, especialistes i sacerdots, de vegades complaents.

Mafiosos catòlics

L'any 2006, a Corleone, Sicília, el cap de la màfia Bernardo Provenzano, conegut per la seva crueltat, va ser detingut. A casa seva es van descobrir tantes proves dels seus crims com imatges religioses: crucifixos, aigua beneïda, icones de sants i objectes religiosos de tota mena. Els vídeos de casa seva proporcionen la il·lustració perfecta d'una connivència funesta entre màfia i religió.

Gaspare Mutolo és un mafiós penedit i destaca que

matar era una cosa normal, que ens feia sentir valerosos. Al vespre, quan tornàvem a casa, érem tots creients".

Si els mafiosos han estat o continuen sent catòlics practicants, adscrits a aquesta Església tan important a Itàlia, no tenen cap escrúpol perquè aquesta fe coexisteixi amb les seves activitats més sanguinàries.

Per Roberto Scarpinato, magistrat antimàfia,

molts, gairebé tots, eren catòlics practicants. Com és possible que aquests mafiosos que maten, que extorsionen, que practiquen la violència puguin tenir aquesta relació amb Déu i amb la religió?

Cal dir que la mateixa Església catòlica fa temps que fa els ulls grossos davant la màfia, negant-ne de vegades l'existència, o practicant durant dècades una proximitat gairebé còmplice.

És aquest vincle històric entre els mafiosos i l'Església que explora el "El Déu de la màfia". Dirigit per la francoitaliana Anne Véron, especialitzada en el món de la màfia, aquest fascinant documental ofereix una mirada enrere cap la lenta consciència de les autoritats eclesials davant el món del crim organitzat.

Membres de l'Església, periodistes, fotògrafs i un mafiós penedit testimonien l'atracció de la màfia per a l'Església, especialment a nivell local. I, malgrat els assassinats, destaca l'interès inicial dels sacerdots per veure aquestes grans famílies pietoses a primera fila a les misses dominicals, aquests padrins que lluiten, com els catòlics, contra el comunisme.

Per Saverio Lodato, periodista antimàfia,

durant dècades, a Sicília, la màfia ha anat del bracet de l'Església. I l'Església ha fet veure que no veia res. Els mafiosos formaven part de les confraries religioses dels barris populars. Finançaven àmpliament les esglésies i les parròquies, anaven a missa cada diumenge, respectaven escrupolosament tots els sagraments...i això, per a l'Església, era més que suficient.

L'Església, també víctima de la màfia

Al llarg del documental, es mostra també la preocupació creixent del clergat sicilià i italià, i fins i tot del Vaticà, davant del món del crim. Els atemptats del 1973 davant de la Prefectura de la Policia de Milà i davant de la basílica de Sant Joan del Laterà, així com l'assassinat de sacerdots compromesos, van provocar una denúncia cada cop més oberta.

I el papes també van mostrar una actitud cada cop més crítica cap a la màfia, des de Joan Pau II fins al papa Francesc, que l'any 2014 va pronunciar l'excomunió d'aquests delinqüents.

Monsenyor Miquele Pennisi, arquebisbe de Monreale, és nascut a Sicília i, en els últims anys, s'ha hagut d'enfrontar al fenomen de la màfia:

La màfia va voler imitar els ritus religiosos, com el jurament fet amb una gota de sang sobre l'estampa d'un sant. Imitar tots aquests rituals cristians els conferia una força social sobre els seus adeptes. I com que s'utilitzava sovint el baptisme i la confirmació per unir famílies mafioses, vaig prohibir que els mafiosos condemnats fossin padrins als batejos, així com a les confirmacions.

La sociòloga Alessandra Dino conclou que

avui dia hi ha una conscienciació més gran al si de l'Església, però queden encara molts problemes per encarar. Diria que continua havent-hi molt ignorància".

Fitxa tècnica:

Direcció : Anne Véron

Muntatge: Charly Cancel

Música: Jean François Mory                    

"El Déu de la màfia" ("Le Dieu de la màfia") és una producció de Thematics Prod, amb la participació de France Télévisions i LCP- Assemblée Nationale