Per què l'illa dels Faisans passa aquest 1 de febrer de ser espanyola a ser francesa
A prop de la desembocadura del riu Bidasoa hi ha una illa fluvial de gairebé 7.000 metres quadrats que queda entre els municipis d'Irun, al País Basc espanyol, i d'Hendaia, al País Basc francès.
Per tant, és una illa del País Basc, però pertany a dos estats diferents, l'espanyol i el francès, que en comparteixen la sobirania de manera alternada: sis mesos cadascun.
Això fa que l'1 de febrer de cada any aquesta illa, anomenada dels Faisans, passi de ser espanyola a francesa, i l'1 d'agost també de cada any passi de ser francesa a ser espanyola.
Segons l'exèrcit espanyol, això la converteix en el condomini més petit del món, una raresa establerta fa 170 anys pel primer Tractat de Baiona, que van signar els dos estats per delimitar amb precisió les fronteres.
Diverses fonts afirmen que la decisió es va prendre per acabar amb els conflictes que el segle XIX enfrontaven els pescadors de les dues poblacions frontereres, que se'n disputaven l'ús i el control.
S'hi va signar el Tractat dels Pirineus
Malgrat que és petita i no hi ha cap nucli de població ni cap construcció, la seva situació geogràfica l'ha convertida en una illa amb molta història, amb els anys 1659 i 1660 com els moments més destacats.
El motiu és que va ser on el 7 de novembre del 1659 es van reunir els representants de Lluís XIV de França, el rei Sol, i Felip IV d'Espanya per firmar-hi el Tractat dels Pirineus, l'acord que va posar fi a l'anomenada Guerra dels 30 Anys.
Aquest tractat, signat després que Catalunya perdés la guerra dels Segadors, va suposar la cessió a França dels territoris catalans del Rosselló, el Conflent i el Vallespir, a més de part de la Cerdanya.
Felip IV hi va entregar la filla al rei Sol
Mig any després, el 7 de juny del 1660, hi van anar els dos reis en persona amb les respectives corts perquè l'espanyol entregués al francès la seva filla, la infanta Maria Teresa d'Àustria, com a esposa, un matrimoni que arrodonia l'acord entre els dos estats.
Per a l'ocasió s'hi van instal·lar grans carpes i el pintor francès Jacques Laumosnier va immortalitzar l'esdeveniment amb el quadre conegut com "L'entrevista de Lluís XIV i Felip IV a l'Illa dels Faisans".
A més dels dos reis i de la futura esposa, hi apareixen diversos personatges destacats, com el comte-duc d'Olivares, Felip I d'Orleans, el cardenal Mazzarino o Mazarin, primer ministre de Lluís XIV i fins i tot el pintor Diego Velázquez, que va ser un dels artífexs de la trobada.
Està prohibit anar-hi
De la gestió de l'illa se n'encarreguen els ajuntaments d'Irun i Hendaia, però no pertany a cap dels dos, ni tampoc consta com a territori de l'autonomia basca, depèn directament dels dos estats.
A més, l'accés està prohibit en general, només hi van cada sis mesos membres dels dos exèrcits per fer-hi una cerimònia de traspàs de la sobirania, al voltant del monument que hi ha en commemoració de la signatura del Tractat dels Pirineus.
No hi ha faisans
El nom és enganyós, perquè no ve de "faisà" ni hi ha hagut mai faisans: ve de l'evolució del nom basc antic "pausu" (peatge, perquè era on es pagaven els impostos comercials per travessar la frontera), que en francès va derivar en "paussans" i posteriorment en "faisans" (sic), que es va traduir a "faisanes" en castellà.
En canvi, en basc se l'anomena Konpantzia, un terme que faria referència als esdeveniments històrics del segle XVII dels quals va ser escenari, mentre en francès també se l'ha anomenat illa de l'Hospital o de la Conferència.