Per què no es va avisar als mòbils pels aiguats a la Costa Daurada? Criteris i límits de l'ES-Alert

Protecció Civil al·lega que no estava justificat pel nivell de risc previst pel Meteocat i perquè calia adaptar la resposta a cada situació: "No tots els moments són adequats per enviar una alerta d'aquest tipus"

Protecció Civil manté l'alerta del pla Inuncat per la probabilitat de tempestes intenses a les Terres de l'Ebre aquest diumenge, tot i que s'espera que tinguin menys intensitat que les que van afectar la matinada de dissabte municipis del Tarragonès i el Baix Penedès

Dijous es va activar el pla Inuncat en fase d'alerta davant les previsions de xàfecs torrencials locals a la meitat sud de Catalunya emeses pel Meteocat. 

Però en cap moment s'ha enviat un ES-Alert a la ciutadania de les zones afectades, ni de forma preventiva ni durant l'emergència, per avisar-los del perill per intensitat i acumulació de pluges ni per i dir-los com actuar.

Per què no hi ha hagut avisos massius als mòbils als municipis més afectats? Quins criteris determinen que s'enviï un ES-Alert i quan es descarta fer-ho? 

Protecció Civil és qui té la potestat d'enviar l'ES-Alert

El conseller de Justícia, Ramon Espadaler, al·lega que "no estava justificat" fer-ho "atenent a les informacions de què disposava Protecció Civil del Servei Meteorològic de Catalunya", el Meteocat. 

Assegura que les previsions no pronosticaven un aiguat tan intens en tan poc temps. El pla Inuncat estableix que l'ES-Alert es determini de forma automàtica en nivells de risc de 5 o 6 sobre 6. I l'avís del Meteocat situava el llindar de perill, a les sis de la tarda, en 4 sobre 6

Cotxe sota l'aigua en un pas subterrani a tocar del càmping Sirena Dorada de Creixell (ACN/Eloi Tost)

El nivell 4 sobre 6 és un llindar alt d'intensitat i acumulació de pluja, però amb una probabilitat baixa que es produeixi aquest fenomen. Les previsions del Meteocat, a la tarda, parlaven d'una intensitat de 40 l/m² en mitja hora i d'acumulacions de fins a 90  l/m² en tres hores en algunes zones, de forma local. 

La directora del Meteocat, Sarai Sarroca Cervelló, ha explicat a 3CatInfo que el Servei Meteorològic emet dos tipus d'avisos diaris: el de previsió de risc (emès a les sis de la tarda de divendres), que es basa en prediccions de models meteorològics, i el de vigilància, que es basa en les observacions dels radars en temps real

Aquest últim, emès a tres quarts de sis de la matinada, ja detectava els xàfecs que estaven caient en alguns municipis, on el perill es va elevar a 6/6 i el grau de risc va passar de taronja (alt) a vermell (molt alt). 

Alguns registres han superat de llarg les previsions, com els 145 l/m² acumulats al Vendrell o els 136 l/m² de Torredembarra. 

Sarroca afegeix que la situació de les localitats afectades, zones planes a tocar del mar, amb rieres i turons propers, també s'ha de tenir en compte per valorar el nivell de risc. 

"Orogràficament, és fàcil que s'arribin a acumular aquestes quantitats sobre la superfície quan hi ha pluges localment intenses com les de la matinada passada", afegeix Sarroca. 

"En base això, segur que Protecció civil va fer el que va creure oportú, segons els plans activats d'Inuncat i altres. Això és potestat d'ells i confio que han pres les mesures oportunes", assenyala.

Cotxes arrossegats per l'aigua a Creixell (ACN/Eloi Tosts)

Operatius sobre el terreny en comptes d'ES-Alert

La subdirectora de Protecció Civil, Imma Solé, explica que es va descartar enviar un ES-Alert a les sis de la matinada, malgrat l'augment del nivell de perill, per evitar que la gent que estava a casa o en espais segurs sortís al carrer a moure cotxes o per veure què passava; perquè ja s'estaven prenent mesures a nivell local, amb tots els operatius desplegats al territori, i perquè calia traslladar a la població missatges d'actuació diferents en cada punt. 

I posa com a exemple que en un dels càmpings afectats es va optar per confinar la gent al menjador mentre que un altre es va haver d'evacuar els campistes.

Protecció Civil té diverses eines per enviar avisos a la població. Una és l'ES-Alert i una altra és "la de tota la vida: que els operatius traslladin la informació a les persones afectades", que és la que es va fer servir en aquest cas. 

Davant de situacions locals, en un entorn petit, és millor enviar-hi els operatius, que vegin què es necessita en cada punt, i valorar in situ què s'ha de fer, explica Solé. "L'alerta al mòbil és una eina molt bona, massiva i ràpida que funciona molt bé, però és complicada de gestionar i té les seves particularitats", afegeix.

No tots els moments són adequats per enviar una alerta d'aquest tipus.

Imma Solé recorda que des de dijous a la tarda, quan es va posar en alerta el pla Inuncat, ja es va avisar ajuntaments, mitjans de comunicació i organismes, i que la nit de divendres, quan van arribar els pitjors xàfecs, ja s'havien desplegat tots els operatius (policia local, Mossos d'Esquadra, Bombers, voluntaris de Protecció Civil i la Creu Roja), que van estar treballant tota la nit als municipis afectats. 

Hi va haver més de 800 trucades al 112 que van generar 500 expedients, des d'incidències en el trànsit a rescats, "i cada casuística requeria una mesura diferent". 

Nou dies amb avisos de perill de 4 sobre 6

Si l'avís de perill de 5 o 6 sobre 6 hagués arribat un dia abans, a la una de la matinada o durant el dia –diu Solé– sí que s'hauria enviat l'ES-Alert, però a les sis de la matinada –explica– "tens molta gent que el que vol és que no es mobilitzi ni es mogui, si està segura", per no provocar una mobilitat innecessària.

"Avisos de perill de 4 sobre 6 n'hem tingut nou aquest estiu", afegeix. "No podem fer nou dies d'avisos preventius, crec que és excessiu i que la gent no ho entendria".

Solé recorda que estem en una situació d'emergència climàtica, que els fenòmens extrems, com pluges torrencials al litoral, es donen cada cop més i que cal valorar cada cas per veure quina és la millor manera d'avisar la població.

"Preventivament és molt clar, i més en situacions generalitzades, com pot ser a l'hivern o amb pluges que agafen molt territori". També en incendis forestals "perquè volem que la gent estigui avisada de forma immediata i no s'acosti a llocs on no sàpiga que hi ha un incendi". 

Però en una situació com la d'aquest divendres, "que era local i requeria mesures diferents en cada punt" –afegeix– "ja estaven actuant els operatius i donant instruccions, i s'ha acabat atenent tots els incidents".

Tallat el pas soterrat de l'N-340 a Torredembarra (3CatInfo)

Quines emergències contempla l'ES-Alert

L'ES-Alert és una eina pensada per avisar la població d'una emergència, catàstrofe o accident greu i dir-li què ha de fer per garantir la seva seguretat. 

Està dissenyada per fer avisos massius als mòbils de les persones que es trobin en zones afectades per riscos com incendis forestals, inundacions, nevades i glaçades, ventades i temporals, episodis de calor o fred intensos, accidents químics o industrials, o apagades elèctriques i fallades de serveis, entre altres possibles emergències.

Missatge Es-Alert de Protecció Civil pels forts vents emès al maig (3CatInfo)

Els envia Protecció Civil quan es produeix alguna d'aquestes situacions o, de manera preventiva, si hi ha la previsió d'algun incident que comporti activar un pla d'emergència. 

L'avís el reben tots els mòbils que estiguin dins la zona de perill, i consta d'una alerta sonora i d'un missatge on es descriu l'emergència i les instruccions de seguretat que ha de seguir la població.