Per què tenim fills?

Tenir fills és un acte egoista? Quines raons ens porten a tenir-ne? Jordi Graupera, a la secció "Les grans preguntes" de "Planta baixa", ens ha explicat per què prenem la decisió de tenir fills i quins són els objectius que volem complir:

"No hi ha cap raó per tenir fills. Cap de les raons que ens podem donar, de les més abstractes a les més concretes, de les més altruistes a les més egoistes, no fa absolutament cap sentit al fet."

Les raons per tenir fills, diu, "no les entens fins després de tenir-los" perquè "no podies imaginar-te de cap de les maneres que era allò el que volies":

"És una cosa que fas per unes raons que, quan es concreta, quan la tens entre les mans, te n'adones que era exactament allò el que volies. Aquella sensació és el teu desig més íntim, l'omple del tot, però, quan ho desitjaves, no podies imaginar-te de cap de les maneres que era allò el que volies."

 

Graupera ha explicat que "hi ha plaers que els anomenem així perquè la sensació és agradable, com, per exemple, tenir fills o tenir una carrera professional exitosa" i que són grans aspiracions "que tenen conseqüències per a la teva vida":

"Aquestes aspiracions tenen conseqüències per qui ets, per com penses, per com veus el món, per com ambiciones una vida millor per a tu. Tenir fills forma part d'una experiència que no només és incognoscible, sinó que és transformadora de la teva veritable essència."

Totes les vides, diu, són un enigma, i tenir fills és una de les respostes que més llum ofereix a aquest enigma:

"L'experiència de veure un humà aparèixer, de veure una intel·ligència operar amb el món i amb els altres, és un espectacle bestial que només veus quan ets el tutor de la criatura. Aquest procés és molt especial. Veure aparèixer una vida humana, veure com una consciència, una intel·ligència, i una relació amb el món emergeix davant teu és un espectacle inigualable"

S'és pare per sobre de totes les coses?

Una de les coses que més preocupa als pares, explica Graupera, és viure la vida a través dels seus fills.

"Hi ha un moment que fas una passa enrere com a pare per no tirar-li a sobre tots els teus vicis, els teus defectes, les teves angoixes, els teus neguits."

La conclusió de Jordi Graupera

"No tenim bons motius per ser pares. Tenim raons biològiques, econòmiques o d'optimisme per ser pares, però tots sabem d'entrada que es frustren en el moment que el fill esdevé, perquè aleshores et canvia la manera de veure-ho tot. I no ho sabies, però estàs convençut que aquella era exactament la cosa que la teva vida estava buscant. Si ho has decidit tu o és un instrument de l'astúcia de la naturalesa o de Déu nostre senyor, impossible de saber."