Per salvar l'Àrtic caldrà que la temperatura mitjana no augmenti més d'1,5 graus

Per reduir de forma significativa el risc de desglaç a l'Àrtic, la temperatura mitjana del planeta no hauria d'augmentar més d'un grau i mig en relació amb els nivells preindustrials. És la conclusió de dos estudis que publica la revista "Nature Climate Change".

El primer ha estat elaborat per Michael Sigmond, John C. Fyfe i Neil C. Swart, del Centre de Modelització i Anàlisi del Canvi Climàtic del Canadà. L'autora del segon és Alexandra Jahn, de la Universitat de Colorado (Estats Units).

Des del 1979, la superfície mínima anual de gel a l'Àrtic, que s'observa al setembre, ha disminuït un 40%. Els investigadors intenten predir en quin moment l'Àrtic es quedarà sense gel, situació que es produirà si l'extensió és menor d'un milió de quilòmetres quadrats.

Els acords de París, signats el 2015 i que han d'entrar en vigor el 2020, pretenen que els diversos països prenguin mesures per evitar que la temperatura mitjana augmenti més enllà d'1,5 a 2 graus. En aquests estudis, els investigadors comparen la situació si s'aconsegueix mantenir l'augment a 1,5 graus o a 2 graus i, fins i tot, si les mesures no aconsegueixen evitar que la temperatura mitjana pugi 3 graus.

Si l'augment es manté, com a màxim, en 1,5 graus, han calculat que un Àrtic sense gel només es donaria un setembre de cada quaranta. En canvi, si l'augment és de dos graus, això es produirà cada 3 o 5 anys. Amb 3 graus d'augment el fet s'esdevindria la majoria d'anys.

En un comentari que acompanya els articles, James Screen, de la Universitat d'Exeter (Regne Unit), assenyala que si bé els beneficis de limitar l'augment a 1,5 graus semblen clars, les probabilitats exactes han de ser interpretades amb precaució:

"La sensibilitat del gel de l'oceà al canvi climàtic és, en el món real, molt incerta i això fa difícil avaluar si aquest gel es perdrà al ritme previst en els models climàtics."