Polèmica a Mèxic perquè Volkswagen fa servir canons per evitar pedregades

Agricultors de l'estat mexicà de Puebla estan en peu de guerra contra els canons granífugs que fa servir l'empresa Volkswagen a la seva planta del municipi de Cuautlancingo, per protegir el seu parc de vehicles de les pedregades.

És un conflicte que ve de lluny, però que s'ha intensificat durant al mes d'agost davant de la sequera que afecta la zona, un fet que els camperols atribueixen a la utilització d'aquests dispositius.

Els agricultors acusen la multinacional de la pèrdua de 2.000 hectàrees de sembra i exigeixen una indemnització per 70 milions de pesos, uns 3 milions i mig de dòlars. Per la seva banda, Volkswagen quantifica en 20 milions de dòlars les pèrdues per danys causats per la calamarsa als seus vehicles durant l'any 2017.

Directius de l'empresa alemanya van reconèixer que fan servir tres equips que anomenen "dispositius sònics antipedra", segons ha informat la premsa local. Davant de la pressió de la comunitat local, l'empresa ha acordat amb el govern de Puebla suspendre l'activitat automatitzada dels canons, però tindran permís per continuar amb el bombardeig de manera manual quan es detecti la caiguda de la calamarsa. També es va acordar implementar una estructura de xarxes antipedra com a mesura de protecció.

Estat de la sequera a Mèxic

A Mèxic hi ha una sequera que va ser especialment dura la primavera passada. Les pluges monsòniques han ajudat a mitigar una part d'aquesta sequera, però encara hi ha moltes zones del país afectades per la manca de pluja. Aquest mapa correspon a l'últim butlletí publicat pel Servei Meteorològic Mexicà. Mig estat de Puebla es troba en una situació de sequera de primer nivell (D0):

 

Què són els canons granífugs?

Els canons són ginys que generen explosions amb gas acetilè i emeten ones de xoc, amb l'objectiu d'evitar que els grans de calamarsa assoleixin un gruix perjudicial. El resultat seria precipitació en forma de pluja o grans de calamarsa de petites dimensions. El radi d'influència és d'uns 500 metres.

Tot i que el seu ús es remunta a principis del segle XX, no hi ha estudis concloents sobre l'efectivitat del dispositiu. De fet, segons l'últim manifest publicat sobre el tema per l'Organització Meteorològica Mundial, "no hi ha un fonament científic ni cap hipòtesi creïble que doni suport a cap de les activitats destinades a reduir els efectes de la calamarsa".

A part dels canons granífugs, hi ha altres dispositius o tècniques que es fan servir per prevenir la calamarsa, com és la sembra de núvols amb iodur de plata. L'Agència Estatal de Meteorologia (AEMET) va manifestar en un comunicat que "resulta molt difícil validar els resultats de les diferents tècniques (...) perquè els resultats de la sembra estarien dintre del marge d'incertesa" associats a aquests tipus de fenòmens.

A Catalunya, els primers canons granífugs es van instal·lar a Vilafranca del Penedès. L'historiador Daniel Sancho París ho explica en aquest article.

Són legals?

A Mèxic no hi ha una llei que reguli aquesta activitat. En el cas de Puebla, Volkswagen té un permís local de la Secretaria de Desenvolupament Rural, Sostenibilitat i Ordenament Territorial (SDRSOT) local, que va autoritzar l'ús de tres dispositius durant dues hores a l'any.

No es va fer cap estudi sobre l'impacte ambiental, però l'empresa està obligada a fer servir algun sistema per evitar sorolls a l'exterior. Els mateixos directius van admetre que detonen aquests equips cada set segons quan es forma un núvol, davant de l'existència de vídeos en què es demostra aquesta pràctica.

Legislació a Espanya

La legislació espanyola fa referencia a aquest tema en l'article 3 del Real Decret Legislatiu 1/2001, sobre la "Modificació de la fase atmosfèrica", en què es diu que "La fase atmosfèrica del cicle hidrològic només podrà ser modificada artificialment per l'Administració de l'Estat o per aquells a qui aquesta autoritzi".

Per saber més coses

El programa Meteomauri, de Catalunya Ràdio, va tractar el tema de la sembra de núvols amb José Luis Sánchez, catedràtic de Física Aplicada de la Universitat de Lleó. Podeu sentir aquí la seva intervenció.