Barcelona
Polèmica estrena al Liceu de l'òpera "Don Carlos"
Estrena al Liceu de l'esperada "Don Carlos", inspirada en l'obra de finals del segle XVIII de Friedrich Schiller. La gran òpera de Verdi arriba per primer cop a l'estat espanyol en la seva versió original francesa, en una coproducció del coliseu i la Staatsoper de Viena. Gairebé cinc hores de partitura que inclou fragments que l'Òpera de París va fer suprimir a Verdi en la seva estrena, el 1867, perquè la va considerar massa llarga. Un muntatge que arriba precedit per la polèmica suscitada per la visió del seu director.
La polèmica que va envoltar l'estrena del muntatge a l'Òpera de Viena i ahir es va reviure al Gran Teatre del Liceu. El rei de Castella Felip II i la seva esposa al "hall" del Gran Teatre del Liceu per assistir en directe a la crema dels heretges. És una de les escenes més controvertides del Don Carlos de Verdi recuperat i renovat, en la seva versió francesa, per Peter Konwitschny. El director transforma l'acte de fe de la partitura original en un xou televisiu que implica el públic i s'emet per tot el teatre, de la mà de l'actriu Lloll Bertran, com a presentadora.
Segons el director escènic. Peter Konwitschny, "els mitjans de comunicació influeixen enormement en l'art, en tot, també en la vida i, evidentment, en l'òpera. I l'òpera cada vegada més es transforma en un esdeveniment, només en un esdeveniment, i això és una llàstima". Uns minuts abans, l'òpera impactava els assistents en l'originària escena del ballet del Somni d'Éboli, que es converteix en un sopar contemporani de dues parelles, on la princesa es veu corresposta pel seu estimat Don Carlos, de qui està embarassada.
Alguns espectadors defensen que cal canviar les òperes, d'altres que s'ha fet una bufonada. El muntatge de Konwitschny, que dura gairebé cinc hores, també trasllada els personatges a la platea mentre les portes estan obertes i els que ho volen gaudeixen de l'òpera drets. En escena, fotografies que reflecteixen el drama de la guerra, acompanyades pel cant líric d'una particular Marilyn Monroe.
Segons el director escènic. Peter Konwitschny, "els mitjans de comunicació influeixen enormement en l'art, en tot, també en la vida i, evidentment, en l'òpera. I l'òpera cada vegada més es transforma en un esdeveniment, només en un esdeveniment, i això és una llàstima". Uns minuts abans, l'òpera impactava els assistents en l'originària escena del ballet del Somni d'Éboli, que es converteix en un sopar contemporani de dues parelles, on la princesa es veu corresposta pel seu estimat Don Carlos, de qui està embarassada.
Alguns espectadors defensen que cal canviar les òperes, d'altres que s'ha fet una bufonada. El muntatge de Konwitschny, que dura gairebé cinc hores, també trasllada els personatges a la platea mentre les portes estan obertes i els que ho volen gaudeixen de l'òpera drets. En escena, fotografies que reflecteixen el drama de la guerra, acompanyades pel cant líric d'una particular Marilyn Monroe.